Reportatge

El dia que no van venir els Rolling Stones

Per Marcel Blàzquez, Margaret Rovira

Cartell que anunciava el concert dels Rolling Stones a Cambrils
Cartell que anunciava el concert dels Rolling Stones a Cambrils

Havia de ser l'11 de juny de 1976, ara fa 20 anys. Els Rolling Stones havien de fer la seva primera actuació a l'Estat espanyol i l'havien de realitzar al nostre poble, prop de la torre del Mas d'en Bisbe, on l'empresa Gay&Company ja comptava amb tenir un auditori on fer-hi el concert.

Una forta mobilització popular, però, va aconseguir que, sota la imatge d'uns músics suposadament desmanegats pel consum de drogues i alcohol, i amb la imatge d'unes tendències sexuals depravades, no poguessin actuar a la inauguració de l'auditori i, finalment, sota l'excusa d'un desajustament de la normativa urbanística, es van paralitzar les obres ja iniciades de l'auditori i aquest, l'empresa promotora i l'actuació dels Rolling Stones van volar quan estaven a punt d'entrar a les pàgines de la història local.

Ara, a 20 anys vista i coincidint amb l'èxit del macroconcert de l'Escalarre, intentem veure tot l'enrenou que va provocar aquest fet a la xarxa social del poble, que durant els fets va estar clarament dividida en dos bàndols, un d'ells, il·lusionat per acollir l'auditori i els Rolling Stones a casa, i l'altre, indignat pel que comportaria aquest grup musical i tot el seguici de males companyies que creien que podien arrossegar fins a Cambrils.

Cronologia dels fets

El teixit social del poble durant els fets va estar clarament dividit en dos bàndols, un d'ells, il·lusionat per acollir l'auditori i els Rolling Stones a casa, i l'altre, indignat pel que comportaria aquest grup musical

22 d'abril de 1976. Se celebra un ple on entra a votació la sol·licitud per part de l'empresa Mercantil Anónima Auditorium Cambrils, SA d'un auditori a l'aire lliure en terrenys de la partida del Mas d'en Bisbe, al costat de la torre.
A la Revista Cambrils de l'abril del 1976, número 60, a la pàgina 4, trobem la següent descripció de la construcció que es proposa: "A indicación de la empresa promotora, la capacidad será para unas 25.000 personas, con adopción de las medidas necesarias para que no sea alterado el orden público, teniendo previsto que la programación no sólo sea a base de música ‘pop' y ‘jazz' sino que también concurran compañías de teatro de nombre internacional. Consta que para la inauguración del Auditorium, prevista para el 11 de junio, tienen anunciada la actuación de los Rolling Stones".

 

Portada de l'edició de maig de 1976 de Revista Cambrils

 

3 de maig de 1976. La notícia de l'actuació dels Rolling Stones assoleix una enorme repercussió, però no a favor, com era d'esperar, sinó que es produeixen discussions, enfrontaments i sorgeixen molts impediments en contra de la construcció.
El dia 3 de maig se celebra una reunió per aclarir la situació. La Revista Cambrils, número 61, pàgina 13, en una nota publicada per l'Ajuntament, ho explica així: "El Sr. Alcalde, a su regreso del viaje privado a Inglaterra, recibe el día 3 de mayo a una amplia representación de la Cooperativa y Hermandad, con sus respectivos presidentes (Ramon Vidal i Barraquer era el president de la Cooperativa l'any 1976) y ante las peticiones de los miembros de estas Entidades de que se reconsidere el acuerdo y se paralicen las obras, el señor Alcalde les manifiesta que, ante todo, precisa enterarse bien del asunto con los informes del Secretario y del Arquitecto de la Corporación. Pero que está dispuesto a reconsiderar el acuerdo lamentando las molestias y discusiones que el mismo hubiese podido suscitar. Y que de haber conocido con antelación esas posibles molestias se habría opuesto a dicho acuerdo".

5 de maig de 1976. L'alcalde, Lluís Recasens, envia una ordre de paralització de l'obra de l'auditori.

6 de maig de 1976. Malgrat l'ordre de paralització, els ànims estan crispats i la nit del 6 de maig es viu segurament el ple més tens i multitudinari que ha celebrat mai el consistori local. A l'ordre del dia, és clar, el punt que parla de l'auditori. A la Revista Cambrils, número 61, pàgina 5, trobem els fets redactats així: "La empresa inició las obras y surgieron las opiniones a favor y en contra, con muchas discrepancias y contradicciones y con aumento diario de polémica, en que cada uno expresaba su punto de vista, hasta crear un clima muy tenso, con remisión de escritos de protesta al ayuntamiento. Dadas las circunstancias, el asunto de nuevo pasó a la sesión plenaria del día 6 del corriente. La presión popular fue creciendo, tanto que la asistencia a la sesión ocupó por completo el salón de sesiones, corredores, vestíbulo y escaleras, concentrándose mucha gente delante de la Casa Consistorial. Centrándonos en el punto del orden del día que interesa, se comentó la recepción de escritos y también siendo que el otorgamiento de licencia estaba condicionada al cumplimiento de la normativa urbanística de la zona y por no haberse adaptado el proyecto inicial a la acomodación de dichas normas, se ordenó la paralización de las obras".

Final de maig de 1976. Surt publicada a la Revista Cambrils del mes de maig de 1976, número 61, plana 13, una carta de l'alcalde Lluís Recasens adreçada a tots els cambrilencs. En destaquem aquestes línies: "Debo manifestar mi profundo pesar por los sucesos del pasado seis de mayo, y por las causas que los provocaron, durante los cuales, en nombre de la moral y del orden, un grupo importante de personas fueron manejadas sin ningún respeto y otras fueron desacreditadas y ofendidas públicament (...) quiero referirme al terreno desagradable donde fueron llevados estos hechos; terreno indigno de cualquier sociedad civilizada (...) Ante aquella desagradable manifestación pública, puse mi cargo en manos del Governador Civil, que no quiso aceptarlo. Deseo clarificar plenamente que el paso de un hombre de buena voluntad por el Ayuntamiento, a pesar de todas las realizaciones, es un sacrificio demasiado violento como para poder aferrarse a él. Espero que en las próximas elecciones municipales, encontréis al mejor hombre dispuesto a asumir esta responsabilidad y este sacrificio".

11 de juny de 1976. Se celebra el concert dels Rolling Stones a la plaça de toros Monumental de Barcelona. Seran diversos els incidents provocats per les persones que no van poder entrar al concert per la pressió de les forces de l'ordre.

Final de juny de 1976. Anton Mendoza contesta la carta del Sr. Recasens publicada el mes anterior. Ho fa a la Revista Cambrils del mes de juny, número 62, pàgina 13, a la secció de cartes al director. En aquesta carta hi podem llegir: "Yo creo que todos lamentamos con el Sr. Recasens los sucesos del día 6 de mayo, impropios desde luego de cualquier civilización (...) No puedo estar de acuerdo en que fuésemos manejados por nadie, sino más bien por un afán de intentar corregir lo que no creímos correcto (...) Pienso que el señor Gobernador hizo muy bien en no aceptársela (la dimissió) puesto que habría sido muy cómodo haber encendido el fuego y esperar que otros lo apagaran (...) El abajo firmante (Anton Mendoza) y me arriesgo a presumir que la mayoría de la población queremos un Cambrils grande y próspero, pero no creemos que para lograrlo tengamos que hacer ningún invento, sino sólo conservar esta villa verde y esta playa marinera". També demana Anton Mendoza claredat per saber com ha acabat tot.

Agost de 1978. Trobem l'última notícia referida a l'auditori. Una sol·licitud d'indemnització presentada a l'Ajuntament cambrilenc pels perjudicis ocasionats per la no construcció de l'auditori. L'Ajuntament contesta de la següent manera: "No cabe alegar daños y perjuicios por la iniciación de unas obras que tenían carácter clandestino ya que el Ayuntamiento no les había concedido licencia". L'alcalde aquella legislatura continuava sent el Lluís Recasens.

La publicitat que no serviria

[Article d'El Correo Catalán del 2 de maig de 1976, signat per Josep M. Baiget Herms]

 

«A CAMBRILS CON LOS ROLLING STONES»

Se ha confirmado definitivamente para el 11 de junio la presentación de Rolling Stones en nuestro país, concretamente en el nuevo auditórium de Cambrils capaz para unos 25.00 espectadores. Después de primaveras y  de otoños "rock", parece que ha llegado el momento de las vacaciones con música en vivo que convertirán a Cambrils en una auténtica capital a lo largo de estos meses veraniegos de máxima afluencia turística. Con la actuación de los Rolling Stones se inaugura, de otra parte, este auditórium al aire libre, de altos muros, buena visibilidad y todo tipo de instalaciones para garantizar una permanencia cómoda y apacible durante este concierto y los que seguirán más adelante con intervención de Uriah Heep y tal vez de los legendarios Who.

No hay duda de que Cambrils se convierte así en uno de los grandes centros de la Costa Dorada con una fuerte proyección sobre el turismo, tanto internacional como nacional: un turismo que no por ser joven en su mayoría deja de ser importante y valioso como, a fin de cuentas, lo indica palpablemente el interés de una sociedad de consumo que tiene en la juventud europea a su más rentable clientela en los más diversos ámbitos y formas de expresión. En años sucesivos, de otra parte, nada impide que el auditórium pueda albergar manifestaciones de culturales de cine, teatro, ballet, música contemporánea, etc.

Mientras se ponen en marcha estos proyectos de tan singular imprortancia, se acercan los Rolling Stones que están ya preparando su gira europea y en la que por primera vez se incluye una actuación en España. No hay mucho que decir ya acerca del grupo que capitanea, hoy más que nunca, Mick Jagger: figuras consagradas del "pop" internacional, integrados en la "jet society", adulados y pasablemente engreídos, los Rolling Stones siguen con el "rollo" que les dio dinero y popularidad. Un "rollo" que nace en las raíces del "blues", de esta música que ellos escuchaban a finales de los años cincuenta entre admirados y sorprendidos y que ahora ya no nos sorprende tanto. Después de algunas experiencias más o menos vanguardistas, los Rolling Stones volvieron a "lo suyo": un "blues" agresivo, directo y machacón que se origina en la batería de Charlie Watts, la guitarra de Keith Richard (el "cerebro gris" del grupo) y la voz provocativa y el sexy de Mick Jagger. Ellos –con Bill Wyman– siguen en el camino y envueltos en su "rollo" que se renueva incesantemente. Un camino que les llevará dentro de cinco semanas a Cambrils, a la Costa Dorada, a Catalunya. Por primera vez en 14 años. Todo un acontecimiento.»

Article d'El Correo Catalán del 9 de maig de 1976, signat per Josep M. Baiget Herms

 

«NOTAS MUSICALES

Definitivamente los Rolling Stones vienen el día 11, pero no a Cambrils, como se pensó en un principio, sino a la plaza de toros Las Arenas de nuestra ciudad. La razón de este cambio viene dada por la construcción del gran auditórium que aún no estará completado para la fecha indicada aunque sí para las actuaciones de los meses de julio y agosto, con la muy posible venida de Who que constituiría, sin duda, uno de los hitos de la música "pop" en nuestro país. Para los aficionados barceloneses, el aumento en el precio de las localidades quedará en cierta forma compensado por no tener que desplazarse hasta Cambrils. No hay mal que por bien no venga.»

«ROLLING STONES, "ES SOLO ROCK ROLL"…

La noticia es que ya están aquí; después de toda suerte de problemas e incertidumbres, The Rolling Stones, "el mayor espectáculo [pop] del mundo", actúan esta noche en La Monumental. Con ello se cumple un viejo sueño de los "roqueros" del país: tener entre nosotros a los "malos chicos", a los "ángeles caídos" del rock, aquellos que representaban el ala dura, valiente, del "rock" allá por los años sesenta frente a la "reforma" musical de los condecorados Beatles. Los tiempos han pasado y hoy los Rolling Stones quizá no representan exactamente lo mismo, pero su poder de fascinación sigue ejerciendo sobre millones de jóvenes y no tan jóvenes.

Los Rolling Stones han emprendido –tras años de "dolce far niente"– una jira europea. Locales a rebosar allí donde actuaban y entradas que adquirir a precios desorbitados en el mercado negro. Y críticas entre perplejas y  admiradas: no es de buen tono hablar con entusiasmo de los Stones, acusados –y quizá con razón– de fascistas, pero el "show" de Mick Jagger sigue inspirando respeto y admiración porque es la obra de profesionales mimados y adulados, que sin embargo, son fieles a su estilo y consiguen comunicar esa fidelidad a sus seguidores. Hasta Fléoutier en "Le Monde" reconoce que el magnetismo de Jagger permanece intacto.

Barcelona vivirá un día "pop": los críticos madrileños achacaban el fracaso del concierto de Black Wakerman en la capital al hecho de que mucha gente estaba ahorrando dinero para venirse a Barcelona y ver en vivo a Mick Jagger. Que nadie se sorprenda, por tanto, si hoy la ciudad vive un ambiente distinto y singular a partir de media tarde. El gran momento –tan esperado– estará a punto de llegar.

El "show" Rolling se inicia con la actuación del grupo Meters –típicos teloneros de los que puede esperarse todo o nada– y de un excelente guitarrista que está escalando un buen lugar en las filas del "pop": Robin Thrower, cuyo parecido –musical– con Jimi Hendrix llevó a algunos a considerarle su sucesor. Es pronto todavía ciertamente, pero Robin será ya una soportable espera hasta llegar a los Rolling, que actuarán a partir de medianoche si todo funciona correctamente. Los Rolling que ahora llevan consigo a Ron Wood, guitarrista; Ollie Brown, percusionista, y el inefable Billy Preston con sus teclados. Los otros ya los conocen todos los aficionados: Jagger, Keith Richard, Bill Wyman y Charli Watts.»

[Article d'El Correo Catalán de l'11 de maig de 1976, signat per Josep M. Baiget Herms]

L’Apunt

Jordi Tardà: "Un auditori que servís per a tot Catalunya, per fer-hi concerts per a tota la vida, concerts de rock a l'aire lliure"

"La idea original era fer un concert a Cambrils (Tarragona) en un auditori a l'aire lliure amb capacitat per a unes quaranta mil persones. El preu de les entrades havia de ser de 300 pessetes, el normal en qualsevol concert d'aquella època. Però uns quants veïns i certes persones influents de Cambrils es van oposar al fet que el seu poble fos pres per "una banda de peluts, escabellats i drogats". Es van fer manifestacions en contra de la celebració del concert i fins i tot –inaudit!– es va projectar la pel·lícula Gimme Shelter, que recollia els incidents en un concert dels Stones a Altamont, als Estats Units, el 1969, en què un jove negre va ser apunyalat per un suposat Hell's Angel." (Extracte del llibre Paraula de Stone, a la pàgina 26)

Què coneixes sobre els fets de la construcció d'un auditori a Cambrils?
Parlem de fa molts anys, ara en fa 20. Jo treballava amb la Gay (Gay Mercader) and Company. Hi portava treballant més o menys un any i mig, feia poc que hi era. Recordo que vam quedar-nos amb uns terrenys aquí a Cambrils. Fins i tot teníem fets els plànols i havíem començat algunes obres per fer un auditori. Un auditori que servís per a tot Catalunya, per fer-hi concerts per a tota la vida, concerts de rock a l'aire lliure.

Com dius, les obres es van començar i encara hi ha alguns fonaments de l'auditori. Quines van ser les causes per suspendre-les?
Per començar, volíem que el primer concert per estrenar-lo fos el dels Stones, que l'inauguressin ells. Hi va haver alguna oposició per part del poble, o d'algunes forces del poble, diguem, o d'alguna part del poble. No estic dient que fos tot Cambrils que no estigués conforme amb el tema.

Hi havia alguna institució o grup que anés al davant d'aquesta campanya?
No ho recordo, parlem de fa vint anys. Recordo el fet puntual: que les persones que no volien que nosaltres féssim l'auditori allà era perquè tenien por que fos sinònim de desordre i que passessin coses. Fins i tot es va arribar a projectar la pel·lícula Gimme Shelter, en què es veia el que passava en un concert dels Stones a Amèrica, concretament a Altamont. Un dels assistents era mort per un dels guàrdies de seguretat. Llavors ells van utilitzar-lo per dir "mireu què pot passar si deixem que ens construexin l'auditori aquí al costat".

Aquests tipus de reaccions eren normals?
Suposo que sí, perquè després vam intentar fer el mateix a la Roca, prop de Granollers, i també ens va passar alguna cosa semblant; tampoc es va arribar a realitzar. Per això, es va haver de canviar la idea original, que era oferir les entrades a tres-centes pessetes. Vam acabar fent-ho en una plaça de toros, La Monumental, a nou-centes. Tot i que primer estava previst fer-ho a Las Arenas.

La presentació dels Rolling Stones?
Sí, però a Las Arenas també hi van haver problemes.

Del mateix tipus?
No, ja no me'n recordo. I vam acabar fent-ho a La Monumental. De Cambrils recordo l'episodi aquest, que fins i tot es va projectar una pel·lícula per veure què podia passar, llavors vam anar de rebot a la Roca i tampoc, i quan ja teníem tancada la plaça de toros Las Arenas, a causa d'un fet circumstancial, vam haver de fer-ho a La Monumental. Però va ser diferent de Cambrils o la Roca, on sí que hi va haver oposició.

Després de la situació política de la dictadura, què representaven aquests tipus de concerts? Quina repercussió podien tenir a l'Estat espanyol i concretament a Catalunya?
Ho continuaven veient una mica sinònim de problemes, de depravació i no donaven facilitats a una cosa que ells consideraven que no feia cap bé a la gent jove i a la moral del país. Sempre et posaven pals a les rodes. Era realment complicat organitzar concerts quan hi havia algú que t'anava a la contra.

I a què creus que es devia aquest tipus d'actitud?
Doncs perquè ells creien que el rock era sinònim de drogues, de violència, etc. Estem parlant de l'any 76, quan la democràcia anava encara amb bolquers…

Vuit mesos després de la mort del general Franco…
Això. Llavors encara hi havia l'herència de les antigues infraestructures de l'Estat. El típic: es prohibia el festival de Canet o, sinó, prohibien que el Sisa hi cantés; deien que estava malament cantar en català i estava mal vist portar uns tios com els Stones, que eren famosos al món pels seus afers amb les drogues, etc., etc.

La propaganda que feien d'ells era realment negativa…
Exacte, però això no s'ajustava a la realitat ni molt menys. En molts casos hi havia més de llegenda que de realitat. La llegenda en aquest cas va pesar més i no vam poder fer el concert d'aquí a Cambrils.

El concert de Cambrils hauria estat un dels primers dels Rolling Stones a Catalunya o a l'Estat?
Sí, encara que, de fet, nosaltres vam començar a organitzar concerts l'any 72, si no m'equivoco. Però, és clar, havíem fet concerts en locals tancats, mai amb un artista del renom de la magnitud dels Stones. Havíem tingut artistes però no havíem tingut estrelles. I finalment havíem aconseguit una gran, una superestrella, perquè per a nosaltres els Rolling Stones eren, en aquells moments, i no només per a nosaltres, sinó a tot el món, la banda més important que hi havia. Aleshores, al 76, al món, el número 1 del rock eren ells i portar els Stones era el màxim; a més, que era el primer cop que venien a l'Estat.

Aquí a Catalunya, quina fama i quina repercussió hi tenien els Rolling Stones?
Els seus fans sabien que no eren els dimonis i que havien deixat de ser uns nens dolents. Aquesta època estava bastant superada i molta gent ho sabia, que són els que van venir al concert, però que haurien sigut molts més si no hi hagués hagut el canvi, perquè 900 pessetes en aquella època era una fortuna.

Hi va haver algun tipus de problema o incident al concert?
Hi ha haver problemes amb la policia, els "grisos" van tirar pots de fum a tothom qui hi havia fora, alguns van fer cap dins de la plaça. Al meu llibre Paraula de Stone hi tinc una foto del fill del Keith Richards, de set o vuit anys, mirant cap a les graderies com queien pots de fum sobre la gent i no entenia res.

Quin era el moment musical en la seva trajectòria?
En aquell moment els Stones presentaven un nou guitarrista, el treball Black and Blue i era l'epoca en què començaven una nova etapa, musicalment parlant, era una època important. Es deia ja que aquella seria la seva última gira i ja ho veus…

Què hagués suposat la construcció de l'auditori a Cambrils, a mig pas entre Barcleona, València i Saragossa?
Per a nosaltres l'objectiu era fer-hi molts concerts, i no va poder ser. Va ser una oportunitat perduda no només per a nosaltres, com a promotors, sinó per a tots els qui estimem el rock.

Comenta aquest article