Retrospectiva de l’associacionisme cultural local a Cambrils

Sense intenció de fer una llista exhaustiva de totes les entitats culturals locals, la següent ressenya ens dóna una idea aproximada del que ha estat l’activitat associativa del municipi a les últimes dècades.

Com a d’altres municipis, l’adveniment de l’actual sistema democràtic va suposar una autèntica eclosió associativa. La Guerra Civil i la voluntat expressa de les autoritats franquistes de fer taula rasa amb l’associacionisme lliure (a excepció del que estigués vinculat a l’Església) va provocar que pràcticament fins a la dècada dels 70 no es donés una important revifalla del teixit associatiu. La Congregació Mariana es va convertir en el pal de paller de l’activitat associativa del primer franquisme a Cambrils, generant tota una important activitat sociocultural i esportiva que serà origen de clubs actuals com el FC Cambrils. El testimoni de la Congregació va ser recollit per l’Associació d’Antics Alumnes de La Salle (1953) que va aportar idees novedoses que han arrelat al municipi com l’Homenatge a la Vellesa o la publicació de la Revista Cambrils. La Coral Verge del Camí (1968) i l’Associació Fotogràfica (el 1974 organitzen la primera edició del festival de curtmetratges CUFA) es trobarien a mig camí entre aquesta tradició associativa local i les noves generacions expectants davant el canvi democràtic. Entitats com el Grup de Joves, l’Agrupació Sardanista, Quatre Barres o l’Agrupament Escoltes, entre d’altres, van ser alguns dels noms que vindrien a renovar completament el panorama associatiu local. Els hereus d’aquest canvi van ser entitats com els grups de teatre La Teca i Xerinola, responsables fins avui en dia de mantenir la llarga tradició del municipi de fer teatre amateur. També en aquest moment apareix el Centre d’Estudis Cambrilencs amb la intenció de vetllar pel patrimoni històric i arquitectònic local.

L’activitat ludicofestiva del barri de l’Eixample (festa dels Barris, Carnestoltes, Sant Joan) esdevindrà tot un referent dels anys 80. Durant aquesta dècada i fins a la primera meitat dels 90, diferents entitats deixaran una important emprenta a l’activitat associativa del municipi, amb la implicació d’importants sectors de joves: Agrupament Escoltes Gent de Mar, Grup Cristià Hora-3 i el grup Arrels. En aquesta època apareix l’Associació de Dones “Amunt”, l’entitat degana pel que fa a l’associacionisme feminista local.

Per altra banda, els intents per part de les autoritats municipals d’aglutinar l’activitat associativa van fracassar amb el Consell Local d’Entitats de Cambrils (CLEC) i el Consell Local de la Joventut. La construcció del primer Pavelló Poliesportiu va dinamitzar el panorama esportiu local, però per altra banda es van tornar a posposar els promesos espais per a les entitats culturals. Les mancances per tal de suplir l’habitual manca d’espais culturals va portar a sobreutilizar edificis que no reunien unes condicions idònies com el Pòsit de Pescadors, on van tindre lloc les tres edicions de les Cinc Hores de Rock (la darrera edició el 1987). L’aparició de la Colla Gegantera “Tota l’Endenga” (1991) va aconseguir incloure la Nit del Foc en el cicle festiu local i va suposar el tret de sortida a tota una eclosió de tot el referent a la cultura tradicional i popular (Xiquets de Cambrils, Anjub, Colla de Bastoners...) fenomen que s’ha donat en d’altres indrets de Catalunya durant tota la dècada dels 90.

Paral·lelament al creixement demogràfic, l’heterogeneïtat ciutadana de Cambrils queda palesa amb l’aparició de diferents entitats durant els 90: el Col·lectiu Art Total, el Col·lectiu Peti ki Peti (organitzadors de concerts de rock), la publicació del Butlletí de Vilafortuny o la Petita Organització Cinematogràfica de Cambrils (POCC) que va engegar l’actual Festival de Curtmetratges. Després del fracàs d’un segon intent de crear un Consell Consultiu de la Joventut (la primera reunió va ser el 1996), l’Ajuntament va promoure l’activació del Fòrum Jove (2001) que ha funcionat fins avui en dia.

§ CAMPANYA CONTRA LA NOVA LLEI DE L’IMPOST DE SOCIETATS Totes les associacions es veuran obligades a declarar la totalitat de les seves rendes§

Des de principis de febrer, a la comarca del Ripollès ha sorgit una campanya d’adhesions en contra de la nova llei de l’impost de societats aprovada pel govern central. Concretament es tracta de la Llei 24/2001, de 27 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l’orde social, que estableix l’obligació a totes les associacions sense ànim de lucre de presentar la declaració per la totalitat de les seves rendes, tant les no exemptes (com fins ara) com les rendes exemptes de declarar. Els promotors del Manifest pel Ripollès (de la Federació d’AAVV de Ripoll amb el suport de l’Ajuntament de Ripoll i del Consell Comarcal) denuncien que aquesta modificació de la llei suposa “una despesa administrativa més i una trava burocràtica” per tot l’entramat associatiu que desenvolupa “una tasca social, totalment altruista i desinteressada”. Per ells el fet que a Catalunya un percentatge elevat d’entitats mantingui un nombre reduït d’associats, la nova llei els suposarà una trava més als esforços als quals ja de per si han de fer front aquest tipus d’associacions. La campanya reclama una modificació urgent d’aquesta mesura del Govern espanyol, que segons el text del manifest, afectarà negativament a la rica tradició associativa de Catalunya que al mateix temps “contribueix a fer sostenible la democràcia.”