Dites
-
No facis el ruc que la palla va cara.
Utilitzem aquesta expressió per avisar algú, sovint la canalla, que les conseqüències de les seves accions poden tenir efectes negatius.
-
Dos galls en un galliner, no canten mai bé.
És sabut que dos galls en un mateix galliner mai es portaran bé. Fem servir aquesta expressió quan dues persones entren en conflicte al voler exercir alhora la seva influència sobre la resta.
-
Sol de març, cent anys a la cara.
Utilitzem aquesta expressió per indicar que prendre el sol durant el mes de març pot deixar-nos morenots o fins i tot arribar a cremar-nos. El sol durant aquest mes de l'any, sembla que no crema però apreta força.
-
Quan era mort lo combregaven.
És costum dins de la fe catòlica confessar i combregar les persones moribundes abans de morir. Utilitzem aquesta expressió per descriure aquells remeis que arriben tard.
-
Qui espera, delera.
Aquesta frase juga amb la consonància rítmica de les seves últimes paraules. Delerar és esperar amb ànsia algun esdeveniment. Utilitzem aquesta expressió per indicar que amb la confiança de l'arribada d'un esdeveniment positiu suportem les dificultats actuals. Els pessimistes fan servir l'afegitó "i al final desespera".
-
Està cloc i piu.
Utilitzem aquesta expressió quan algú està malaltís i no s'acaba de trobar del tot bé, ja que en aquest estat de salut, hom no té ganes de fer res.
-
Plorant i rient es va fent gran la gent.
Els moments bons i dolents que ens depara la vida ens ajuden a forjar-nos com a persones, per fer-nos grans.
-
No tenir casa per a més mobles.
Utilitzem aquesta expressió quan ens referim al fet que algú va molt ocupat i no dóna a l'abast amb tanta feina.
-
Fes-te retratar per algú qui hi entengui.
Quan algú està fart de l'actitud d'un altra persona, utilitza aquesta expressió per engegar-la. Altres expressions són engegar a dida, anar a pastar fang o anar a fer punyetes.
-
Tot el que toca ho crema.
Amb aquesta expressió ens referim a aquelles persones que, a causa del seu comportament, tots els llocs on fiquen cullerada acaben malament. S'aplica sovint a l'àmbit econòmic en aquelles persones que no saben gestionar els seus recursos i els recursos dels altres.
-
Les bromes porten aigua.
Sovint quan fem una broma es desencadenen efectes col·laterals negatius que no esperàvem. El conte de "Pere i el llop" n'és un exemple clar, el pastor cridava repetidament que venia el llop tot fent broma fins el dia que el llop va venir de veritat i ningú li va fer cas.
-
No tenir sussos.
Usem aquesta expressió quan algú està impacient. Una expressió sinònima seria "no tenir paciència". "Sus" és un crit que es feia a les bèsties perquè comencessin a caminar i també un crit perquè els corredors d'una cursa comencessin a córrer. Així doncs qui no té sussos, és qui no s'espera a que li donin la sortida.