Reportatge
El segle XIX. Lestructuració del municipi actual i les primeres planificacions
 | |
| El barri mariner va créixer molt al llarg del segle
XIX al voltant de la torre de guaita (al fons de la imatge, sense el
pis superior) | FOTOGRAFIA PIÑOL / ARXIU FRANCESC COLOM |
Les tesis higienistes del segle anterior van recobrar força en aquesta època: el municipi va ser descrit en termes negatius per diversos autors: el viatger francès Bourgoing deia que era una localitat insana i el geògraf Madoz deia que la vila es trobava fonda, cosa que li privava de la circulació lliure del vent. El reusenc Jaume Ardèvol deia, el 1820, que la Platja era el lloc més malsà, ja que shi evaporaven emanacions mortíferes. Allò que denunciaven aquests autors era el règim endèmic dalgunes malalties causades pels aiguamolls, cosa que ja vèiem durant els dos segles anteriors. A partir de 1853, segons lhistoriador local Josep Bertran, es va començar amb lassecament dels terrenys pantanosos. Daltra banda, durant aquesta època subsistien encara molts trossos de muralla, que els cambrilencs de lèpoca consideraven que afean esta villa por el color y suciedad i ser una asquerosa guarida de reptiles (1889). Sens dubte, el clima dinestabilitat que es va viure al país durant bona part del segle amb motiu de les carlinades va promoure la refortificació de la vila. A inicis de 1834, per exemple, van ser tapiats els carrers de la vila que sortien fora de la muralla, excepte tres portes, les dels extrems del carrer de lHospital i la del carrer Major. Bertran afirma que les obres de defensa van absorbir més de les tres quartes parts del pressupost municipal de 1835. Arran daquestes mesures defensives que es van prendre en totes tres guerres carlines, actualment ens resta la torre de defensa recentment descoberta al capdamunt del carrer de les Creus, així com el portal del carrer del Castlà. Després daquest període bel·licós, el 1876 es van tornar a obrir els carrers de la Concòrdia (Gimbernat) i de les Premses (Castlà). En conseqüència, de mica en mica es van eliminar trossos de murada i es van acabar dobrir els carrers a la riera, com el carrer de les Parres lany 1907.
 | |
| Ledifici del Pòsit (actualment desaparegut) va ser un símbol de lactivitat social dels mariners | FOTOGRAFIA J. COLOM / ARXIU FRANCESC COLOM |
Moltes obres es van realitzar per iniciativa o col·laboració de les elits locals de lèpoca, les famílies Vidal, Roig, Samà i Rovira, entre daltres. Actualment encara no coneixem en detall aquest procés de mecenatge urbanístic que ja es detecta al segle XVIII tot i que existeix un estudi en marxa que aborda la qüestió. El cert és que amb aquest model de promoció es va poder finançar bona part de lobra pública, però daltra banda les directrius en matèria urbanística les fixava una minoria que detentava un fort poder fàctic i presentava els seus propis interessos, molt distants als de la resta de la ciutadania. Daltra banda, la construcció del ferrocarril, inaugurat el 1867, va propiciar la formació duna nova barriada als voltants de lestació, on shi comptabilitzaven 17 habitants lany 1916. La via del tren es va convertir des de llavors en un nou límit i condicionant urbanístic, una barrera psicològica que va ordenar el municipi en dos sectors amb dinàmiques distintes. També va començar a prendre importància, lentament, la planificació dinfraestructura pública municipal. Bertran explica que lenllumenat públic va arribar, de manera molt parcial, el 1843, primer doli i després de petroli. Al barri de la Platja les innovacions arribaven sempre uns anys més tard. Daltra banda, la xarxa daigua es va construir el 1889, després dun periple que havia durat quinze anys en què lAjuntament va fer mans i mànigues per recaptar prou capital per construir-la, segons explica amb detall Ortiga. Altres obres destacables daquesta època són la profunda reforma de lesglésia de Santa Maria (1894-1896) i la construcció de la primera església de Sant Pere (1854-1864).§ Bibliografia§ ALOGUÍN, Ramon: Guia de fortificacions de Tarragona. Col·legi dArquitectes de Catalunya. Tarragona, 1998
BERTRAN, Josep: Aspectes sòcio-econòmics del segle XIX i inicis del XX a Cambrils. El Mèdol. Tarragona, 1992
BOLÒS, Jordi: Els orígens medievals del paisatge català. Publicacions de lAbadia de Montserrat. Barcelona, 2004
DIVERSOS AUTORS: La vil·la romana de la Llosa, 10 anys dinvestigació arqueològica. Ajuntament de Cambrils. Cambrils, 2001
ORTIGA, Ramon: Història gràfica de Cambrils. Edicions El Mèdol. Tarragona, 1991
ORTUETA, Elena de: El carrer i la casa, Kesse: Cercle dEstudis Històrics i Socials Guillem Oliver núm. 31 (abril 2000), p.4-6
PAGAROLAS, Laureà: Els Gimbernat i el Cambrils del segle XVIII. Ajuntament de Cambrils. Cambrils, 1985
PALET, Josep M.: Lorganització del paisatge agrari al Penedès i les centuriacions del territori de Tàrraco: estudi arqueomorfològic dins de Territoris antics a la Mediterrània i a la Cossetània oriental. Generalitat de Catalunya (2003), p. 211-229
TARÉS, Manel: La Carlania: un llegat excepcional per conèixer, Revista Cambrils núm. 405 (abril 2005), p. 54-57
VIDIELLA, Montserrat: Onomàstica de Cambrils i del seu terme municipal. Ajuntament de Cambrils. Cambrils, 2000
La construcció d'una ciutat (II): De la primera meitat del segle XX al Pla d'Ordenació Urbana de 2005