Reportatge

Adéu a un edifici carismàtic

Situat al centre neuràlgic del barri mariner de Cambrils, l'edifici del Pòsit va ser un signe d'identitat visible durant quasi tot el segle XX, fins al seu enderrocament l'any 2005

Per Marcel Blàzquez

Adéu a un edifici carismàtic
Adéu a un edifici carismàtic

Durant els primers anys la façana del Pòsit tenia aquest aspecte i tant l'edifici com la gran plaça que es va disposar als seus peus van acollir moltes activitats lúdiques, a més de l'activitat pròpia dels pescadors i la venda del peix amb el sistema de la subhasta.

Situat al centre neuràlgic del barri mariner de Cambrils, l'edifici del Pòsit ha estat un signe d'identitat visible durant quasi tot el segle XX. Construït com a seu de l'activitat de la Confraria de Pescadors, va acollir des dels seus inicis també activitats culturals i festives, com el cinema o balls populars, i en les darreries del segle XX va suplir la mancança d'espais municipals per a aquestes activitats, acollint entitats cíviques locals o servint d'escenari per a molts actes públics. En la darrera època d'aquest edifici, propietat de la Confraria de Pescadors, els baixos van funcionar com a Mercat Municipal.

De la inauguració de l'edifici fins a la Guerra Civil

L'edifici del Pòsit es va acabar de construir l'any 1924, el mateix any que es constituïa l'associació Pòsit de Pescadors, fundada com a secció de la Societat de Pescadors. Precisament un dels primers actes rellevants que va fer aquesta associació va ser la inauguració del Pòsit, activitat celebrada l'any 1925, durant els dies de la Festa Major de Sant Pere d'aquell any.
 

Cartell conservat a l'Arxiu Municipal on es recull l'acte d'inauguració del cafè del Pòsit
AMCAM. LLIGALL «CORRESPONDÈNCIA 1925»

 

Tal com es recull en el número 5 del butlletí de l'Arxiu Municipal de Cambrils, queda constància en un cartell que publicita els actes celebrats en ocasió de la inauguració del «Local Café del Pósito», el dia 29 de juny de 1925. L'edifici del Pòsit es va construir amb la finalitat d'acollir les activitats pròpies de la comercialització dels pescadors, és a dir, funcions de cooperativa de consum i venda del peix. El Pòsit era també un espai social, on s'hi feien balls, teatre o cinema. La societat del Pòsit tenia també funcions com a mútua, habitual en les societats de principis de segle, que suplien les mancances socials de l'Estat; així el Pòsit gestionava les assegurances socials dels seus propis associats.

L'escola pública del barri mariner també va tenir la seu en aquest edifici durant molts anys, ocupant les ales laterals de la primera planta, al costat de la sala principal, on s'hi trobava l'escenari i la pista de ball, l'espai lúdic més gran dels que existien a Cambrils. La sala principal funcionava també com a sala de cine, amb un gran aforament i que segurament va entrar en funcionament en les mateixes dates de la inauguració de l'edifici. Els projectors de cine van ser allotjats en una cabina sota mateix del rellotge del Pòsit i encara estaven instal·lats, tot i que malmesos, fins al moment del seu enderrocament.

El rellotge tenia un funcionament mecànic que necessitava d'algú encarregat de donar-li corda. Es va canviar a un mecanisme elèctric de la casa J. Ferré de Roquetes a la dècada dels anys 70 del segle XX, aquest era un nou sistema que ja no necessitava de pujar el pes lligat a una corda que penjava en una caixonera interior a l'escala d'accés, situada a la porta de la dreta de la façana de l'edifici i que mantenia el rellotge en funcionament una setmana aproximadament.
 

Imatge de l'edifici del Pòsit durant el seu procés de construcció. Les obres van finalitzar el 1924 i el 1925 es va inaugurar
FOTO: ARXIU RAMON ORTIGA


Del franquisme a la transició

La Guerra Civil de 1936 a 1939, va aturar molt les activitats festives durant els anys del conflicte, però el Pòsit va recuperar la seva activitat recreativa durant el període del franquisme. Així trobem que tots els diumenges i festius els veïns de la zona acudien a la sala principal de l'edifici per fer-hi balls populars.

 

La façana es va reformar anys després de la construcció de l'edifici i s'hi va afegir el primer rellotge, que era mecànic, la cabina on es van situar els projectors de cinema i la gran balconada sobre pilars
FOTO: ARXIU RAMON ORTIGA

 

A les activitats realitzades a l'interior de l'edifici cal afegir-hi totes les que es realitzaven, especialment a l'estiu, a la plaça exterior. Des de balls o aplecs de sardanes, fins a qualsevol activitat lúdica que es pogués fer a l'aire lliure.

La plaça del Pòsit també va ser escenari d'una activitat molt important i que ha estat una icona de la feina dels pescadors de Cambrils. Es tracta de la subhasta del peix sobre l'empedrat de la plaça del Pòsit, que abans del ser asfaltada per convertir-la en aparcament, posseïa un dibuix de cercles i línies marcant les diferents zones per a la disposició del peix en la subhasta, quan aquesta es realitzava a l'exterior de les instal·lacions de l'edifici. També la plaça acollia cada setmana un mercat amb parades d'alimentació on es podien comprar tot tipus de verdures, fruites o altres productes del camp.

Cal destacar també el paper que va jugar aquest edifici durant els anys de la transició democràtica, ja que va acollir molts actes que assenyalen el final del franquisme i la recuperació pública de la identitat catalana, com ara la trobada del Congrés de Cultura Catalana del Baix Camp el 1976, els concerts de la Nova Cançó, com el que va realitzar Lluís Llach organitzat pel Grup de Joves, i els continus actes que l'oposició democràtica va organitzar a la plaça del Pòsit, com l'acte unitari de l'Assemblea de Catalunya, amb l'actuació entre altres del cantautor local Lluís Colom el 15 de juny de 1977.


L'últim quart del segle XX

El fet que marca el Pòsit durant els darrers 20 anys dels segle XX és el trasllat de l'activitat de la Confraria de Pescadors a les actuals instal·lacions del braç de ponent del port, l'any 1982. És en aquest moment quan els baixos de l'edifici són llogats a l'Ajuntament, que hi va instal·lar el Mercat Municipal l'any 1985, i també es va acabar llogant la resta de la planta baixa, on hi havia, a més del mercat, una entitat bancària, un bar restaurant i una barberia.

La mancança habitual d'espais culturals que patia Cambrils va portar a sobreutilitzar edificis com ara el mateix Pòsit, on van tenir lloc les tres edicions de les Cinc Hores de Rock, la darrera edició, el 1987. Però l'activitat més destacada va ser la instal·lació de l'Escola Municipal de Música al lateral esquerre de la primera planta, on es van habilitar les aules d'aquests estudis fins que l'any 1992 es van traslladar al passeig d'Albert. En aquesta planta, al lateral dret, s'hi va instal·lar el 1985 també Ràdio Cambrils, fins que l'any 1991 es van haver de desallotjar les instal·lacions pel perill de ruïna de l'espai que ocupava.

Moltes entitats han trobat allotjament en aquest edifici davant la manca d'instal·lacions municipals. Així, entitats esportives han pogut entrenar o competir en esports com els escacs o el tennis taula i entitats socioculturals com la Penya Barcelonista, Dones «Amunt», l'Escola de Puntaires, l'Associació Fotogràfica o la Colla Gegantera Tota l'Endenga, han utilitzat els espais del Pòsit per preparar o realitzar les seves activitats.

D'altra banda, la plaça va seguir acollint moltíssimes activitats lúdiques, des dels balls de Sant Pere, fins a aplecs de sardanes, actuacions castelleres, parades de llibres per Sant Jordi o el Mercat de Nadal. L'edifici va anar patint desperfectes per la precarietat de la construcció, primer amb el mal estat del sostre i el terra de la sala principal, que la feia perillosa per al seu ús, després amb despreniments de l'arrebossat de la façana i de la balconada, fins que va ser declarat en ruïna imminent el mes de setembre de 2004 per part de tècnics municipals. Va ser aleshores quan la Confraria de Pescadors i l'Ajuntament van decidir, finalment, desallotjar-lo i enderrocar-lo.

Bibliografia

Ajuntament de Cambrils. «L'Arxiu t'informa». Butlletí de l'Arxiu Municipal de Cambrils, núm. 5. Cambrils, juny de 2005.
Martí Estrada, Ignasi. Cambrils. Colecció la Creu de Terme. Cossetània edicions. Valls, 2004.
Moreno Rovira, Jordi. «Els cinemes del nostre poble». Revista Cambrils, núm. 293. Cambrils, desembre de 1995.

Comenta aquest article