De Joans, Joseps i ases, n'hi ha per totes les cases.

Refrany força popular i que ja no té gaire vigència actualment. Ens evoca una època, no fa tampoc massa anys, en què els noms de Joan i Josep, principalment, i algun més com podria ser Pere o Anton, eren els més comuns pel qual fa a homes. Una època en què, també, els ases i les mules eren els animals emprats per les feines agrícoles i n'hi havia pràcticament a totes les cases. Tot això ja ha canviat i força, tant pel que fa als noms més habituals que es posen avui en dia com pel canvi generalitzat de les activitats laborals.  

Tenir molts melics per lligar.

Aquesta dita la sentirem a algú que va molt atabalat perquè té molts temes a solucionar. Ja siguin encàrrecs, feines o situacions complicades, quan s'acumulen unes quantes tasques a superar, es diu que un té molts melics per lligar, és a dir, que cal que s'espavili per anar enllestint els temes pendents. 

Semblar els "Nandos".

Fem servir aquesta dita quan anem carregats fins al cap de munt de coses, possiblement més de les que podríem portar o de les que necessitaríem, per exemple, en un viatge. Desconeixem l'origen de la dita que, possiblement, fa referència a un personatge o una família coneguda amb el renom de "Nando" o "Nandos".

La mar com més té, més brama.

Aquesta dita és força popular i s'utilitza per a fer al·lusió a aquelles persones que no tenen mai prou, tant pel que fa a riqueses com a afalagaments i honors.

TIrar gats a la mar.

Aquesta expressió ve a dir que estem fent una feina que, presumiblement, no servirà per res, que estem fent un esforç que no serà gaire ben valorat o del tot inútil. També es pot utilitzar per engegar algú que t'emprenya, engegant-lo a tirar gats a la mar.

Les benediccions del Cel no omplen la bossa.

La frase està extreta de l'obra de L'Estel de Natzaret, una de les diferents versions dels Pastorets, representada durant molts anys al teatre La Salle de Cambrils. En l'escena en què Josep i Maria cerquen posada, l'hostaler avar respon aquesta frase quan Josep i Maria li demanen un lloc per dormir i li diuen que no tenen diner per pagar-li però que, a canvi, el Cel el beneirà.
La frase, des de sempre, ha estat força utilitzada pels cambrilencs en situacions en què hi ha afalagament i reconeixement de mèrits, però, en canvi, no hi ha cap aportació econòmica.

El mitger calça, menja i vesteix, i del que sobra en reparteix.

El mitger era la persona que portava unes terres que no eren seves i partia els beneficis de les collites amb el propietari del terreny. Normalment s'anava a mitges, una meitat per al que treballava la terra i l'altra meitat per al propietari. La dita fa referència a la pràctica d'alguns mitgers espavilats que feien les parts d'una manera no gaire igualitària.

T'han suat les dents.

Davant una resposta evident a un dubte o una pregunta i que no aporta cap tipus de solució ni discerneix sobre la qüestió plantejada, podem utilitzar l'expressió, "et deuen haver suat les dents" per fer notar l'obvietat de la resposta del nostre interlocutor.

Anar més per terra que un recalç.

Un recalç és una espardenya vella i que es fa servir per al tros o per a les feines brutes. L'expressió "anar més per terra que un recalç", s'utilitza quan ens referim a una persona que cau força sovint a terra, sigui pel motiu que sigui.

Qui no té seny, no té fred.

Tal com descriu la frase, es fa una relació directa entre el fred i el fet de no tenir prou seny. La dita es fa servir, sobretot, dirigida a la canalla, que molts cops, jugant a la intempèrie i a ple hivern, no acusen el fred ambiental. El poc seny va referit, més que res, a la falta de maduresa pel fet de ser infants.

Més val creure-s'ho que anar-ho a veure.

La picaresca ha estat habitual en la nostra vida social. Sempre trobem individus disposats, més enllà del Dia dels Innocents, a voler fer-nos víctimes de petits enganys sense malícia. Però, davant la sospita que ens estan enganyant, que ens estan donant una informació que potser no és veritat, més val quedar-se amb el dubte de la veracitat, que perdre el temps i la dignitat anant a veure el suposat fet extraordinari, que possiblement és fruit d’'una invenció.

Li falta un bull com a les guixes.

Aquesta dita es fa servir per fer notar que algú no hi és tot o que actua d'una manera irracional, fent bogeries impròpies del que s'espera d'ell. Les guixes són uns llegums semblants als pèsols però no molt habituals actualment. Com a ingredient culinari necessiten d'un llarg temps de cocció perquè no quedin dures. Tot i així, sempre és difícil trobar el seu punt ideal per ser menjades còmodament, i acostumen a necessitar sempre d'un temps suplementari al foc.