Decideix
No magrada prendre decisions. Sospesar les conseqüències de cada opció em genera malestar. Hi ha vegades que és fàcil prendre una decisió, sobretot si es tracta duna qüestió banal. Per exemple, avui em poso faldilla o vestit? Hi ha daltres decisions que en el moment de prendre-les ens pot semblar que no van més enllà però que ens poden condicionar tota la vida. Per exemple, continuo estudiant o començo a treballar? Algunes decisions són estrictament opcions de vida, qüestions íntimes i personals. Per exemple, em faig monja o dono la volta al món a peu. Però la majoria de decisions no són ni banals, ni ens condicionen per un instant, ni ens afecten només a cadascú de nosaltres.
Per a mi, la majoria de decisions són qüestions crucials que desencadenen fets imprevisibles. És com si estiguessis en la casella dun tauler, llances el dau i has davançar. El que mangoixa és decidir cap on. No és tant el fet en si de decidir, sinó decidir què. La pregunta és: cap on vaig? Cap on dirigeixo la meva vela perquè el vent em dugi cap al port on vull arribar? Moltes vegades tinc més clar del que vull reconèixer-me a mi mateixa que sé on vull arribar, però, siguem sincers, ser valent és cosa dherois.
Una cosa és saber què vols i laltra és quin camí has de seguir per arribar-hi. Hi ha qui tira pel dret, sense perdre ni un instant a imaginar els fets que sen derivaran. Allò de passar per sobre de tot i tothom. Hi ha qui opta just per laltre extrem, per mesurar-ho tot, analitzar totes les causes i conseqüències, parlar amb un, parlar amb laltre... tot amb la millor intenció del món, amb la més sincera voluntat de fer allò que un vol però sense que afecti ningú. I a vegades, volent quedar bé amb tothom no quedes bé amb ningú. A vegades inverteixes tant de temps en aquest procés de decisió que et perds en el camí i mai arribes a la casella on hi diu fi.
Opino que una vegada has fet lexercici de prendre una decisió, thi has de llençar de cap. Si ja has pres consciència que et trobes en un moment clau, si has fet uns quants exercicis de simulació amb diverses hipòtesis i si ja has arribat a una conclusió, només et queda actuar. I aquí comença una segona part complicada, actuar en coherència amb allò que has decidit. Per exemple, si et jugues el futur dun país en un referèndum, has de satisfer la voluntat del poble. I encara que tot això et pugui anar massa gran, has dassumir-ne les conseqüències.
Per a mi, la majoria de decisions són qüestions crucials que desencadenen fets imprevisibles. És com si estiguessis en la casella dun tauler, llances el dau i has davançar. El que mangoixa és decidir cap on. No és tant el fet en si de decidir, sinó decidir què. La pregunta és: cap on vaig? Cap on dirigeixo la meva vela perquè el vent em dugi cap al port on vull arribar? Moltes vegades tinc més clar del que vull reconèixer-me a mi mateixa que sé on vull arribar, però, siguem sincers, ser valent és cosa dherois.
Una cosa és saber què vols i laltra és quin camí has de seguir per arribar-hi. Hi ha qui tira pel dret, sense perdre ni un instant a imaginar els fets que sen derivaran. Allò de passar per sobre de tot i tothom. Hi ha qui opta just per laltre extrem, per mesurar-ho tot, analitzar totes les causes i conseqüències, parlar amb un, parlar amb laltre... tot amb la millor intenció del món, amb la més sincera voluntat de fer allò que un vol però sense que afecti ningú. I a vegades, volent quedar bé amb tothom no quedes bé amb ningú. A vegades inverteixes tant de temps en aquest procés de decisió que et perds en el camí i mai arribes a la casella on hi diu fi.
Opino que una vegada has fet lexercici de prendre una decisió, thi has de llençar de cap. Si ja has pres consciència que et trobes en un moment clau, si has fet uns quants exercicis de simulació amb diverses hipòtesis i si ja has arribat a una conclusió, només et queda actuar. I aquí comença una segona part complicada, actuar en coherència amb allò que has decidit. Per exemple, si et jugues el futur dun país en un referèndum, has de satisfer la voluntat del poble. I encara que tot això et pugui anar massa gran, has dassumir-ne les conseqüències.