La gran llufa de la grip A
Fa mesos que s'esdevenia la fi del món, que arribava l'Apocalipsi i que una letal pandèmia estava a punt de caure sobre el nostre món curull de comoditats i seguretats. Primer es va dir grip porcina, després es va parlar de grip nova, finalment es va consolidar el terme més asèptic de grip A; no fos cas que algun Ramon y Cajal d'anar per casa es pensés que assaborint unes tapes d'ibèric hom anava directament al paradís.
L'OMS, Organització Mundial de la Salut, va advertir del perill imminent, les grans companyies farmacèutiques van estar amatents a fer milions de dosis d'unes vacunes que aturarien el maligne virus, i de passada farien una mica de calaix, la qual cosa no està gens malament en aquests desventurats temps de crisi global.
Fins i tot, els col·legis de casa nostra van omplir-se d'unes curioses ampolletes verdes i altres andròmines que farien la important tasca de prevenir entre l'alumnat els estralls d'aquesta malura. Amb tot, potser ens valdria més prevenir-los de la telemerda i dels estralls mentals provocats per alguns programes que converteixen el microbi més nociu en una cosa inofensiva. Quatre sessions de Belén Esteban a Sálvame deixen fora de joc bacteris, virus i tota la pesca.
Si la fe movia muntanyes, segons l'Evangeli, aquí la por mou milions. No es pas la primera vegada que atiant temors algú acaba fent calaix o acaba assolint algun guany.
Poc després de l'11 de setembre de l'any 2001, l'atemptat de les Torres Bessones, es va escampar la rondalla d'una perillosa arma bacteriològica, l'Antrax, que en mans d'implacables terroristes podria sembrar el terror i la destrucció en el nostre món lliure. Van començar a sortir uns estranys ginys de protecció, una mena de màscares que semblaven presos d'algun museu de la Primera Guerra Mundial; esforçats periodistes elaboraven cròniques explicant com emprar aqueixes andròmines en el probable cas d'un atac. Fins i tot una periodista joveneta, ara dedicada a tasques principesques, posava la seva veu en un horrorós programa pseudoinformatiu sobre aquests imminents perills. Sort que llavors ja existia l'implacable Ramon Monegal, encara que sense el seu Papito, i feia una genial repassada a tota aquella aixecada de camisa col·lectiva bastida amb la fàbrica d'atemorir el personal.
Tampoc està de més recordar com la por prefabricada per l'ini-gualable Bush i els seus acòlits, Blair i Aznar, va servir per envair l'Iraq perquè Saddam Hussein tenia armes de destrucció massiva. Va venir la guerra, es va enfonsar un país, milers i milers de persones afectades i empobrides, però res, no ha aparegut ni un trist tirador.
Doncs bé, en el cas de la grip A sí que ha aparegut una simpàtica religiosa, Teresa Forcades, doctorada en Medicina i monja del monestir de les benetes de Montserrat, que amb un llenguatge planer, sense l'embafament d'una colla de tertulians que xerren de tot i no saben de res, ha posat el dit a l'ull.
Ras i curt, ens ha vingut a dir que amb tot això de la grip A s'han passat de frenada i que les autoritat sanitàries han generat una psicosi entre la població per un virus que no passa de ser de segona divisió. Segons la doctora Forcades, la grip de tota la vida envia més gent al repòs etern que no pas la malèfica grip A; amb la qual cosa a què vénen tantes dosis d'unes vacunes que no garanteixen una gran eficàcia.
Han passat els dies, Teresa Forcades va rebre moltes crítiques, fins i tot en la seva condició de monja, però el temps sembla que li ha picat l'ullet a aquesta valenta teòloga i metgessa catalana. Milions de dosis no s'han emprat i la grip A no ha sembrat el món de malalts i agònics.
Tot plegat, una gran llufa digna de tot un 28 de desembre.
L'OMS, Organització Mundial de la Salut, va advertir del perill imminent, les grans companyies farmacèutiques van estar amatents a fer milions de dosis d'unes vacunes que aturarien el maligne virus, i de passada farien una mica de calaix, la qual cosa no està gens malament en aquests desventurats temps de crisi global.
Fins i tot, els col·legis de casa nostra van omplir-se d'unes curioses ampolletes verdes i altres andròmines que farien la important tasca de prevenir entre l'alumnat els estralls d'aquesta malura. Amb tot, potser ens valdria més prevenir-los de la telemerda i dels estralls mentals provocats per alguns programes que converteixen el microbi més nociu en una cosa inofensiva. Quatre sessions de Belén Esteban a Sálvame deixen fora de joc bacteris, virus i tota la pesca.
Si la fe movia muntanyes, segons l'Evangeli, aquí la por mou milions. No es pas la primera vegada que atiant temors algú acaba fent calaix o acaba assolint algun guany.
Poc després de l'11 de setembre de l'any 2001, l'atemptat de les Torres Bessones, es va escampar la rondalla d'una perillosa arma bacteriològica, l'Antrax, que en mans d'implacables terroristes podria sembrar el terror i la destrucció en el nostre món lliure. Van començar a sortir uns estranys ginys de protecció, una mena de màscares que semblaven presos d'algun museu de la Primera Guerra Mundial; esforçats periodistes elaboraven cròniques explicant com emprar aqueixes andròmines en el probable cas d'un atac. Fins i tot una periodista joveneta, ara dedicada a tasques principesques, posava la seva veu en un horrorós programa pseudoinformatiu sobre aquests imminents perills. Sort que llavors ja existia l'implacable Ramon Monegal, encara que sense el seu Papito, i feia una genial repassada a tota aquella aixecada de camisa col·lectiva bastida amb la fàbrica d'atemorir el personal.
Tampoc està de més recordar com la por prefabricada per l'ini-gualable Bush i els seus acòlits, Blair i Aznar, va servir per envair l'Iraq perquè Saddam Hussein tenia armes de destrucció massiva. Va venir la guerra, es va enfonsar un país, milers i milers de persones afectades i empobrides, però res, no ha aparegut ni un trist tirador.
Doncs bé, en el cas de la grip A sí que ha aparegut una simpàtica religiosa, Teresa Forcades, doctorada en Medicina i monja del monestir de les benetes de Montserrat, que amb un llenguatge planer, sense l'embafament d'una colla de tertulians que xerren de tot i no saben de res, ha posat el dit a l'ull.
Ras i curt, ens ha vingut a dir que amb tot això de la grip A s'han passat de frenada i que les autoritat sanitàries han generat una psicosi entre la població per un virus que no passa de ser de segona divisió. Segons la doctora Forcades, la grip de tota la vida envia més gent al repòs etern que no pas la malèfica grip A; amb la qual cosa a què vénen tantes dosis d'unes vacunes que no garanteixen una gran eficàcia.
Han passat els dies, Teresa Forcades va rebre moltes crítiques, fins i tot en la seva condició de monja, però el temps sembla que li ha picat l'ullet a aquesta valenta teòloga i metgessa catalana. Milions de dosis no s'han emprat i la grip A no ha sembrat el món de malalts i agònics.
Tot plegat, una gran llufa digna de tot un 28 de desembre.