Larròs Parellada i el restaurant Suizo
Larròs Parellada és una paella barcelonina que conté moltes primeres matèries del mar. És un arròs per a goluts mandrosos, ja que tots els entrebancs van sense ossos ni espines. Sanomena Parellada per una història que contaré tot relatant la del Suizo. El restaurant Suizo nasqué a finals del segle dinou. Estava situat a la rambla del Centre, 31, i la porta del darrere donava a la plaça Reial. Havia estat fundat el 1861 per un italià, Mario Zanafa. Lèxit va ser total. Ben aviat el va cedir a Juan Mattioli, que encara li va donar més anomenada. Els descendents daquests propietaris el van vendre a Miquel Matas, que shavia format a la casa. Miquel i el seu germà, Joan Matas, van continuar el prestigi gastronòmic daquest restaurant. Els plats del Suizo eren denorme qualitat i gran reputació. Evoquem ara un plat que ha passat a la història, i és larròs Parellada, producte de la fructífera col·laboració del client, el cambrer i el cuiner.
Larròs Parellada és degut a un gurmet de lèpoca, el senyor Julio Parellada, propietari del palau del carrer de Canuda, actual seu de lAteneu Barceloní. Den Parellada, magnífic tipus de dandi, que va dilapidar part de la seva fortuna en flors, perfums i galanteries femenines, direm que era un gurmet sibarític, i en els seus darrers temps, amb el seu clavell a la solapa, va ocupar amb gran autoritat una taula del Suizo. Un bon dia, que es veu que tenia pressa, se li va acudir de demanar al cambrer Jaume Carabellido un arròs especial, amb tots els entrebancs però sense ossos ni espines. Es va elaborar el plat esmentat, que no és gens fàcil, i va tornar a repetir la seva petició durant molt de temps. Carabellido, el cambrer, sentenia molt bé amb la cuina a base de demanar un Parellada. Es va popularitzar el plat i larròs Parellada va ser incorporat a la carta del Suizo. La seva clientela, principalment borsistes, homes de negocis, polítics i artistes, va donar i va mantenir el gran prestigi gastronòmic del restaurant fins que va tancar les portes lany 1949.
Aquesta paella va ser elaborada a la perfecció per Joan Matas, xef del Suizo, i pel seu successor, Alexandre Domènech, fill daquell gran cuiner tractadista culinari que va ser Ignasi Domènech.
Larròs Parellada és degut a un gurmet de lèpoca, el senyor Julio Parellada, propietari del palau del carrer de Canuda, actual seu de lAteneu Barceloní. Den Parellada, magnífic tipus de dandi, que va dilapidar part de la seva fortuna en flors, perfums i galanteries femenines, direm que era un gurmet sibarític, i en els seus darrers temps, amb el seu clavell a la solapa, va ocupar amb gran autoritat una taula del Suizo. Un bon dia, que es veu que tenia pressa, se li va acudir de demanar al cambrer Jaume Carabellido un arròs especial, amb tots els entrebancs però sense ossos ni espines. Es va elaborar el plat esmentat, que no és gens fàcil, i va tornar a repetir la seva petició durant molt de temps. Carabellido, el cambrer, sentenia molt bé amb la cuina a base de demanar un Parellada. Es va popularitzar el plat i larròs Parellada va ser incorporat a la carta del Suizo. La seva clientela, principalment borsistes, homes de negocis, polítics i artistes, va donar i va mantenir el gran prestigi gastronòmic del restaurant fins que va tancar les portes lany 1949.
Aquesta paella va ser elaborada a la perfecció per Joan Matas, xef del Suizo, i pel seu successor, Alexandre Domènech, fill daquell gran cuiner tractadista culinari que va ser Ignasi Domènech.