Reportatge
De poble a ciutat. La construcció de la ciutat
 |
 |
| La construcció del moll de ponent (a baix, en una imatge del 2003), va fer desaparèixer el Sorral (a dalt). | FOTOS: ARXIU RAMON ORTIGA / LLUÍS ROVIRA I BARENYS |
A principis dels 90 els resultats del pla urbanístic es podien resumir, segons lanàlisi que en fa Salvador Anton, en un dèficit dequipaments municipals, una insuficient inversió pública en infraestructures i lartificialització de la façana litoral. La revisió del pla urbanístic va arribar lany 1993 i va fer incidència en les insuficiències detectades. Sota el seu domini sha continuat colmatant la franja costanera, pinzellada per un passeig marítim de paviment dur (1991), i shan construït nous equipaments (parcs, escoles, etc.), els quals no han estat suficients per al fort creixement demogràfic registrat a partir del segle XXI. En efecte, lany 1977 se superaven els deu mil habitants censats, mentre que la xifra psicològica dels vint mil es va assolir lany 2000. De llavors ençà, el ritme dempadronaments ha estat dun miler anual i actualment sestan ratllant els trenta mil habitants. A tot això cal afegir-hi la forta component de població flotant que presenta el municipi (uns 150.000 habitants a lagost). Aquestes dades han motivat un canvi en el discurs polític local a lhora de referir-se a la realitat urbana de Cambrils: des que hem iniciat el segle, sha assumit el concepte de ciutat en detriment del de poble.
A finals de la dècada de 1990, després dun període de crisi econòmica que també es va notar en el cens demogràfic, va accelerar-se notablement el ritme de creixement urbanístic fins al punt de quasi saturar les àrees urbanitzables. En aquest sentit, lobertura de lanomenat vial del Cavet que uneix Cambrils i Salou per linterior tot resseguint lantic camí, ha accelerat locupació urbanística del sector de Vilafortuny. Daquesta nova etapa destaca la creació de nous barris i urbanitzacions com el Molí de la Torre o el sector de Mas den Bosch, així com el desenvolupament del sector del Molí dAvall a la falca del terme de Vinyols i els Arcs. Daltra banda, la febril escalada constructora està colmatant els espais buits que esquitxen els barris centrals, promou laprofitament del volum edificable en antics sectors de baixa densitat (com lEixample) i destrueix el patrimoni arquitectònic dels dos nuclis històrics (especialment al barri marítim) i de les zones rurals incorporades en la urbanització. Aquest creixement es veu animat per una abundància de capital inversor (amb participació local i forània) que ha creat una bombolla immobiliària sense precedents, un mercat dhabitatge secundari animat i inflacionari, i una acceleració del creixement demogràfic causat per les immigracions internes i internacionals. Amb aquesta perspectiva, el canvi de mil·leni ha portat una nova concepció en el discurs sobre Cambrils, que ha passat de poble a ciutat. A ligual que el Gran Cambrils de 1955, shan reconegut les deficiències dequipaments i infraestructures que pateix aquesta població en auge. Però aquest cop són molt nombroses les veus que alerten de la repetició dels errors en què van incórrer les etapes anteriors. Han sorgit alguns moviments des de la ciutadania (el Manifest pel Patrimoni demanava una major atenció als aspectes formals i patrimonials del teixit urbà lany 2003) i reaccions des de les institucions públiques: el rebuig de la urbanització dels entorns dun futur camp de golf per part dun sector de la política local o la realització de lAgenda 21 ha fet incidència en qüestions de sostenibilitat, previsió a llarg termini i altres qüestions que mai abans shavien tingut en compte en les estratègies de gestió municipal. Malgrat tot, la poca densitat dalguns barris i les característiques intrínseques del poblament de la nostra ciutat fa que el moviment veïnal, en molts barris, sigui especialment dèbil i amb poc poder de negociació i, per tant, deixi de ser un agent actiu en la construcció (o reconstrucció) del fet urbà.
Daltra banda, la ineficàcia del planejament efectuat lany 1993 va motivar la seva revisió urgent. Finalment sha aprovat el Pla dOrdenació Urbana Municipal de Cambrils, el POUM 2005, no pas sense entrebancs, que han posat de manifest els diferents sentits didentitat de la població, així com la complexitat dels agents implicats. Lauge del preu de lhabitatge i lescassetat de promoció social seran factors determinants en la futura distribució de la població, especialment els joves. Ara es planteja un creixement més ordenat de la ciutat, amb la perspectiva de canvis imminents en els sistemes generals. El desviament de la carretera General i del ferrocarril implicaran un canvi important en la fesomia del terme. Apareix també loportunitat dequilibrar els interessos immediats de la iniciativa privada amb les necessitats reals de la població, la protecció del medi ambient, la gestió de lherència dels nostres avantpassats i la previsió del creixement (o decreixement) futur.
 |  |
| L'expansió urbana s'ha concentrat linealment a la costa i ha evolucionat molt més lentament en els barris interiors. Les imatges corresponen a una fotografia aèria de 1954 i una altra de 2001. | FOTOS: ARXIU RAMON ORTIGA / LLUÍS ROVIRA IBARENYS |
§ Bibliografia§ Agenda 21 de Cambrils. Estudi Ramon Folch. Barcelona, 2003
ANTON CLAVÉ, Salvador: Diferenciació i reestructuració de lespai turístic. Processos i tendències al litoral de Tarragona. Edicions El Mèdol. Tarragona, 1997
BERTRAN, Josep: Aspectes sòcio-econòmics del segle XIX i inicis del XX a Cambrils. El Mèdol. Tarragona, 1992
BERTRAN, Josep: El franquisme a Cambrils. Ajuntament de Cambrils. Cambrils, 2003
ESPORRÍN, Montserrat: Evolució sòcio-econòmica de Cambrils: 1930-1981. Ajuntament de Cambrils. Cambrils, 1988
HALL, Ron: In the shoes of the fisherman. Condé Nast Traveler (febrer 2002), p. 62-122.