Estampes cambrilenques / Novembre 1953

Era el capvespre del dia 8 de febrer de 1962 quan arribava a Cambrils mossèn Josep Manresa i Iglésies. Al Portal de Joc, a l'entrada de la vila pel carrer de l'Hospital, l'esperaven una bona representació de les autoritats locals, encapçalades pel batlle Joan Recasens i Queralt, i un molt nombrós grups de cambrilencs que serien en endavant els feligresos de Mn. Josep. Tot seguit es formà el seguici que es va dirigir al temple parroquial de Santa Maria, que es va emplenar de gom a gom; després de cantar-se el Credo, el nou ecònom va dirigir als presents la seva primera salutació i va dir que ell no venia a Cambrils a solucionar altres assumptes que els de Jesucrist, que són els que duren, els que mai perdran vigència i actualitat. Es va posar a la disposició de tothom i va demanar, a la vegada, l'ajuda i la col·laboració dels fidels per tal que fos profitosa la seva tasca. Es va procedir tot seguit a exposar el Santíssim i el nou rector va donar la seva primera benedicció al poble reunit al temple.

Després d'aquest acte religiós, Mn. Manresa i les autoritats van anar fins a la Casa de la Vila, en la sala de sessions de la qual va ser-li oferta una recepció. Mossèn Josep va reiterar el seu oferiment de servei al poble i l'alcalde va fer la presentació de les personalitats assistents, que van anar saludant i conversant breument amb el nou ecònom de Santa Maria.

Vida i miracles de Mn. Josep? Senzill, tot molt senzill. Si ho haguéssim de resumir en una sola frase potser podria ser: dedicació plena al seu ministeri

Això, fins aquí, és la crònica de l'arribada a la nostra vila del que avui és encara (i que ho sigui per molts anys) l'ecònom que dirigeix la petita parcel·la de l'Església que és la parròquia de Santa Maria de Cambrils. Vint-i-dos anys de vida activa són difícils de resumir en una 'estampa', que per una vegada a la vida no parlarà de fets dels segles passats sinó de cosa ben actual. Vint-i-dos anys, que farà d'aquí a ben poc temps, d'estada a casa nostra, però cinquanta anys de vida sacerdotal que s'acompliren el 9 de juliol proppassat, fet que la comunitat parroquial de Santa Maria s'apresta a celebrar dins de pocs dies, ja que no va fer-ho el juliol en escaure's en un temps de molta intensitat laboral, en un ample ventall de sentits. Una data que es complementa amb aquesta plana, que vol també mostrar-hi la seva més completa adhesió.

Vida i miracles de Mn. Josep? Senzill, tot molt senzill. Si ho haguéssim de resumir en una sola frase potser podria ser: dedicació plena al seu ministeri. Ell ha estat, en dita evangèlica «l'administrador fidel i prudent al qual l'Amo ha posat al cap del servei per tal de distribuir al seu temps la ració de la menja espiritual que a cada u pertoca" (Lluc 12, 42).

Unes breus dades biogràfiques ens donaran una idea més clara de la seva vida senzilla, dedicada al servei de l'Església i del poble. Nascut a Cervià de les Garrigues l'any 1919, de jovenet va sentir ja la crida a l'estat sacerdotal, i passà ben aviat a estudiar al Seminari de Tarragona. A la capella d'aquest centre d'estudis eclesiàstics va rebre, l'any 1931, les llavors anomenades Ordes Menors. I en la mateixa capella, l'any següent, el subdiaconat; el diaconat el va rebre, el mateix 1932, a la parròquia de Sant Joan, de Reus, amb ocasió de la benedicció i inauguració del nou temple d'aquella demarcació parroquial reusenca. El presbiterat va ser-li atorgat el 9 de juliol de 1933, també a la capella del Seminari diocesà. Totes les ordres sagrades van ser-li conferides pel cardenal-arquebisbe de Tarragona i il·lustre cambrilenc doctor Francesc d'Assís Vidal i Barraquer.

Els tres primers anys de ministeri els va passar a Tarragona, on va continuar estudiant Dret Canònic, compaginant-ho, el primer any, amb el servei ministerial a la parròquia de l'Aleixar, després Vallmoll i darrerament Falset, localitats on anava els diumenges. Els dos darrers anys ja no es va moure de Tarragona, i servia la parròquia de Sant Francesc. Amb això va arribar l'any 1936 i amb ell la revolta i la Guerra Civil. Els primers temps els va passar amagat per tal d'evitar de caure en mans dels incontrolats. Més tard, en ser cridada la seva lleva, va presentar-se a la caserna general de l'Exèrcit de l'Est, a Lleida, els caps del qual van destinar-lo al cos de Sanitat. En començar l'any 1939, com tants altres milers de soldats, va haver-se d'exiliar a França.

En acabar la guerra va retornar a Espanya, va passar uns dies en un camp de concentració a Pamplona i després va fer el servei militar a Burgos. Acabat aquest, es va incorporar de nou a la nostra diòcesi, va ser nomenat rector de Lilla i Prenafeta, i de Lilla i Fontscaldes després, tot plegat durant tres anys. És curiós de fer notar com, cada diumenge, havia de fer els recorreguts entre Lilla i Prenafeta i entre Lilla i Fontscaldes a peu per les dreceres de muntanya o a cavall d'un ruquet, que li proporcionaven els mateixos veïns, per camins de ferradura. L'any 1945 va ser nomenat ecònom de l'Espluga Calva, on va ser sis anys, i el 1951 ecònom de Torredembarra, des d'on ja va venir a Cambrils l'any 1962, després d'onze anys d'estada en aquella vila del Tarragonès.

A Cambrils, potser la seva tasca pastoral i de bon administrador no ha estat brillant ni enlluernadora, però sí molt sacrificada, regular i eficaç. La cura constant dels temples (la parròquia i l'ermita) en el seu aspecte material i la cura espiritual de les ànimes han estat una línia recta i indeformable en la seva vida sacerdotal a la nostra vila. Durant vint-i-dos anys seguits, dia a dia, els fidels han sentit, estiu i hivern, tocar les campanes a les set del matí, i això ha volgut dir que Mn. Josep a aquesta hora, a l'hivern força intempestiva, ja ha estat a l'església per donar la comunió als enfeinats matiners, i s'ha posat després al confessionari, una tasca avui poc agraïda, fins a l'hora de començar la missa, i al confessionari l'ha tornat a trobar cada dia aquell a qui ha convingut, mitja hora abans del rosari de la tarda. La dignitat del culte, l'atenció als malalts i impossibilitats, amb visites sovintejades, i l'atenció als indigents i desvalguts que tot sovint truquen a la seva porta han estat també unes constants remarcables de la seva acció pastoral.

Per tot això i molt més que no podem detallar, considerem merescut aquest homenatge que la parròquia vol dedicar-li en les seves noces d'or sacerdotals i molt encertada la iniciativa d'aquells que l'han promogut. Nosaltres ens hi adherim de tot cor.

Mossèn Josep: felicitats i per molt anys!

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques