1.000 digitals
Les tecnologies de la informació i la comunicació (tot i que es coneguin com TIC, vull remarcar les paraules informació i comunicació) estan canviat la nostra vida sense que ens nadonem. En plena societat del coneixement es dóna per descomptat laccés a la informació. És evident que laccés per si sol no és garantia de res, però la gestió de la informació és més llaminera. Si la informació és poder, no és una qüestió trivial qui hi accedeix. I menys encara, quin ús en fa. Què diem i com ho diem pot tenir conseqüències de vegades imprevisibles. Decidir qui pot saber què i quan ho pot saber pot acabar convertint-se en un joc perillós.
Fa just quatre anys, a finals de lany 2005, la seu de la Revista bullia dactivitat per la imminent estrena del Diari Digital. Ara, quatre anys després, arribem a ledició 1.000 amb la cara renovada. Aquesta fita no hagués estat possible sense totes i cadascuna de les persones que hi ha al darrere. De ben segur que hi ha moltes coses que caldria millorar, dacord, però voldria fer una anàlisi del fenomen en si.
El Diari Digital és una eina local dabast global: des de qualsevol lloc i en qualsevol moment. Qualsevol persona del món que estigui interessada en Cambrils pot estar al corrent de què hi passa cada dia. Les fronteres temporals i espacials ja no tenen sentit. El Diari Digital també simbolitza ladaptació als nous temps, reconvertint un mitjà tradicional en paper en un mitjà de comunicació del segle xxi. El Diari Digital suposa un repte professional per als qui el nodreixen de continguts. També magradaria pensar que el Diari Digital contribueix a cicatritzar lescletxa digital, fent que linterès per les notícies de Cambrils sigui un incentiu per aprendre a fer anar un ordinador. El Diari Digital crea xarxa, ja que els lectors no són mers espectadors sinó que lutilitzen de plataforma dintercanvi, ja sigui avisant de noves notícies, completant o corregint-ne daltres, o, simplement, interactuant amb la resta de lectors. Friso per veure els resultats a ladaptació als nous reptes que sens presentin.
El Diari Digital, com qualsevol altre mitjà de comunicació, no hauria destar influenciat ni controlat per res ni ningú. Aquest principi és bàsic per garantir la seva imparcialitat i rigor, alhora que és fonamental per a la seva credibilitat. Intentar controlar què shi diu i qui ho llegeix em recorda episodis històrics ben foscos i ficcions literàries que fan esgarrifar.
El dia que això de lInternet falli, sempre ens quedarà el mensual en paper. Per cert, quin dia és que encara no ha arribat?
Fa just quatre anys, a finals de lany 2005, la seu de la Revista bullia dactivitat per la imminent estrena del Diari Digital. Ara, quatre anys després, arribem a ledició 1.000 amb la cara renovada. Aquesta fita no hagués estat possible sense totes i cadascuna de les persones que hi ha al darrere. De ben segur que hi ha moltes coses que caldria millorar, dacord, però voldria fer una anàlisi del fenomen en si.
El Diari Digital és una eina local dabast global: des de qualsevol lloc i en qualsevol moment. Qualsevol persona del món que estigui interessada en Cambrils pot estar al corrent de què hi passa cada dia. Les fronteres temporals i espacials ja no tenen sentit. El Diari Digital també simbolitza ladaptació als nous temps, reconvertint un mitjà tradicional en paper en un mitjà de comunicació del segle xxi. El Diari Digital suposa un repte professional per als qui el nodreixen de continguts. També magradaria pensar que el Diari Digital contribueix a cicatritzar lescletxa digital, fent que linterès per les notícies de Cambrils sigui un incentiu per aprendre a fer anar un ordinador. El Diari Digital crea xarxa, ja que els lectors no són mers espectadors sinó que lutilitzen de plataforma dintercanvi, ja sigui avisant de noves notícies, completant o corregint-ne daltres, o, simplement, interactuant amb la resta de lectors. Friso per veure els resultats a ladaptació als nous reptes que sens presentin.
El Diari Digital, com qualsevol altre mitjà de comunicació, no hauria destar influenciat ni controlat per res ni ningú. Aquest principi és bàsic per garantir la seva imparcialitat i rigor, alhora que és fonamental per a la seva credibilitat. Intentar controlar què shi diu i qui ho llegeix em recorda episodis històrics ben foscos i ficcions literàries que fan esgarrifar.
El dia que això de lInternet falli, sempre ens quedarà el mensual en paper. Per cert, quin dia és que encara no ha arribat?