Reportatge
Adéu a Cambrils
 |
| El col·legi del Sagrat Cor actualment edifici La Salle, en una fotografia del 1895, el mateix any que la comunitat de la Sagrada Família va deixar Cambrils. Lala dreta era ocupada pels religiosos i lesquerra, per les germanes carmelites. Les dues ales estaven separades per lesglésia. Els horts de les dues comunitats estaven separats per unes tanques dobra com sobserva a la fotografia [FOTO: ARXIU MUNICIPAL DE CAMBRILS] |
El juliol de 1895 els religiosos de la Sagrada Família abandonaven precipitadament ledifici del col·legi del Sagrat Cor lactual edifici La Salle, que havien ocupat durant vuit anys. Ramon Llach, novici del col·legi, va escriure uns versos de comiat que transcrivim en aquest reportatge. Aquest poema inèdit ha estat recuperat gràcies a Rosa Maria Mas, que nha cedit una còpia a Revista Cambrils per al seu estudi.
Els Fills de la Sagrada Família a Cambrils
El 14 de desembre de 1880 larquebisbe de Tarragona posava la primera pedra de lescola en una finca propietat de la família Vidal Gimbernat, on anys més tard sestablirien els germans de La Salle. Lempresa estava promoguda per ladvocat i canonge cambrilenc Benet Vidal i Gimbernat (1827-1907), que també es va preocupar de trobar alguna congregació religiosa disposada a establir-se en aquest col·legi i donar ensenyament de franc als nens i les nenes del poble. La construcció de ledifici va durar sis anys, amb el finançament dalgunes de les principals famílies del municipi, fins que, el gener de 1887, hi van començar les classes les religioses carmelites de Santa Joaquima de Vedruna. El mes de maig daquell mateix any, iniciaven també classes els religiosos de la Sagrada Família. Les dues congregacions, dedicades a lensenyament de nenes i nens, respectivament, es van distribuir en les dues meitats de ledifici, a banda i banda de lesglésia. Lobra del doctor Benet estava en marxa, com ha escrit Josep Salceda, que ha parlat daquest tema en diverses ocasions.
La congregació dels Fills de la Sagrada Família havia estat fundada dues dècades abans pel sant Josep Manyanet Vives (1833-1901). Amb ell havia contactat el doctor Benet perquè vinguessin a Cambrils a ensenyar en el nou col·legi. Però els religiosos no van quallar positivament en lestament eclesiàstic del municipi. Salceda explica que els de la Sagrada Família estaven facultats per dir missa, cosa que va entrar en conflicte amb els drets del rector de la parròquia de Cambrils. Un contemporani de lèpoca, Carles Clanxet Cutxillo (1833-1901), va deixar escrites unes notes en què culpabilitza el rector Francesc Cases de les desavinences amb el col·legi durant els primers mesos de funcionament. El pare Josep Manyanet es va veure obligat a canviar el director del col·legi, tot i que també havien sorgit dificultats amb les religioses carmelites per la compartició de ledifici. Aleshores, el doctor Benet Vidal va decidir regular lús de la sagristia, el reg dels horts del col·legi i els rentadors, i, alhora, es va acordar el trasllat del rector de la parròquia, la superiora carmelita i el director de la Sagrada Família. Sembla que tots aquests canvis van ser positius per al bon funcionament dels dos col·legis, el masculí i el femení, que acollien nombrosos estudiants de la vila i la comarca.
El juliol de 1891 els pares de la Sagrada Família van incorporar el seu noviciat al col·legi de Cambrils sota la direcció del pare Miquel Campanyà. Carles Clanxet, llavors alcalde de la vila, explica que lactivitat del col·legi va augmentar notablement i va ser ben rebuda per la població dençà de lobertura del seminari. Malauradament, van ressorgir les desavinences amb les religioses carmelites de Santa Joaquima per motius que desconeixem, cosa que va motivar la intervenció de larquebisbe de Tarragona, Tomàs Costa i Forneguera. El 28 de febrer de 1895 els novicis de la Sagrada Família van haver dabandonar el col·legi i van ser instal·lats en una casa al carrer de la Fira, propietat dAgustí Colom. Aquesta notícia va ser rebuda amb gran sorpresa per la població i, a primers de juny, les autoritats municipals i alguns veïns van presentar una carta de desacord al doctor Benet Vidal, propietari del col·legi. Dara endavant, es faran evidents les tensions entre totes les parts implicades: els religiosos, les religioses, el rector de la parròquia, larquebisbe i el poble.
Existeixen diverses versions sobre els motius reals que van portar a la resolució dràstica de larquebisbe. Aquest havia confessat a lalcalde, en una entrevista que van tenir a Falset, que els religiosos havien entrat en competència amb la parròquia (cal pensar que les misses del col·legi atreien molta gent). Això coincidia amb lopinió de la majoria dels veïns de Cambrils i així mateix ho manifestava el maig de 1895 el rector del barri de la Platja, mossèn Jaume Roca, quan va reconèixer que el pare superior del col·legi, Miquel Campanyà, tenia més influència al poble que no pas els seus dos rectors. En canvi, Carles Clanxet, testimoni dels fets, creu que laugment de lactivitat del col·legi masculí, amb la incorporació dels novicis, podria haver comportat la desatenció de lensenyament de la resta dalumnes i, a més, diversos incidents amb el mossèn (la celebració duna missa sense permís del rector, lorganització duna vetllada literària escolar en temps de Quaresma, etc.) i amb les religioses carmelites (problemes amb lús de laigua) haurien acabat de determinar larquebisbe. No era la primera vegada que sorgien conflictes entre la parròquia i una comunitat religiosa pel control de la vida espiritual dels veïns. Aquesta mena denfrontaments van ser habituals en èpoques anteriors: a Cambrils hi ha el cas de la lluita jurídica entre mossèn Josep Anton Peirí i la comunitat de frares agustins establerta al santuari de la Verge del Camí durant el segon quart del segle XVIII pel monopoli de les ànimes de la vila.
 | |
| Lautor del poema de comiat, Ramon Llach, llavors novici de la Sagrada Família a Cambrils, en una fotografia posterior [FOTO: ARXIU JOSEP M. BLANQUET SF] |
El diumenge 7 de juliol de 1895 els religiosos de la Sagrada Família van tancar les classes amb un acte de comiat als alumnes del col·legi, cansats per les constants molèsties dun determinat sector. Pocs dies més tard, van passar a ocupar una casa del carrer de Sant Josep, propietat de Ramon Oriol, i es van repetir les protestes dels veïns per la decisió de larquebisbe. El suport del poble va ser general. Per la festa de la Mare de Déu del Carme, el dia 16, els pescadors van organitzar un programa dactes alternatiu al del mossèn. Hi van assistir els novicis de la Sagrada Família i lAjuntament en ple, cosa mai vista segons diu Clanxet. Nous incidents amb el rector van acabar de decantar larquebisbe perquè la congregació abandonés el poble apressadament i definitiva.
El diumenge 28 de juliol daquell mateix any, a les quatre de la tarda, els religiosos de la Sagrada Família van visitar lermita de la Mare de Déu del Camí per acomiadar-se de la imatge i, ja de nit, es van dirigir a peu cap a Reus, acompanyats pels guardes rurals i quatre veïns del poble. En aquesta ciutat, el pare superior Josep Manyanet ja havia previst de construir un nou col·legi per traslladar-hi la comunitat cambrilenca. Clanxet va escriure aquesta conclusió: Les sucedió a esta pobre gente lo de la fábula de la oveja y el lobo, que bebiendo éste en la parte superior del arroyo, decía que la oveja le enturbiaba el agua. Los de la Sagrada Familia habiendo hecho mucho bien durante los ocho años que permanecieron en Cambrils, fueron también víctimas del lobo de la envidia. No va ser fins al 1900 quan van arribar els Germans de les Escoles Cristianes de La Salle, després que les religioses de Vedruna es traslladessin a ledifici que ocupen actualment al carrer de les Creus.
El religiós Ramon Llach i Candell
El poema que transcrivim està firmat per Ramon Llach SF, aleshores novici del col·legi de la Sagrada Família de Cambrils. Ramon Llach Candell (1875-1937) era fill de Torelló (Osona) i tenia vuit germans: tres eren també religiosos de la mateixa congregació, dos eren religiosos claretians, una germana era religiosa de Vedruna i, finalment, dues altres germanes es van casar. Ramon Llach va començar al noviciat de Sant Andreu de Palomar i després va passar al de Cambrils, on hi va fer els primers vots el 2 de febrer de 1894. Més endavant, Llach es va dedicar a donar classes de matemàtiques en diversos col·legis de la congregació i destacava també per la seva afició literària. El seu biògraf, Josep Maria Blanquet SF, explica que Llach va escriure prosa i poesia tant en català com en castellà. Ramon Llach va ser afusellat a Montcada labril de 1937, durant la Guerra Civil, juntament amb el seu germà Jaume.
Ramon Llach va escriure aquest poema dedicat a Cambrils quan tenia vint anys i en portava quatre en aquesta població. Es tracta duna despedida dels col·legials al plegar lo col·legi, com diu ell, és a dir, un comiat per lobligació dabandonar la vila: per certas cosetas, Mare, abandonem a Cambrils (versos 33-34). Lestrofa IV, dun significat una mica obscur, sembla donar alguna indicació dels atacs que rebien els religiosos quan fa referència a uns Paperets que ab quatre lletras | Y quatre ninots mal fets (versos 93-94). Aquests paperets podrien correspondre a uns fulls volants que es devien repartir pel col·legi durant les últimes setmanes. El poema conté diverses referències als anys destudiant al seminari cambrilenc:
Aqui aprengué de ser home | Aqui deixí de ser noy | Y vaig comensà à compendre | Eixa maquina del mon, | Tant perfecta y tant hermosa | Que sortí del Criador, (versos 236-241).