Opinió

Productes de proximitat i temporada

Els restaurants amb el distintiu “km 0” (Quilòmetre Zero) són encara molt escassos a Catalunya; tan sols s’hi han apuntat una quinzena. Aquest nou concepte gastronòmic, que va sorgir al nord d’Itàlia, està molt relacionat amb la filosofia slow (lenta), a la qual em vaig referir en un article anterior (vegeu el número de Revista Cambrils del març de 2008), i el seu objectiu principal és la promoció del consum dels productes locals, entesos com aquells que s’han produït a una distància curta, no més de 100 quilòmetres entre el productor i el consumidor. Segons Slow Food, l’associació internacional que gestiona aquests distintius, aquests productes alimentaris han de ser “bons, nets i justos”. És a dir, no només es prioritza la producció local, sinó també aquella que és ecològica (per tant, són contraris als transgènics) i produïda amb criteris sostenibles i justos (respecte a la biodiversitat, al treball, etc.). Allò que m’interessa d’aquesta filosofia és l’impacte que pot tenir en les economies rurals del nostre entorn i, sobretot, en el manteniment de les explotacions pageses petites.

Bona part dels productes frescos del nostre camp es destinen a grans compradors, normalment relacionats amb cadenes d’hipermercats d’abast nacional i amb grups exportadors. Sovint es denuncien els marges exagerats existents entre el preu que paga el consumidor final i allò que rep l’agricultor, moltes vegades per sota del cost de producció. Els preus de compra vénen fixats pel poder de negociació de les grans empreses d’alimentació. En contrapartida, alguns pagesos han optat per la venda directa, bé implantant botigues locals o creant comunitats de consumidors, algunes de les quals poden ser autogestionades en una mena de simbiosi entre el productor i el grup de consumidors associats. Evidentment, aquestes fórmules, que es vaticinen com les que han de fer sobreviure el món agrari del futur proper, comporten costos elevats de personal i gestió, que han d’assumir uns professionals dels conreus reconvertits en petits empresaris polivalents. A Cambrils, destaca la iniciativa endegada per Verdcamp Fruits (germans Barrabeig) sota el nom de Disfruta & Verdura, una mena de club de distribució porta a porta de productes frescos cultivats aquí, que ha obtingut recentment el premi per a joves empresaris a la millor iniciativa empresarial del 2009.

La reducció de la distància entre l’origen i el consum dels productes i l’acostament entre les dues figures (pagès i consumidor), que poden arribar a tractar-se directament, redunda en la qualitat creixent del producte. Hi té molt a veure el temps que transcorre entre la collita i la compra pel consumidor final, que acostuma a ser llarg en el sistema d’intermediaris, però que es redueix considerablement en la compra directa. En general, doncs, en un sistema de quilòmetre zero els productes potser no són seleccionats tant per les seves qualitats visuals, però, en canvi, guanyen molt en sabor i altres propietats organolèptiques. Aquest aspecte és el que ha interessat sempre als restaurants que s’han preocupat per la qualitat dels ingredients. Estic segur que molts dels nostres establiments de restauració compleixen els criteris que marca Slow Food o, almenys, practiquen la tria i l’adquisició de productes agraris de proximitat i temporada. La qualitat de la restauració cambrilenca és, sens dubte, un reflex del bon treball que es fa a la terra i el mar. És imprescindible, doncs, que totes dues indústries, la pagesia i la restauració, dialoguin constantment i es recolzin l’una amb l’altra. Fóra bo informar-ne als clients, per tal que puguem actuar conseqüentment en defensa de la producció local.