Reportatge

Reportatge editat en versió impresa el mes de desembre de 2006

Els ajuntaments cambrilencs de la Segona República

En aquest reportatge, es fa un repàs dels ajuntaments cambrilencs republicans fins a l’any 1939, bo i centrant-se exclusivament en la seva composició política

Per Manel Tarés

Imatge de la plaça de la Vila (llavors oficialment plaça de la Constitució) amb l’edifici de l’antic ajuntament, que entre 1931 i 1939 va veure passar diversos consistoris [FOTO: VALVENY / ARXIU: FRANCESC COLOM]

El passat 30 de juny de 2006 l’Ajuntament de Cambrils retia homenatge als membres dels governs municipals de la Segona República, un període convuls que va veure formar-se molts consistoris.


L’Ajuntament després de la Dictadura de Primo de Rivera

El govern del general Miguel Primo de Rivera, que va posar punt i final a la llarga etapa de la Restauració, havia de ser regeneracionista i transitori, però a la classe conservadora li va interessar mantenir la dictadura. A més, al nostre país, la dictadura primoriverista va ser especialment repressora amb els trets d’identitat nacional. El cardenal cambrilenc Vidal i Barraquer no va tenir pocs enfrontaments amb la cúpula dictatorial, majoritàriament militar, per l’ús del català a l’Església i altres afers. Finalment, amb la crisi econòmica balancejant-se sobre el país, el rei Alfons XIII va forçar la dimissió de Primo de Rivera a finals de gener de 1930 i es va tornar a la monarquia constitucional i parlamentària.

El 26 de febrer es va formar un nou consistori a Cambrils, constituït per l’alcalde, Josep Colom Dalmau, i dotze regidors: sis grans contribuents i sis exregidors, segons establia la llei. La major part del govern municipal era del partit de la Lliga Catalana, excepte tres regidors liberals i un de conservador.

Al llarg d’aquell any, presidit pel govern de Dámaso Berenguer, els polítics es mouen, parlen, pacten i actuen. Les tendències d’esquerra creen nous par- tits i aliances, i els republicans preparen el nou règim democràtic. El Pacte de Sant Sebastià, firmat el mes d’agost, va posar les bases d’un comitè per establir un sistema republicà, una mena de govern a l’ombra liderat per Niceto Alcalá Zamora. El 12 d’abril de 1931 es van celebrar eleccions municipals a tot l’Estat espanyol, seguides amb gran interès per la classe política, ja que aquells comicis representaven un referèndum per als partits republicans. A les ciutats el vot d’esquerres va ser aclaparador i la participació, força alta. Els resultats van servir a Francesc Macià per proclamar la República Catalana “dins la federació de pobles ibèrics” des del balcó de l’Ajuntament de Barcelona el migdia del dia 14 d’abril. El rei va abandonar la península, ja que va entendre la voluntat dels ciutadans, i el canvi de règim va transcórrer de manera miraculosament pacífica.
 


Els primers anys de la República

No disposem dels resultats d’aquelles primeres eleccions democràtiques a Cambrils, de les quals en va resultar un nou ajuntament totalment renovat. Només el nou alcalde, el liberal Agustí Nolla, havia estat regidor en el consistori anterior (taula 1).

El nou govern local es va adherir immediatament a la República, tot hissant la bandera republicana al balcó de la casa de la vila. L’any següent, el 2 de setembre de 1932, l’alcalde Agustí Nolla va presentar la seva dimissió per motius de salut (va caure d’una motocicleta) i va sol·licitar dos mesos de llicència com a regidor. L’alcaldia en funcions va ser atorgada, aleshores, a Josep Font Alterats. Font, però, va dimitir el 12 de maig de 1933 a causa, probablement, de la crisi interna de l’Ajuntament arran de la decisió de confiscar el cementiri parroquial. El 19 de maig de 1933, el con-seller de Governació de la Generalitat, probablement per interessos polítics, va ordenar cessar els ajuntaments republicans i substituir-los per una comissió gestora. Aleshores, es va iniciar la presència de polítics d’esquerra en el govern municipal de Cambrils, encapçalat llavors per Cassià Castells (taula 2). Alhora, la importància demogràfica del barri de la Platja, que aplegava ben bé la tercera part de la població cambrilenca, va obligar a dedicar una regidoria als afers d’aquest sector cambrilenc, l’anomenada “alcaldia del barri de la Marina”.

El 14 de gener de 1934 es van celebrar les segones eleccions municipals de la República, en què es va fer prou palesa la bipolarització política de la nostra població, tal com succeïa arreu del país. En efecte, la vencedora Coalició d'Esquerres va obtenir el 75% dels vots a la Platja contra el 38% de la Vila. La comissió gestora va ser reemplaçada pels nous regidors electes i el socialista Cassià Castells Pallejà, que encapçalava el govern anterior, va revalidar l’alcaldia de la població. Josep Capella Vernet va ser nomenat nou alcalde pedani de la Marina el 27 de juliol (taula 3).

TAULA1. COMPOSICIÓ DE L’AJUNTAMENT EL 12 D’ABRIL DE 1931

  • CÀRREC / NOM I COGNOMS / AFILIACIÓ POLÍTICA
  • ALCALDE / AGUSTÍ NOLLA COLOM / INDEPENDENT
  • PRIMER TINENT / JOSEP FONT ALTERATS / CATALANISTA REPUBLICÀ
  • SEGON TINENT / ANTONI CROS BONFILL / INDEPENDENT
  • REGIDOR SÍNDIC / BENET RIGUAL VALLS / REGIONALISTA
  • REGIDOR / JOSEP CABRÉ ORTONEDA / REGIONALISTA
  • REGIDOR / JOAN SANS ALTERATS / CATALANISTA REPUBLICÀ
  • REGIDOR / JOAN LLOBET ORTS / CONSTITUCIONALISTA
  • REGIDOR / JOAN RECASENS CROS / INDEPENDENT
  • REGIDOR / ALEXANDRE GARSOT CABRÉ / REGIONALISTA
  • REGIDOR / JOAN FORTUNY PLANELLS / CATALANISTA REPUBLICÀ
  • REGIDOR / JOSEP CANALDAS CASAS / INDEPENDENT

Font: Bertran (1989), pàg.75 i AHDT, Actes de proclamació de candidatsTAULA 2. COMPOSICIÓ DE LA COMISSIÓ GESTORA EL 25 DE MAIG DE 1933

  • CÀRREC / NOM I COGNOMS / AFILIACIÓ POLÍTICA
  • PRESIDENT / CASSIÀ CASTELLS PALLEJÀ / SOCIALISTA
  • PRIMER VOCAL / MANUEL CROS CARRILLO / RADICAL SOCIALISTA
  • SEGON VOCAL / PLÀCID BUDÍ LLOBERAS / LLIGA CATALANA
  • ALCALDE BARRI MARINA / GUILLEM MORRO PISAR

Font: AMCAM, Bans i edictes


El Bienni Negre

Les primeres conseqüències po lítiques dels Fets d’Octubre –als quals Revista Cambrils va dedicar un reportatge l’octubre de 2004– van ser la substitució de l’Ajuntament, l’11 d’octubre, per una comissió gestora que assumiria les competències municipals, com en tants d’altres municipis que havien donat suport a la Generalitat (taula 4). A partir de llavors, Josep Grau Roig, de la Lliga Catalanista, va encapçalar el govern del municipi, primer amb la companyia dels regidors dretans com a vocals i, a partir del dia 22, de manera unipersonal com a alcalde gestor, segons va ser ordenat des de la Comandància Militar.

Bona part dels regidors esquerrans cessats van ser empresonats en el vaixell Manuel Arnús, ancorat al port de Tarragona. No va ser fins al 12 de gener de 1935 que es van començar a alliberar els primers presos i el setembre d’aquell any es van celebrar consells de guerra als que encara hi eren empresonats. Mentrestant, un decret de la Generalitat del 26 d’abril ordenava constituir un nou ajuntament. El 18 de maig, doncs, es va formar un nou consistori, presidit per Just Massagué Llaveria, amb persones d’ideologia dretana: l’alcalde i quatre regidors eren de la Lliga, dos eren radicals, quatre eren d’Acció Popular i un darrer era un liberal independent (taula 5).

Cambrilencs empresonats al vaixell Manuel Arnús, ancorat al port de Tarragona, entre els quals hi havia Ferran Ortoneda, Cassià Castells, Francesc Bonfill i Guillem MorTAULA 3. COMPOSICIÓ DE L’AJUNTAMENT L’1 DE FEBRER DE 1934

  • CÀRREC / NOM I COGNOMS / AFILIACIÓ POLÍTICA
  • ALCALDE / CASSIÀ CASTELLS PALLEJÀ / SOCIALISTA
  • ALCALDE SEGON / FERRAN ABELLÀ CROS / RADICAL SOCIALISTA
  • ALCALDE TERCER / JOSEP CAPELLA VERNET / SOCIALISTA
  • ALCALDE QUART / ARCADI BERTRAN ORTONEDA / RADICAL SOCIALISTA
  • REGIDOR / FRANCESC BONFILL BAS / SOCIALISTA
  • REGIDOR / EUGENI COLOM BORONAT / SOCIALISTA
  • REGIDOR / FLORENCI SANS SANS / SOCIALISTA
  • REGIDOR / JOSEP BORRÀS FERRER / RADICAL SOCIALISTA
  • REGIDOR / JOSEP PALLEJÀ SELLARÉS / LLIGA CATALANA
  • REGIDOR / JOSEP GRAU ROIG / LLIGA CATALANA
  • REGIDOR / JUST MASSAGUÉ LLAVERIA / LLIGA CATALANA
  • REGIDOR / ANTONI MONCUSÍ ROSELL / LLIGA CATALANA

Font: AMCAM, Eleccions municipalsTAULA 4. COMPOSICIÓ DE LA COMISSIÓ GESTORA L’11 D’OCTUBRE DE 1934

  • CÀRREC / NOM I COGNOMS
  • PRESIDENT / JOSEP GRAU ROIG
  • VOCAL / JOSEP PALLEJÀ SELLARÉS
  • VOCAL / JUST MASSAGUÉ LLAVERIA
  • VOCAL / ANTONI MONCUSÍ BONFILL

Font: AMCAM, Correspondència, 16/10/1934TAULA 5. COMPOSICIÓ DE LA COMISSIÓ GESTORA EL 18 DE MAIG DE 1935

  • CÀRREC / NOM I COGNOMS
  • ALCALDE / JUST MASSAGUÉ LLAVERIA
  • ALCALDE SEGON / JOAN RECASENS MASSAGUÉ
  • ALCALDE TERCER / MANUEL CASTELLVÍ CASTELLVÍ
  • ALCALDE QUART / ANTONI MONCUSÍ ROSELL
  • REGIDOR / JOSEP GRAU ROIG
  • REGIDOR / JOSEP PALLEJÀ SELLARÉS
  • REGIDOR / DAVID SANS SERRA
  • REGIDOR / JOAN RECASENS QUERALT
  • REGIDOR / JOSEP ESPOLET CABRÉ
  • REGIDOR / JOAN MATAS BORRÀS
  • REGIDOR / JOSEP M. DALMAU TORÀ
  • REGIDOR / JOSEP ROVIRA MARTÍ

Font: AMCAM, Bans i edictes


Del retorn a la normalitat democràtica als primers mesos de guerra

Les trifulgues polítiques a Madrid van decantar l’opinió del president Alcalá Zamora per la dissolució de les Corts. Les eleccions generals es van convocar per al 16 de febrer de 1936 i les esquerres aplegades al Front Popular van obtenir una àmplia victòria, cosa que va marcar la fi del Bienni Conservador. Dos dies més tard es va celebrar una sessió extraordinària a l’Ajuntament per tal de donar possessió al consistori elegit el 14 de gener de 1934 i que havia estat cessat aquell mateix octubre arran dels esdeveniments ocorreguts. De nou, doncs, Cassià Castells presidia l’Ajuntament de Cambrils. El lloc que ocupava el regidor Florenci Sans, però, va ser ocupat per Guillem Morro, a causa del traspàs del primer. En aquesta ocasió –com ha apuntat Josep Bertran a Cambrils, Dictadura i República (1923-1939)– va ser la primera vegada que es va adjudicar un salari a l’alcalde, de 105 pessetes mensuals, per un parell de dies de dedicació a la setmana.

El dissabte 18 de juliol de 1936 es produïa l’alçament del general Franco i els seus militars partidaris en diversos punts de l’Es- tat, mentre que el destacament de l’exèrcit a Barcelona ho feia l’endemà a la matinada. A Catalunya, la revolta va ser dominada ben aviat per les forces armades que havien restat fidels (alguns generals de l’exèrcit, una part de la Guàrdia Civil i la Guàrdia d’assalt i els Mossos) i per nombrosos obrers proveïts d’armes distribuïdes pels sindicats. Un cop controlat l’alçament, el sector obrer, especialment l’anarcosindicalista, es va organitzar en comitès locals per a la lluita antifeixista, a remolc del que succeïa a Barcelona, de manera que l’autoritat dels ajuntaments en va resultar molt minvada durant uns quants mesos. No en va, el comitè cambrilenc es declarava “l’única autoritat local constituïda i representativa”. El Comitè Antifeixista de Cambrils es va constituir el 22 de juliol de 1936 (segons el fons del Comitè servat a l’Arxiu Municipal de Cambrils) amb els següents membres: Cassià Castells Pallejà i Francesc Bonfill Bas per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Lluís Vidal Sans i Pere Berengué Massagué pel Partit Republicà d’Esquerra (PRSC), i Ferran Ortoneda Pàmies i Carles Martí Pellicer per la Societat de Treballadors de la Terra afiliada al sindicat UGT. El 30 d’agost es va ampliar el nombre dels membres del Comitè amb vocals del POUM, la UGT, la CNT, les Joventuts Unificades, la Joventut Comunista Ibèrica, els Comunistes Llibertaris i nous vocals del PSRC i ERC, i dos dies més tard quedaria legalitzat. Aquesta varietat ideològica evidencia la ràpida atomització de les organitzacions politicosindicals a Cambrils durant aquell estiu de 1936. A finals de setembre el Comitè es va organitzar en diverses seccions, similars a les regidories municipals: Justícia, Sanitat, Treball, Transport, Proveïments, Agricultura, Obres Públiques, Ensenyament i Finances. Aquesta estructuració és un reflex dels temes que preocupaven més els governs republicans. Pel que fa a l’Ajuntament, aquest es va organitzar de nou el 25 de juliol, llavors amb membres de partits d’esquerres (taula 6).

A finals d’estiu, Lluís Companys va reorganitzar la Generalitat i va dissoldre el Comitè Central de Milícies Antifeixistes. Immediatament, un decret del 17 d’octubre va ordenar la formació de nous ajuntaments amb una representació de les forces polítiques i sindicals de forma proporcional a la del govern català (taula 7). Alhora, es va ordenar la dissolució dels comitès locals. En aquests moments, Ferran Ortoneda adquiria el lideratge polític local. Cal recordar, però, que els ajuntaments formats a partir de llavors no sortirien directament de les urnes, sinó de les representacions de les diverses forces politicosindicals locals.

El 22 d’octubre l’alcalde va designar el regidor Joan Pijoan Benaiges com a delegat de l’alcaldia a la Platja i li va ordenar treballar conjuntament amb els altres regidors d’aquest barri (Capella, Morro i Borràs). El 15 de desembre, Francesc Ill Rovira (de la UGT) cobria la vacant del regidor Isidre Verge, que havia entrat al cos de Carrabiners. Una ordre de la Generalitat de mitjan gener de 1937 va obligar a modificar la composició de l’ajuntament cambrilenc, ja que no estava legalment constituït d’acord amb la distribució assignada a cada organització política en el govern català. Els dos darrers llocs, corresponents a l’Acció Catalana Republicana i la Unió de Rabassaires, organitzacions absents a Cambrils, van ser adjudicats al PSUC (Isidre Verge) i al POUM (Lluís Vidal), però la Generalitat no ho va aprovar i van restar vacants.


TAULA 6. COMPOSICIÓ DE L’AJUNTAMENT EL 25 DE JULIOL DE 1936

  • CÀRREC / NOM I COGNOMS
  • ALCALDE / CASSIÀ CASTELLS PALLEJÀ
  • ALCALDE SEGON / FERRAN ABELLÀ CROS
  • ALCALDE TERCER / GUILLEM MORRO PISAR
  • ALCALDE QUART / ARCADI BERTRAN ORTONEDA
  • REGIDOR / EUGENI COLOM BORONAT
  • REGIDOR / FRANCESC BONFILL BAS
  • REGIDOR / JOSEP BORRÀS FERRER
  • REGIDOR / MÀXIM RUBIO GIBERT
  • REGIDOR / ANTONI RIBAS MORELL
  • REGIDOR / JOSEP BERTRAN CROS
  • REGIDOR / FERRAN ORTONEDA PÀMIES
  • REGIDOR / JESÚS MORENO RUIZ

Font: AMCAM, Bans i edictesTAULA 7. CONSTITUCIÓ DE L’AJUNTAMENT EL 17 D’OCTUBRE DE 1936

  • CÀRREC / NOM I COGNOMS / ORGANITZACIÓ
  • ALCALDE / FERRAN ORTONEDA PÀMIES / PSUC
  • ALCALDE SEGON / FRANCESC BONFILL BAS / CNT
  • ALCALDE TERCER / GUILLEM MORRO PISAR / ERC
  • ALCALDE QUART / JOSEP CAPELLA VERNET / CNT
  • REGIDOR / ANTONI RIBAS MORELL / ERC
  • REGIDOR / JAUME PRÍNCEP PARREU / ERC
  • REGIDOR / FRANCESC VALLÈS SANS / CNT
  • REGIDOR / JOAN PIJOAN BENAIGES / PSUC
  • REGIDOR / PERE BORRÀS FORTUNY / POUM
  • REGIDOR / ISIDRE VERGE ASENSI / PSUC
  • REGIDOR / LLUÍS VIDAL SANS / POUM

Font: AMCAM, Bans i edictesTAULA 8. COMPOSICIÓ DE L’AJUNTAMENT EL 22 DE MAIG DE 1937

  • CÀRREC / NOM / ORGANITZACIÓ
  • ALCALDE / FRANCESC BONFILL BAS / CNT
  • ALCALDE SEGON / JAUME PRÍNCEP PARREU / ERC
  • ALCALDE TERCER / JOSEP CAPELLA VERNET / CNT
  • ALCALDE QUART JOAN PIJOAN BENAIGES / PSUC
  • REGIDOR / JOSEP BARTRA FERRANDO / ERC
  • REGIDOR / ANTONI RIBAS MORELL / ERC
  • REGIDOR / FRANCESC VALLÈS SANS / CNT
  • REGIDOR / FERRAN ORTONEDA PÀMIES / PSUC
  • REGIDOR / PERE BORRÀS FORTUNY / POUM

Font: AMCAM, Comitè AntifeixistaTAULA 9. COMPOSICIÓ DE L’AJUNTAMENT EL 23 DE JUNY DE 1938

  • CÀRREC / NOM / ORGANITZACIÓ
  • ALCALDE / GUILLEM MORRO PISAR / CNT
  • PRIMER TINENT / JAUME PRÍNCEP PARREU / ERC
  • REGIDOR / FRANCESC ILL ROVIRA / PSUC
  • REGIDOR / FRANCESC BONFILL BAS / CNT
  • REGIDOR / JOSEP BARTRA FERRANDO / ERC
  • REGIDOR / FRANCESC VALLÈS SANS / CNT
  • REGIDOR / JOAN RILLO SUBIRATS / ERC
  • REGIDOR / JOAN LLOPART ARRUFAT / UNIÓ DE RABASSAIRES
  • REGIDOR / FERRAN ORTONEDA PÀMIES / PSUC
  • REGIDOR / RAMON RULLO BADIA / PSUC

Font: AMCAM, Actes municipal


Dels Fets de Maig a la fi de la República

La munió de partits polítics que representaven tantes altres ideologies d’esquerres va dificultar l’enteniment en el govern català. Les tensions entre els partits obrers van esclatar el 3 de maig de 1937, quan militants anarquistes de la CNT es van enfrontar obertament i violenta contra el govern de la Generalitat, controlat per ERC i els comunistes del PSUC. Les dues faccions estaven ideològicament enfrontades: el POUM i la CNT-FAI eren partidaris d’implantar immediatament la revolució proletària, mentre que el PSUC i la UGT (als quals es va unir ERC) preferien organitzar-se per guanyar, abans de res, la guerra. Les conseqüències dels Fets de Maig van ser la pèrdua de credibilitat política d’amplis sectors de la població i l’expulsió dels anarquistes i poumistes del govern. Mentrestant, a Cambrils la crisi política apareixia per altres motius. Segons expliquen les actes municipals, l’alcalde va presentar la seva dimissió el 16 de maig de 1937 per la pressió de la delegació local de la Unió de Rabassaires, recentment constituïda, a causa de la seva implicació en l’assalt nocturn al Centre Obrer d’ERC a primers d’abril. Arran de la dimissió de Ferran Ortoneda (tot i que va continuar com a regidor), el 22 de maig es va constituir un nou ajuntament i el 8 de juny s’hi va afegir Josep Rubio Mercè en representació de la Unió de Rabassaires (taula 8).

Poques setmanes més tard, però, el govern de Juan Negrín va ordenar la dissolució del POUM, el 15 de juny, com a conseqüència dels esdeveniments del maig. No obstant això, l’únic regidor d’aquest partit a l’Ajuntament de Cam   brils, Pere Borràs, va continuar en el seu càrrec fins a mitjan octubre. Durant aquest període, i fins a l’ocupació franquista, es van produïr moltes substitucions de regidors perquè molts d’ells es van incorporar al front. Ja el 9 de març Josep Bartra Ferrando (ERC) substituïa Guillem Morro. Francesc Ill ocupava la vacant de Joan Pijoan el 28 de setembre i Francesc Costa Cabré ho va fer el 14 d’octubre per Josep Rubio. A finals d’any, el 28 de desembre, Ramon Rullo Badia va ocupar la vacant del POUM, mentre que Josep Capella va marxar al front a principis de maig de 1938 i el va substituir Guillem Morro, del Sindicat de Pescadors. A finals de febrer de 1938 Francesc Bonfill va revalidar l’alcaldia, però ben poc duraria aquest consistori, ja que a finals de juny se’n va constituir un de nou, presidit per Guillem Morro, que ja havia format part de l’Ajuntament amb anterioritat (taula 9).

Aviat s’iniciaria la cruenta batalla de l’Ebre, que acabaria en fracàs per al bàndol republicà. Molts regidors van haver de marxar al front de l’Ebre, entre els quals Francesc Ill (substituït per Josep Castellà Bru), Joan Rillo (substituït per Josep M. Abellà Sendrós) i Ferran Ortoneda (substituït per Lluís Martínez Calvo). L’últim ajuntament de la Segona República es va reunir el 27 de desembre de 1938, amb Guillem Morro a l’alcaldia i amb l’assistència d’uns pocs regidors. Finalment, el diumenge 15 de gener de 1939 l’exèrcit franquista entrava a Cambrils i el 26 de juliol es nomenava una comissió gestora presidida per Joan Pujol Canyelles. Començaven temps difícils.

 


ELS ALCALDES DE CAMBRILS EN EL PERÍODE REPUBLICÀ


AGUSTÍ NOLLA COLOM

ALCALDE DE L’AJUNTAMENT DEL 12 D’ABRIL DE 1931


JOSEP FONT ALTERATS

ALCALDE EN FUNCIONS ENTRE EL 2 DE SETEMBRE DE 1932 I EL 12 DE MAIG DE 1933


CASSIÀ CASTELLS PALLEJÀ

PRESIDENT DE LA COMISSIÓ GESTORA DEL 25 DE MAIG DE 1933
ALCALDE DE L’ AJUNTAMENT DE L’1 DE FEBRER DE 1934
ALCALDE DE L’AJUNTAMENT DEL 25 DE JULIOL DE 1936


JOSEP GRAU ROIG

PRESIDENT DE LA COMISSIÓ GESTORA DE L’11 D’OCTUBRE DE 1934


JUST MASSAGUÉ LLAVERIA

ALCALDE DE LA COMISSIÓ GESTORA DEL 18 DE MAIG DE 1935


FERRAN ORTONEDA PÀMIES

ALCALDE DE L’AJUNTAMENT DEL 17 D’OCTUBRE DE 1936


FRANCESC BONFILL BAS

ALCALDE DE L’AJUNTAMENT DEL 22 DE MAIG DE 1937


GUILLEM MORRO PISAR

ALCALDE DE L’AJUNTAMENT DEL 23 DE JUNY DE 1938
[Les fotos d’Agustí Nolla, Josep Font, Josep Grau i Just Massagué estan extretes del llibre Història gràfica de Cambrils de Ramon Ortiga]


27 de desembre de 1931. Primer acte d’homenatge a les víctimes del Setge de Cambrils de 1640

El diumenge 27 de desembre de 1931 es va celebrar un multitudinari homenatge a les víctimes del Setge de Cambrils de la guerra dels Segadors. L’acte va ser organitzat per l’associació cultural Palestra, entitat creada a Barcelona per l’etnòleg i activista Josep M. Batista i Roca (18951978) l’abril de 1930 i presidida pel lin   güista Pompeu Fabra (1868-1948). Palestra va néixer per omplir el buit creat per la repressió cultural de la dictadura de Primo de Rivera contra l’associacionisme català. Va exercir una àmplia tasca d’activitats educatives, esportives, formatives i culturals, amb un tarannà marcadament catalanista, dirigides a la joventut dels primers anys    de la Segona República. Palestra no només actuava amb els seus socis, sinó que traslladava la difusió de la cultura catalana al carrer i, per tant, a la resta de la ciutadania. En aquest sentit, des de l’entitat es van organitzar diverses commemoracions de caràcter històric en diverses localitats del país. A Cambrils, però, no hi havia cap secció local de Palestra; en canvi, n’hi havia a Reus i a Tarragona.

Fulletó editat amb motiu del primer acte de commemoració del Setge de Cambrils  [ARXIU: JOSEP M. VIDIELLA ÁLVAREZ]A diferència d’altres ocasions, l’acte de Cambrils celebrat aquell desembre de 1931 va ser organitzat sense la participació oficial de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, una altra entitat activa de l’època, a la qual estava adscrit el professor cambrilenc Lluís Ro     vira Guinart (1884-?), organitzador de diverses colònies escolars al castell de Vilafortuny. El juny de 1931 Rovira Guinart, però, no va dubtar de proposar canviar el nom del carrer de l’Hospital pel de carrer dels Màrtirs de 1640. Per a aquesta ocasió suggeria organitzar “un aplec para solemnizarlo” el dia de la Mare de Déu d’Agost, diuen les actes. L’Ajuntament va declinar la proposta de l’intel·lectual cambrilenc per motius pressupostaris. Aquesta nota d’arxiu confirma la participació de Rovira Guinart per portar Palestra a Cambrils, tot i que continuem ignorant l’origen de la iniciativa. Val a dir que el nom de carrer que volia introduir Rovira Guinart no va arribar fins al 1977, en unes altres circumstàncies, quan es va batejar amb carrer dels Immolats del Setge l’antic carrer de la Botera del Barri Antic.

Amb motiu de l’anomenat aplec catalanista de Cambrils, Palestra va encarregar a l’entitat barcelonina Amics de l’Art Vell la restauració del portal del carrer Major, que fins aleshores havia estat tapiat com a prevenció de rierades. L’arquitecte Cèsar Martinell (1888-1973) va visitar Cambrils i va elaborar un petit projecte de reforma consistent en l’obertura del portal, la introducció d’uns mer- lets a la muralla i la col·locació d’una làpida commemorativa encarregada a l’escultor Rafel Solanic Ballús (1895-1990). L’obra va ser sufragada per l’entitat organitzadora. 

El 27 de desembre els oradors van arribar a Cambrils en autocar i van ser rebuts per les autoritats de la vila. Abans, però, ja hi havien arribat els Minyons de Muntanya, que van muntar campament a Cambrils. Segons la crònica periodística que fa el diari La Publicitat en l’edició del dimarts 28 de desembre, l’alcalde va rebre els oradors i els va ensenyar dos llibres manuscrits d’història local. Aquestes obres bé podrien correspondre a les notes de Carles Clanxet i Cutxillo (1833-1901) i al manuscrit de Josep Serra i Dalmau  (1874-1918), dos pioners de la historiografia local.

Cap al migdia, va tenir lloc el míting a la plaça de la Vila. Segons el programa, estava previst que hi parlessin Josep Iglésies, Antoni Rovira i Virgili, Frederic Roda i Ventura, Narcís Masó, Josep Riera i Puntí, Daniel Roig i Pruna i Alfred Gilabert. La citada crònica periodística diu que van parlar des del balcó de la Casa de la Vila, per aquest ordre: el mateix Josep M. Batista i Roca (1895-1978), el geògraf reusenc Josep Iglésies i Fort (1902-1986), l’historiador barceloní Ricard Carreres i Valls (1881-1937), el pedagog gironí Narcís Masó i Valentí (1890-1953), el diputat doctor Josep Riera i Puntí (1885-1949) i l’advocat barceloní Frederic Roda i Ventura (18981967), vicepresident de Palestra. Tanmateix, a la fotografia també hi identifiquem el periodista i polític tarragoní Antoni Rovira i Virgili (1882-1949). Tots ells estaven vinculats a Palestra, tot i que combregaven opcions polítiques diverses, tal com va recordar Roda i Ventura en el seu torn de paraules: “Han vingut ací homes de diferents tendències de partits polítics [...] Hi ha que els que tenen una religió i els que no en tenen; hi ha els de la dreta i els de l’esquerra”.

Diversos oradors al balcó de l’ajuntament en el míting organitzat per Palestra dins dels actes de commemoració dels caiguts al Setge de Cambrils  [FOTO: PLÀCID MASSAGUÉ / ARXIU: JOSEP SALCEDA] Batista i Roca va començar llegint la nòmina d’institucions, entitats i particulars d’arreu del país que s’havien adherit a la titulada “Commemoració del saqueig de Cambrils i de l’execució dels patriotes catalans”. De l’àmbit comarcal, destacaven les adhesions dels ajuntaments de Tarragona, Reus i Montbrió, els diaris Les Circumstàncies i Diari de Tarragona i moltes organitzacions civicopolítiques de la comarca. Després, l’alcalde Agustí Nolla i Colom va dir unes paraules, seguit de Josep Iglésies, que va fer un esbós històric dels fets de Cambrils i va acabar enaltint la República. Anys més tard, Iglésies dedicaria un llibret molt interessant als fets de Cambrils de la guerra dels Segadors. Finalment, Roda i Ventura va aprofitar per defensar l’Estatut de Catalunya, que aleshores es trobava de camí cap a les Corts. Tots els discursos van tenir un marcat signe catalanista i republicà, però va ser Carreres i Valls l’orador que es va dirigir més especificament al sector catòlic, quan va dir que “les tropes que saquejaren Cambrils i altres pobles [...] es llançaren damunt les masies i no respectaven ni les coses més sagrades”.

Després dels parlaments, la comitiva, seguida d’una gernació d’assistents procedents de tot el país, es va dirigir al portal del carrer Major per descobrir-hi una làpida (encara existent actualment) en homenatge a les autoritats penjades  a la muralla arran de la capitulació de Cambrils. Batista i Roca va fer una ofrena de flors i, tot seguit, una banda de música va retornar la comitiva a la Casa de la Vila. Malgrat que aquest homenatge va ser proposat i organitzat des de fora de la societat cambrilenca, el cert és que el seu esperit va quallar entre els cambrilencs i, després de la dictadura franquista, se’n va reprendre la memòria mitjançant la commemoració oficial que se celebra cada desembre. A diferència d’aquell primer acte de 1931, actualment aquest s’ha institucionalitzat i ha adquirit un tarannà molt més formal.

La muralla, escenari de l’acte de commemoració del Setge. Per una banda, es va col·locar la placa commemorativa i per una altra banda, es va obrir el portal del carrer Major, que havia estat tancat durant força anys. A la festa hi van assistir multitud de cambrilencs aquell 27 de desembre de 1931 [ARXIU: JOSEP SALCEDA I CASTELLS]

Bibliografia
BERTRAN, Josep: Cambrils, Dictadura i República (1923-1939). Edicions de l’Ajuntament de Cambrils. Cambrils, 1989
DD. AA.: Breu història de la Guerra Civil a Catalunya. Edicions 62. Barcelona, 2005
DUCH, Montserrat: República, reforma i crisi. El Camp de Tarragona (19311936). Edicions El Mèdol. Tarragona, 1994
DURAN, Lluís: “Palestra: cultura, civisme i esport per als joves”. Revista de Catalunya núm. 163 (juny 2001), pàg. 25-42
DURAN, Lluís: “Catalanisme i societat civil: l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, 1930-1936”. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
CAMPOS, Sebastià: El 6 d’octubre a comarques. Impremta Popular. Tortosa, 1935
JACKSON, Gabriel: La República Española y la Guerra Civil. Editorial Crítica. Barcelona, 1976
LLOP, Josep: De la Segona República a la primera postguerra. La Canonja 1930-1944. Centre d’Estudis Canongins. La Canonja, 2001
MARTINELL, Cèsar: Amics de l’art vell: memòria de l’obra realitzada des de la seva fundació (1929-1935). Barcelona, 1935
TARÉS, Manel; MARTÍ, Ignasi; MORENO, Jordi: “Els Fets d’Octubre: el desmantellament de l’autonomia”. Revista Cambrils núm. 399 (octubre 2004)
TARÉS, Manel; MARTÍ, Ignasi: “Societats cíviques i ideologia durant la Segona República a Cambrils (1931-1936)”. VIII Congrés d’Història Local de Catalunya, L’Avenç. Barcelona, 2005
TERMES, Josep: De la Revolució de Setembre a la fi de la Guerra Civil (18681939). Edicions 62. Barcelona, 1999
Diari La Publicitat, Barcelona. Edicions del 27 i 29 de desembre de 1931

Arxius consultats
AHCB: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (Barcelona)
AMCAM: Arxiu Municipal de Cambrils (Cambrils)
AHDT: Arxiu Històric de la Diputació de Tarragona (Tarragona)
ANC: Arxiu Nacional de Catalunya (Sant Cugat del Vallès)

 

 

L’Apunt

Organitzacions polítiques durant la Segona República a Cambrils
Aquestes són les organitzacions polítiques que s’han documentat a Cambrils durant la Segona República:


LLIGA CATALANA (regionalistes). Partit veterà reorganitzat a principis de 1933. No tenia seu social a Cambrils i els seus membres s’aplegaven en la societat Unió Agrària (antic Centre Catòlic), reorganitzada a inicis de 1932. Aquesta entitat aplegava, també, d’altres sectors dretans de tendències tradicionalista, carlina i radical. 
ACCIÓ POPULAR CATALANA. Partit de dretes de l’òrbita de la CEDA. La seva implantació a Cambrils va ser el gener de 1936. 
CENTRE REPUBLICÀ RADICAL SOCIALISTA CATALÀ (radicals socialistes). Tendència liderada pels tarragonins R. Nogués i M. Domingo. El maig de 1933 es va crear a Cambrils l’òrgan local d’aquest partit, que succeïa la Unió Republicana, fundada a la vila l’agost de 1931. 
CENTRE OBRER D’ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA. ERC va ser el partit hegemònic a Catalunya durant la República. En tenim referències a Cambrils a primers de 1936. 
UNIÓ DE RABASSAIRES. Principal sindicat pagès de Catalunya des de 1922, que aplegava arrendataris i petits propietaris. Cambrils, però,  no va comptar amb una representació local fins a l’abril de 1937, en plena guerra. 
SOCIETAT DE TREBALLADORS DE LA TERRA (socialistes). Creada l’agost de 1931, va ser el principal focus local de representació obrera, de tendència socialista, i estava afiliada a la UGT. Tenia una secció de Treballadors de la Mar i, durant la guerra, una de Treballadores de la Terra. A l’inici de la guerra, molts dels seus membres es van redistribuir en les noves organitzacions politicosindicals acabades d’aparèixer. 
PARTIT SOCIALISTA UNIFICAT DE CATALUNYA (PSUC). Partit fundat a l’inici de la guerra de la unió de diverses organitzacions polítiques d’ideologia comunista. Va tenir representació a Cambrils. 
PARTIT OBRER D’UNIFICACIÓ MARXISTA (POUM). Partit trotskista (antiestalinista) creat el novembre de 1935 i il·legalitzat el juny de 1937 arran dels Fets de Maig. Va tenir representació a Cambrils durant la guerra. 
ORGANITZACIONS ANARCOSINDICALISTES. Es van organitzar a Cambrils durant la guerra: el Sindicat Únic d’Oficis Varis (CNT), el Sindicat Únic de la Mar (CNT) i les Joventuts Llibertàries de Cambrils (FAI).