Reportatge

Els Fets d'Octubre. El desmantellament de l’autonomia

Per Ignasi Martí, Jordi Moreno, Manel Tarés

Grup de presoners al vaixell-presó ancorat al port de Tarragona. Els pescadors del Serrallo posaven les seves embarcacions a disposició dels familiars perquè poguessin visitar-los
 
Els equilibris de la segona República

La victòria dels partits republicans als primers comicis lliures després de la dictadura de Primo de Rivera motivà que, el 14 d’abril de 1931, fossin moltes les poblacions que donaren la benvinguda a la República. El rei Alfons XIII abandonava el país aconsellat per persones pròximes seves que li havien recalcat el fort caràcter republicà dels resultats de les eleccions municipals celebrades dos dies abans. En realitat, les bases de la instauració d’un model democràtic republicà foren posades en comú per la majoria de forces polítiques nou mesos abans en el Pacte de Sant Sebastià. Durant els primers dos anys de la República, el govern de Manuel Azaña va aprovar una sèrie de reformes socials i econòmiques en el marc dels efectes de la pitjor crisi financera internacional del segle passat. En el nou sistema democràtic, els partits de dretes jugaren un paper d’aferrissada oposició, amb el suport de l’Església i la premsa afí. D’altra banda, els conflictes amb els sindicats anarquistes, tant a ciutat com al món rural, la por a una insurrecció –ja fos comunista, ja fos feixista– i les desavinences dins del mateix govern adobaren un clima tens i enrarit, i obligaren al president de la República a convocar eleccions generals.

Aquests comicis de novembre de 1933 van suposar un gir conservador, degut especialment a l’abstenció anarquista i a l’increment del vot catòlic. Els dos anys de domini conservador seran coneguts com el bienni negre, per l’enorme tensió i crispació que suscità a la fràgil República. El govern del populista Alejandro Lerroux del Partit Radical prengué una tendència cap a la dreta, reafirmada pel seu successor Ricardo Samper. Per contra, a Catalunya es reafirmà la tendència cap a l’esquerra en les eleccions de començaments de 1934 amb la victòria de l’Esquerra Republicana de Lluís Companys. A Cambrils les eleccions municipals donaren la victòria a la Coalició d’Esquerres per davant de la Unió Ciutadana de dretes. No obstant, les dretes guanyaren a la Vila. En canvi, al barri mariner hi tenia molts simpatitzants el ministre d’ascendència cambrilenca Marcel·lí Domingo, del partit radical socialista, que la gent associava a l’impuls definitiu en l’inici de les obres del moll, tan llargament reivindicades, que s’havien iniciat uns mesos abans d’aquestes eleccions. El socialista Cassià Castells Pallejà revalida doncs l’alcaldia de la població, lloc que ja ocupava en l’anterior comissió gestora, i es fa patent la bipolarització de la societat local cambrilenca, tal com succeeix arreu del país.

Districtes
  Unió Ciutadana  
  Coalició d'Esquerres  
Totals
Districte 1 (Vila)
530 vots
321 vots
851 vots
Districte 2 (Platja)
187 vots
552 vots
739 vots
Totals
717 vots (45,1%)
873 vots (54,9%)
1.590 vots


A dalt, el destructor Álvarez Valdés ancorat també al port de Tarragona vigilava de prop els vaixells-presó. A baix, els vaixells-presó Andalucía i Cabo Cullera van estar ancorats al port de Tarragona
El conflicte dels rabassaires

La qüestió agrària es convertí en un dels principals problemes per a la República a Catalunya. Molts pagesos conreaven vinyes mitjançant contractes de parceria que expiraven quan havien mort els dos terços dels ceps plantats inicialment. D’aquí que aquests contractes s’anomenessin de rabassa morta i que aquests parcers es coneguessin amb el nom de rabassaires. Des de l’inici de la República, els parcers i arrendataris estaven reclamant millores de les condicions abusives dels seus contractes, moltes vegades fets de paraula, i una reducció de les rendes que pagaven als propietaris. L’octubre de 1931 es començaren a revisar a Cambrils els contractes dels parcers que s’hi volgueren acollir.

L’abril de 1934 el Parlament català va aprovar, amb l’absència de la Lliga (partit catalanista conservador), l’esperada Llei de Contractes de Conreu que havia de permetre que setanta mil pagesos accedissin gradualment a la propietat de la terra que treballaven. Els terratinents catalans i els sectors més conservadors, agrupats principalment en l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre i en el partit de la Lliga, aconseguiren l’anul·lació de la nova llei i que el Parlament fos declarat incompetent en matèria social agrària. Es fa clarament manifest l’enfrontament entre patrons i parcers. Malgrat tot, el setembre el Parlament català aconsegueix aprovar una llei similar amb petites modificacions, però el setge sobre el govern català liderat per ERC esdevé cada cop més evident. El clima de prerevolta social existent en nombrosos indrets del camp català s’evidencia amb casos com el dels milers de pagesos que es manifestaren a Reus a finals de setembre.

Comenta aquest article