Reportatge

Franco, l'alcalde etern

Per Ignasi Martí

Aspecte de la sala de plens de l'Ajuntament de Cambrils, als anys 60
Aspecte de la sala de plens de l'Ajuntament de Cambrils, als anys 60
Una dels distincions més esteses per la geografia espanyola va ser la de nomenar el dictador alcalde vitalici dels municipis. Això es va prodigar el 1964, quan la dictadura va commemorar els primers 25 anys del règim.

La recent aprovada Llei de la Memòria Històrica pretén, entre d'altres objectius, retirar tots els honors del dictador Francisco Franco. En els darrers anys s'han repetit els casos d'ens municipals que han retirat distincions i honors que es van atorgar al Generalísimo. Una dels distincions més esteses per la geografia espanyola va ser la de nomenar el dictador alcalde vitalici dels municipis. Això es va prodigar el 1964, quan la dictadura va commemorar els primers 25 anys del règim. La propaganda feixista va vestir l'esdeveniment sota el títol «25 años de paz». Com és sabut, Franco culpava la República de l'esclat del conflicte i justificava el cop militar batejant-lo com a alçament per salvaguardar Espanya del comunisme, la maçoneria i el separatisme. El règim obviava que la suposada pau se sustentava en un esgotador conflicte de tres anys, un exili de mig milió de persones i una duríssima repressió que s'allargaria durant anys. A més, cal no oblidar que la commemoració ignorava completament l'activitat dels maquis i el conflicte de les colònies d'Ifni i el Sàhara Occidental que durant els anys 1957-1958 van fer tornar el malson de les guerres del Rif de la dècada de 1920.

Acta de la sessió extraordinària del ple del 31 de març de 1964 recollida en el llibre d'actes municipal"En el cas de Cambrils, també es va fer el nomenament de Francisco Franco com a «Alcalde Honorario y Perpetuo de esta Villa». El consistori municipal estava presidit aleshores per Josep Martí Nolla El distingit títol es va atorgar en una sessió extraordinària que es va convocar a tal efecte el 31 de març de 1964 a les 20 hores i a la qual van assistir tots els membres del consistori.

Franco «soldat de la pau»

El Llibre d'Actes Municipals narra el nomenament amb la clàssica retòrica franquista i amb nombrosos detalls que resulten molt interessants històricament. Així, comença dient: «A continuación hace referencia el Sr. Alcalde a la convocatoria cursada y al texto de la misma, que como pueden ver los señores Concejales se trata de dar cumplimiento a una deuda contraida por toda la Nación con nuestro invicto Caudillo en este XXV aniversario de la Paz de España, al hombre que supo ganar la batalla de la guerra y que en estos 25 años ha sabido ganar la batalla de la Paz, forjando la Unidad de todas las tierras de España levantando la Nación de la ruina y el caos de los tres años de lucha y ante la incomprensión y el cerco de la Naciones Unidas, salvando honrosas excepciones». És interessant que el text que es facilitava als ajuntaments faci referència a l'aïllament internacional que havia comportat la Segona Guerra Mundial, ja que el règim s'havia aliat amb les potències feixistes. L'aïllacionisme es va començar a trencar pels interessos estratègics dels Estats Units, que un cop derrotat Hitler van veure en Franco un aliat contra la URSS, concedint-li un estatus de singularitat. El text de l'acta municipal continua: «Hoy somos testigos de este resurgimiento de España en todos los ordenes, vemos como nuestra Nación se afianza dia a dia en los Organismos Internacionales y que su voz es escuchada y respetada». Aquí cal recordar que la manca de legitimat internacional va fer que Espanya no fos inclosa de ple dret a les Nacions Unides fins al 1955. Un dels trets que la propaganda franquista no es cansava de repetir era que el desenvolupament d'Espanya s'havia donat gràcies a Franco eludint esmentar el context de creixement internacional. S'obviava que a Espanya aquest desenvolupament no es va donar fins que no es va acabar l'autarquia (control estatal de l'economia) que va ser vigent fins al 1959 i que va perpetuar uns nivells socioeconòmics inferiors als d'abans de la guerra.

Si seguim llegint el text municipal del relat diu: «Por todo lo expuesto y considerando que el milagro español se debe a ese soldado de la Paz, al forjador de la Grandeza de España, al Generalísimo de los Ejércitos Españoles, al heroe de nuestra Cruzada y que tiene un solo nombre: Franco. Propongo sea nombrado Alcalde Honorario y Perpetuo de esta Villa de Cambrils a su digno S.E. el Jefe del Estado y Caudillo de España, Exmo. Sr. Don Francisco Franco Bahamonde». Com veiem el text no estalvia adjectius.FontsBertran, Josep. El franquisme a Cambrils. Ajuntament de Cambrils. Cambrils, 2003
Bertran, Carles «Ifni-Sàhara (1957-58): una guerra desconeguda», Kesse núm. 26 (agost 1998), pàg. 19. Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver del Camp de Tarragona. Tarragona.
De Riquer, Borja; Culla, Joan B. El franquisme i la transició democràtica (1939-1988). Edicions 62, Col. «Història de Catalunya», volum 7. Barcelona, 2000.

L’Apunt

El consistori dret aplaudint

L'acte es va tancar amb una ovació conjunta del consistori. «La corporación puesta en pie por aclamación y entre grandes aplausos hace suyas las palabras de la Presidencia nombrando a S.E. el Jefe del Estado y Caudillo de España, Exmo. Sr. Don Francisco Franco Bahamonde Alcalde Honorario y Perpetuo de esta Villa. Igualmente se acuerda dedicar una via publica a commemorar el XXV aniversario de la terminación de la Guerra de Liberación, rotulando con la denominación de ‘Paz de Franco XXV aniversario 1º de abril de 1964' pasando este expediente y proponga la via pública que con mayor dignidad puede dedicarse a perpetuar la indicada efemérides». L'acte es va acabara dos quarts de nou del vespre. No sabem per quin motiu, però sí que és cert que aquesta nova retolació no es va acabar realitzant. El municipi ja comptava amb un nomenclatura franquista en certs carrers i places que s'havien instaurat tot just el poble va ser ocupat per l'exèrcit de Franco.

Comenta aquest article