De dilluns a divendres, tancat
Un del canvis més significatius de lactivitat turística de lestiu ha estat la concentració de locupació als caps de setmana. Aquesta nova realitat que fa uns anys que sobserva també en daltres indrets turístics del país és potser un dels principals reptes que presenta aquest sector.
Locupació continuada daquell volum de visitants que passaven tot lestiu al nostre municipi ja sembla una cosa del passat. Potser al còmput total segueixen apareixent unes xifres molt elevades, però la realitat és prou evident. Els mitjans de premsa nassenyalen com a causants les càrregues hipotecàries i leclosió que han experimentat les companyies de vols barats. La veritat és que lincrement de destins que ofereixen un entorn natural poc afectat i uns preus molt més baixos actuen com a dissuasius per aquells que busquen alternatives a les massificades costes espanyoles. A això hi hem de sumar el nou fenomen del turisme de motxilla: les famílies que es veuen obligades a viatjar amb la hipoteca penjada a lesquena. Dedicar més de la meitat o tres quartes parts del sou a pagar la hipoteca fa que lògicament hi hagi molta gent que es replantegi seriosament quants dies sen va de vacances. Viatjar amb aquest tipus de motxilla incorporada fa que molts visitants no sasseguin tant als restaurants o a les terrasses, ja que tècnicament no es pot seure bé amb tot això penjant a lesquena. Daquest tipus de turisme fa un temps en deien els dièsel, perquè fan molts quilòmetres i no gasten gens.
De tot plegat nhem de donar les gràcies a la cultura del totxo (quin nom més ben encertat!) que ens fa creure que invertim quan ens endeutem per comprar un habitatge per viure-hi.
Aquesta relativa tranquil·litat dentre setmana i el peculiar descens del termòmetre han fet que aquest estiu sigui certament peculiar. Aquests mesos també shan caracteritzat per continuar certificant lalentiment que experimenta el mercat de lhabitatge. Les oficines immobiliàries que fins fa poc no paraven de reproduir-se per qualsevol indret del municipi sembla que ja no tenen la mateixa demanda. Si la situació va en aquesta direcció es fa difícil pensar que noves àrees dexpansió com les Comes rebin la mateixa demanda de compradors que zones urbanes de recent creació. Tanmateix no ho sabem del cert. Veure els agents de borsa encomanar-se a tots els sants per saber què han de fer amb els efectes de la punxada immobiliària dels EUA fa pensar que igual per saber el futur creixement del municipi haurem de demanar parer a alguna pitonissa.
Locupació continuada daquell volum de visitants que passaven tot lestiu al nostre municipi ja sembla una cosa del passat. Potser al còmput total segueixen apareixent unes xifres molt elevades, però la realitat és prou evident. Els mitjans de premsa nassenyalen com a causants les càrregues hipotecàries i leclosió que han experimentat les companyies de vols barats. La veritat és que lincrement de destins que ofereixen un entorn natural poc afectat i uns preus molt més baixos actuen com a dissuasius per aquells que busquen alternatives a les massificades costes espanyoles. A això hi hem de sumar el nou fenomen del turisme de motxilla: les famílies que es veuen obligades a viatjar amb la hipoteca penjada a lesquena. Dedicar més de la meitat o tres quartes parts del sou a pagar la hipoteca fa que lògicament hi hagi molta gent que es replantegi seriosament quants dies sen va de vacances. Viatjar amb aquest tipus de motxilla incorporada fa que molts visitants no sasseguin tant als restaurants o a les terrasses, ja que tècnicament no es pot seure bé amb tot això penjant a lesquena. Daquest tipus de turisme fa un temps en deien els dièsel, perquè fan molts quilòmetres i no gasten gens.
De tot plegat nhem de donar les gràcies a la cultura del totxo (quin nom més ben encertat!) que ens fa creure que invertim quan ens endeutem per comprar un habitatge per viure-hi.
Aquesta relativa tranquil·litat dentre setmana i el peculiar descens del termòmetre han fet que aquest estiu sigui certament peculiar. Aquests mesos també shan caracteritzat per continuar certificant lalentiment que experimenta el mercat de lhabitatge. Les oficines immobiliàries que fins fa poc no paraven de reproduir-se per qualsevol indret del municipi sembla que ja no tenen la mateixa demanda. Si la situació va en aquesta direcció es fa difícil pensar que noves àrees dexpansió com les Comes rebin la mateixa demanda de compradors que zones urbanes de recent creació. Tanmateix no ho sabem del cert. Veure els agents de borsa encomanar-se a tots els sants per saber què han de fer amb els efectes de la punxada immobiliària dels EUA fa pensar que igual per saber el futur creixement del municipi haurem de demanar parer a alguna pitonissa.