Sol i sépies i bon temps
Aquest estiu, mentre prenia el sol estirat a la platja del Regueral, llegia als diaris i escoltava a la ràdio articles i tertúlies sobre una mena de cançó de lestiu, letern debat sobre lesgotament del model turístic del sol i platja.
Això passava mentre al meu voltant hi havia una nodridíssima representació daquest blasmat turisme familiar: famílies senceres de lleidatans, de manyos, bascos i francesos, que són el màxim exponent de la nostra clientela estiuenca al llarg de les nostres platges, tant de llevant com de garbí. Hi ha alguna petita excepció, alguna clapa, de turisme doperadors turístics en indrets molt concrets, però que curiosament també la formen habitualment famílies.
En poques línies han sortit dues de les característiques claus per afrontar lanàlisi i les perspectives de futur del sector a casa nostra, el sol i platja, i el familiar. Dues etiquetes, dues potes, que han danar obligatòriament de la mà per solucionar una crisi que és innegable, perquè de turistes cada any nhi ha menys.
Comparteixo les opinions emeses tant des del sector com des de ladministració local que del sol i de la platja és del que ha de viure el turisme cambrilenc en el futur, però amb correccions, amb millores i amb complements, ja siguin culturals, ecològics o daltre tipus, que lenriqueixin. Les responsabilitats per fer front a la situació són compartides. A les diverses administracions els toca actuar en el seus àmbits respectius perquè els municipis turístics puguin superar la crisi si no volen que leconomia global del país sen ressenteixi. A ells els correspon la millora de les infraestructures, la dotació daparcaments, tenir les platges como los chorros del oro Em consta que tots els governs, central, autonòmic i local, ja han posat fil a lagulla.
Els empresaris turístics i les seves organitzacions empresarials han de col·laborar amb les administracions aportant la seva experiència, però també adequant els seus negocis a les circumstàncies del moment que travessa el sector. Escoltava un empresari local que deia que no esperéssim clients milionaris, dacord, però per això també hem dofertar unes tarifes i uns preus adequats als que tenim. Estic plenament convençut que la gent del món turístic estan i treballen en aquesta línia, en conec molts i tots són molt conscients del tema que toquen. Ara bé, ells i les seves organitzacions també són responsables de vetllar perquè no hi hagin abusos i sobretot perquè es compleixin els paràmetres de qualitat que shan dexigir i que en molts casos no es donen. Segurament no ho poden fer sols, però sí que han de ser col·laboradors necessaris amb les autoritats per fer fora els que perjudiquen aquest món.
La qualitat ha danar lligada a la consecució immediata per Cambrils de letiqueta de turisme familiar; és inconcebible que Salou ja la tingui quan tots veiem com es compon la clientela turística dels nostres veïns. No és un bàlsam miraculós, però pot ser una medicina que ens ajudi a superar el constiptat que pateix el turisme i que ens pugui portar aviat a exclamar el que diem després de la tempesta: sol i sépies i bon temps.
Això passava mentre al meu voltant hi havia una nodridíssima representació daquest blasmat turisme familiar: famílies senceres de lleidatans, de manyos, bascos i francesos, que són el màxim exponent de la nostra clientela estiuenca al llarg de les nostres platges, tant de llevant com de garbí. Hi ha alguna petita excepció, alguna clapa, de turisme doperadors turístics en indrets molt concrets, però que curiosament també la formen habitualment famílies.
En poques línies han sortit dues de les característiques claus per afrontar lanàlisi i les perspectives de futur del sector a casa nostra, el sol i platja, i el familiar. Dues etiquetes, dues potes, que han danar obligatòriament de la mà per solucionar una crisi que és innegable, perquè de turistes cada any nhi ha menys.
Comparteixo les opinions emeses tant des del sector com des de ladministració local que del sol i de la platja és del que ha de viure el turisme cambrilenc en el futur, però amb correccions, amb millores i amb complements, ja siguin culturals, ecològics o daltre tipus, que lenriqueixin. Les responsabilitats per fer front a la situació són compartides. A les diverses administracions els toca actuar en el seus àmbits respectius perquè els municipis turístics puguin superar la crisi si no volen que leconomia global del país sen ressenteixi. A ells els correspon la millora de les infraestructures, la dotació daparcaments, tenir les platges como los chorros del oro Em consta que tots els governs, central, autonòmic i local, ja han posat fil a lagulla.
Els empresaris turístics i les seves organitzacions empresarials han de col·laborar amb les administracions aportant la seva experiència, però també adequant els seus negocis a les circumstàncies del moment que travessa el sector. Escoltava un empresari local que deia que no esperéssim clients milionaris, dacord, però per això també hem dofertar unes tarifes i uns preus adequats als que tenim. Estic plenament convençut que la gent del món turístic estan i treballen en aquesta línia, en conec molts i tots són molt conscients del tema que toquen. Ara bé, ells i les seves organitzacions també són responsables de vetllar perquè no hi hagin abusos i sobretot perquè es compleixin els paràmetres de qualitat que shan dexigir i que en molts casos no es donen. Segurament no ho poden fer sols, però sí que han de ser col·laboradors necessaris amb les autoritats per fer fora els que perjudiquen aquest món.
La qualitat ha danar lligada a la consecució immediata per Cambrils de letiqueta de turisme familiar; és inconcebible que Salou ja la tingui quan tots veiem com es compon la clientela turística dels nostres veïns. No és un bàlsam miraculós, però pot ser una medicina que ens ajudi a superar el constiptat que pateix el turisme i que ens pugui portar aviat a exclamar el que diem després de la tempesta: sol i sépies i bon temps.