Si busquem la paraula “democràcia” al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans hi diu: “Sistema de govern basat en el principi de la participació igualitària de tots els membres de la comunitat en la presa de decisions d’interès col·lectiu”. Amb el descrèdit que està caient sobre les institucions democràtiques i els seus representants, hauria de ser un signe positiu que encara hi hagi algú que plantegi un referèndum per demanar l’opinió dels ciutadans. Les consultes ciutadanes sobre el dret a l’autodeterminació de Catalunya no haurien de fer por a ningú. Simplement és això, donar l’oportunitat de consultar als ciutadans què pensen sobre la possibilitat que Catalunya esdevingui en un futur un estat de ple dret dins de la Unió Europea. Res més fàcil que això. Constantment ens arriben missatges institucionals d’aquesta voluntat d’implicar la ciutadania en les decisions dels òrgans de representació democràtica, però massa sovint es redueix a processos participatius que recullen propostes interessants i molt bones voluntats però a la pràctica només serveixen perquè la població triï la localització de les papereres o de les jardineres del barri.
Amb la inacció habitual de la població cambrilenca, considero un èxit que aquí s’hagi aconseguit reunir suficients voluntaris per poder plantejar-se tirar endavant una consulta com la del dia 25 d’abril. Després farem les lectures polítiques en clau municipal que vulguem, però el fet és que sorprenentment Cambrils també tindrà la possibilitat d’expressar-se en un referèndum, no vinculant, això sí. Simplement es tracta de promoure un debat ciutadà sobre l’autodeterminació, que, recordem-ho, és un dret recollit per les Nacions Unides i no pas a la Constitució espanyola. No és la primera vegada que a Cambrils té lloc una consulta ciutadana, ja que coincidint amb les eleccions generals del 2000, igual que a d’altres indrets, es va organitzar una campanya per preguntar sobre l’eliminació del deute extern dels països pobres i la destinació del 0,7% del PIB a ajuda humanitària. El 2003, una altra plataforma ciutadana va demanar l’opinió sobre la participació d’Espanya a la guerra de l’Iraq. Sorprèn que un partit com el PSC-PSOE local, que aleshores va donar tot el seu suport a aquestes dues consultes, ara es mostrés contrari a una moció d’adhesió a aquest referèndum. No se’ls preguntava si estaven a favor o en contra de la independència de Catalunya, sinó si l’Ajuntament com a institució democràtica donava suport a una consulta sobre aquest tema. Crec que és inherent a la pròpia essència de qualsevol sistema democràtic que es facin consultes i referèndums. A diferència d’altres països europeus, aquí és un fet excepcional. En canvi ens hauria de sorprendre quan després dels milions d’euros que ens costen les campanyes electorals i els baixos percentatges de participació, les jornades electorals sempre són qualificades com a “festes de la democràcia”. Malauradament Cambrils és un bon exemple d’aquesta manca de mobilització ciutadana, les xifres de participació electoral dels darrers comicis en són una evidència. Demanar l’opinió a la població hauria de ser una motivació per a la ciutadania per tal de combatre el desinterès per la política i els polítics. La possibilitat de participar en un referèndum no hauria de ser tan excepcional com ho és avui en dia. El diumenge 25 tenim una bona oportunitat per fer-ho.

Destacat: Les consultes ciutadanes sobre el dret a l’autodeterminació de Catalunya no haurien de fer por a ningú, simplement és això, donar l’oportunitat de consultar als ciutadans què pensen sobre la possibilitat que Catalunya esdevingui en un futur un estat de ple dret dins de la Unió Europea