Quan les coses es fan amb rigor
La inauguració del refugi antiaeri de la plaça de l'Església ha estat sense cap mena de dubte un dels esdeveniments més importants dels darrers anys pel que fa al patrimoni local. Tot i que no es tracta del tram de refugi més significatiu dels que existien a Cambrils, sí que és rellevant, perquè és la primera vegada que s'ha decidit conservar i fer pública una construcció com aquesta. L'actual debat ciutadà que existeix sobre tot el que envolta la Guerra Civil de 1936 ha suscitat un interès i una curiositat que malauradament no existia quan es van obrir les restes del refugi de la plaça d'Espanya o quan es van destruir totes les edificacions de defensa que hi havia a la costa. Com sempre es tracta d'una coincidència de conjuntures propícies i factors que han fet d'aquest refugi de la plaça recentment reinaugurat tot un exemple de la feina ben feta. Ara ja no ens recordem del monumental desastre que van comportar les obres que van descobrir el refugi. Quan la plaça estava oberta, amb unes obres que presentaven retards i incompetències de tota mena, decidir obrir i conservar el refugi era canviar la tendència que sempre s'havia fet amb aquest tipus de construccions. Sovint el patrimoni necessita de decisions valentes en el moment propici que permeti la salvaguarda d'elements que amb el temps es converteixen en agents identitaris de primer ordre i -per què no dir-ho- en actius econòmics. El mercat del turisme actual demana d'aquest tipus d'atractius i no podem desaprofitar les ocasions que tenim de preservar-los i fer-ne divulgació.
Constatar l'estat en què es troba el refugi resulta sorprenent. El grau de conservació del refugi cambrilenc és excel·lent, no pateix filtracions d'aigua i no s'han hagut de fer importants obres de reconstrucció. Després de tot el que els veïns del Barri Antic vam haver de patir amb aquestes obres, l'acte d'inauguració, que es va fer amb tot el ritual que requereixen aquests tipus d'esdeveniments, semblava gairebé increïble.
Un altre aspecte a destacar és la visita guiada que es va fer anteriorment utilitzant el material didàctic que s'ha elaborat per tal de donar divulgació d'aquest refugi així com d'altres indrets del Barri Antic. Iniciativa que cal aplaudir, tot i que no entenc per què va dirigida a tercer d'ESO quan al currículum d'aquest curs no hi ha història. Els plafons multilingües que acompanyen el refugi no suposen un impacte visual important i aporten el complement adient d'informació. Crec que aquest refugi ve a donar continuïtat al tractament que en els darrers anys s'està fent de la Guerra Civil, com les diverses visites guiades, xerrades, exposicions, així com l'excel·lent treball de Manel Tarés sobre l'Hospital de Sang. Malauradament en d'altres indrets es donen casos on es cau en el simplisme del sensacionalisme o en l'error de la fàcil idealització de la II República. De moment l'experiència que hem viscut a Cambrils és un exemple de rigor del qual segurament en prendran nota altres municipis.
Crec que cal continuar en aquesta línia. No s'ha de descartar l'aparició de futures troballes arqueològiques així com les procedents d'altres fonts, algunes d'inèdites. Si bé el testimoni dels exiliats resulta cada cop més complicat, la font d'informació que es presenta amb més expectatives sobre Cambrils són els arxius amb informació militar, com és el cas del mític arxiu de Salamanca. La importància estratègica del nostre municipi a la rereguarda republicana fa preveure que en un futur ens sorprenem amb noves troballes. La història sempre es pot reescriure i això és el que la fa tan apassionant.
Constatar l'estat en què es troba el refugi resulta sorprenent. El grau de conservació del refugi cambrilenc és excel·lent, no pateix filtracions d'aigua i no s'han hagut de fer importants obres de reconstrucció. Després de tot el que els veïns del Barri Antic vam haver de patir amb aquestes obres, l'acte d'inauguració, que es va fer amb tot el ritual que requereixen aquests tipus d'esdeveniments, semblava gairebé increïble.
Un altre aspecte a destacar és la visita guiada que es va fer anteriorment utilitzant el material didàctic que s'ha elaborat per tal de donar divulgació d'aquest refugi així com d'altres indrets del Barri Antic. Iniciativa que cal aplaudir, tot i que no entenc per què va dirigida a tercer d'ESO quan al currículum d'aquest curs no hi ha història. Els plafons multilingües que acompanyen el refugi no suposen un impacte visual important i aporten el complement adient d'informació. Crec que aquest refugi ve a donar continuïtat al tractament que en els darrers anys s'està fent de la Guerra Civil, com les diverses visites guiades, xerrades, exposicions, així com l'excel·lent treball de Manel Tarés sobre l'Hospital de Sang. Malauradament en d'altres indrets es donen casos on es cau en el simplisme del sensacionalisme o en l'error de la fàcil idealització de la II República. De moment l'experiència que hem viscut a Cambrils és un exemple de rigor del qual segurament en prendran nota altres municipis.
Crec que cal continuar en aquesta línia. No s'ha de descartar l'aparició de futures troballes arqueològiques així com les procedents d'altres fonts, algunes d'inèdites. Si bé el testimoni dels exiliats resulta cada cop més complicat, la font d'informació que es presenta amb més expectatives sobre Cambrils són els arxius amb informació militar, com és el cas del mític arxiu de Salamanca. La importància estratègica del nostre municipi a la rereguarda republicana fa preveure que en un futur ens sorprenem amb noves troballes. La història sempre es pot reescriure i això és el que la fa tan apassionant.