El passat 25 de gener, el recinte firal de Cornellà de Llobregat va acollir la festa de lliurament dels prestigiosos Premis de Comunicació de la Diputació de Barcelona. En la seva 21a edició, Revista Cambrils va ser novament finalista al premi Tasis-Torrent en la categoria de millor reportatge. El treball periodístic Desallotjats escrit per Lluís Rovira a ledició dabril va ser seleccionat pel jurat dentre un total de 78 candidatures. Larticle recollia el desallotjament dels jubilats del Casal dAvis Baix Camp el passat 13 dabril per la policia local. Cal esmentar que en lanterior edició daquests premis, el reportatge titulat Setge al Casal també va ser finalista. En aquella ocasió es feia un seguiment exhaustiu del primer tancament dels avis a les dependències municipals.
| |
|
Lequip de redacció de la Revista valora molt positivament que durant diversos anys consecutius els seus reportatges quedin classificats entre els millors reportatges periodístics daquest certamen, competint amb grans mitjans de comunicació. El guanyador denguany ha estat Regió 7 dIgualada i Manresa amb un reportatge sobre la immigració a les comarques de lAnoia Sud i el Bages dels periodistes Olga Solé i Joan Piqué. A 440 metres sobre el nivell del Mar, dOlot semportà el Tasis a millor publicació, Ràdio Barberà del Vallès i Una infància a lexili de Ràdio Constatí el premi Rosalia Rovira, Televisió de Badalona i lespai Vídeo Ombra de BTV el premi Miramar, 08800, el Butlletí Municipal de Vilanova i la Geltrú el premi Arrel i la web de lAjuntament dArenys de Mar el premi la Malla.
El periodista Josep Maria Huertas va rebre el Premi dHonor de Comunicació de la Diputació de Barcelona. El guardó és un reconeixement a la seva carrera professional de més de 37 anys com a informador. Durant la seva intervenció, el premiat va alabar els usos democràtics amb què es regeixen els petits mitjans de comunicació i que, a vegades, es troben a faltar en els grans mitjans. Huertas també va trencar una llança a favor de la informació local, que es veu relegada a un segon pla per un excés dinformació sobre la ciutat de Barcelona. El barcelonisme informatiu és una malaltia cultural. És un defecte, va dir.