Les virtuts de lanar a peu
Lequip redactor del POUM ha deixat ben clar que la mobilitat urbana serà un dels reptes a superar en el Cambrils del futur. Com és de suposar, la solució passa perquè lAjuntament faci una important inversió en serveis i apliqui una sèrie de mesures. Però no oblidem que també cal que nosaltres fem un cert canvi dels nostres hàbits i utilitzem alternatives a lús indiscriminat del cotxe. És una evidència que hi ha manca de pàrquings i que shan fet carrers sense suficient espai per circular i aparcar correctament o que fa relativament pocs anys que encara es construïen edificis sense pàrquings subterranis. Però no podem pretendre que amb el ritme de creixement del nombre de vehicles (acostant-nos a una mitjana dun vehicle per habitant), unit a lestacionalitat de Cambrils, no sarribi a un autèntic col·lapse circulatori. Això és del que alertava lexpert Ole Thorson en una xerrada que va fer a Cambrils, en què va defensar els drets dels vianants i de lús del transport públic. Tanmateix, les ganes que podem tenir per utilitzar aquests serveis col·lectius encara no es corresponen amb loferta que existeix avui en dia. Ole Thorson se sorprenia que shagués costruït un polígon industrial sense cap mena de transport públic que luneixi amb el nucli urbà, i segur que sexclamaria quan comprovés els elevats preus dels bitllets, la freqüència irregular, els retards, la manca dinformació de les parades i altres sorpreses amb què et pots topar viatjant amb bus.
Pel que fa a les comunicacions amb els municipis veïns, cada dia es fa més necessari dissenyar una xarxa de transport interurbà que uneixi de forma eficient tot el Camp de Tarragona. No parem de sentir que som la segona àrea metropolitana de Catalunya, però ja ens agradaria tenir la meitat dels mitjans que hi ha a les comarques barcelonines per cobrir distàncies com podrien ser entre Cambrils i Valls o la Selva i Tarragona. A la sessió del POUM a la qual faig referència, es va justificar que no simplantarà el tramvia del Camp perquè encara no resultava rentable. Jo em pregunto: on són els beneficis dels anys que porten sobreutilitzant el trajecte de tren Cambrils-Barcelona? Segur que molts cambrilencs recordem jornades en què hem fet el trajecte des de Barcelona (o a linrevés) drets perquè el nombre de vagons era irrisori. Em pregunto quina opinió es deuen fer del nostre país els turistes europeus embotits dins daquells vagons a rebossar de gent, per on encara tenen la barra de fer-hi passar el revisor a cobrar el bitllet. Quant al servei dautobús, ha millorat el ridícul horari que ens unia amb Reus, però encara són sorprenents els abusius preus per traslladar-se fins a Tarragona. Abans que es posés de moda tot això de la sostenibilitat, els Quico, el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, ja ens recordaven les virtuts de lanar a peu. Potser nhaurem de prendre nota.
Pel que fa a les comunicacions amb els municipis veïns, cada dia es fa més necessari dissenyar una xarxa de transport interurbà que uneixi de forma eficient tot el Camp de Tarragona. No parem de sentir que som la segona àrea metropolitana de Catalunya, però ja ens agradaria tenir la meitat dels mitjans que hi ha a les comarques barcelonines per cobrir distàncies com podrien ser entre Cambrils i Valls o la Selva i Tarragona. A la sessió del POUM a la qual faig referència, es va justificar que no simplantarà el tramvia del Camp perquè encara no resultava rentable. Jo em pregunto: on són els beneficis dels anys que porten sobreutilitzant el trajecte de tren Cambrils-Barcelona? Segur que molts cambrilencs recordem jornades en què hem fet el trajecte des de Barcelona (o a linrevés) drets perquè el nombre de vagons era irrisori. Em pregunto quina opinió es deuen fer del nostre país els turistes europeus embotits dins daquells vagons a rebossar de gent, per on encara tenen la barra de fer-hi passar el revisor a cobrar el bitllet. Quant al servei dautobús, ha millorat el ridícul horari que ens unia amb Reus, però encara són sorprenents els abusius preus per traslladar-se fins a Tarragona. Abans que es posés de moda tot això de la sostenibilitat, els Quico, el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, ja ens recordaven les virtuts de lanar a peu. Potser nhaurem de prendre nota.