Exemple de persistència
Darrerament vivim una situació de sotracs continus amb la descoberta de nombrosos casos de corrupció que han contribuït, entre daltres coses, a qüestionar la feina que fan les fundacions. La tan necessària estirada de manta actual no hauria de tacar la impecable tasca que estan realitzant entitats tan encomiables com la Fundació per la Pau, que aquest any celebra el seu 25è aniversari. Molt abans que la classe política oficialitzés el concepte de cultura de pau aquesta fundació ja era tot un referent de coherència, senzillesa, rigor i independència. Crec que són els adjectius que més bé defineixen lincombustible Arcadi Oliveras, màxim referent daquesta entitat. Actualment continuen fent pedagogia sobre la democràcia real, recopilen dades sobre la desorbitant despesa militar i denuncien les enormes incoherències dun model econòmic que en una situació com lactual evidencia les seves pròpies injustícies.
La fundació ha viscut èxits com la desaparició a Espanya del servei militar obligatori, les mobilitzacions ciutadanes contra la guerra de lIraq i l11-M o els primers passos per a la desaparició de les mines antipersones a nivell planetari. Resulta reconfortant que enmig del creixent control dels mitjans dinformació per part dels poders fàctics de sempre, aquesta fundació continua la seva tasca de divulgació. Actualment la seva web <www.fundacioperlapau.org> publica les xifres que situen Espanya en el sisè lloc en el rànquing mundial dels països exportadors darmes, una dada sorprenent si ho comparem per exemple amb el rànquing dels nivells deducació o les xifres destinades a recerca i investigació.
En una entrevista recent, el professor Arcadi Oliveras reclamava que laparició dels darrers casos de corrupció havien de servir per demanar més transparència democràtica. En concret parlava de la política local, allà on sestan descobrint un nombre més elevat de casos dirregularitats relacionats amb la bombolla immobiliària. De propostes aquests dies no en falten: candidatures amb llistes obertes, declaració privada de béns per part dels candidats, orientar part dels beneficis de les requalificacions al municipi, delegar a instàncies superiors competències en urbanisme, realitzar auditories dels comptes municipals de forma regular Si ens hem de creure la regeneració democràtica que pronostiquen els dirigents actuals sha de començar pels governs locals que són els que ens toquen més de prop. I és que una de les coses que sorprenen dArcadi Oliveras és aquesta persistent esperança en el futur passi el que passi. En el seu recent llibre El meu camí cap a la utopia explica el seu secret: la perspectiva temporal ens fa adonar que encara que no ho sembli caminem endavant, encara que sigui amb passos molt petits. No perdre la calma i mostrar-se persistent en lobjectiu són alguns altres dels seus secrets. Ara estem vivint una greu crisi de confiança en el sistema democràtic i podem tenir la sensació que tot sen va en orris. Tant de bo això passés amb tots els xoriços que saprofiten del seu càrrec a costa de la confiança dels altres. Però quan sembla que només ens queda desconfiar de tot i de tothom, resulta saludable tenir presents referents com lArcadi.
Ignasi Martí és historiador
La fundació ha viscut èxits com la desaparició a Espanya del servei militar obligatori, les mobilitzacions ciutadanes contra la guerra de lIraq i l11-M o els primers passos per a la desaparició de les mines antipersones a nivell planetari. Resulta reconfortant que enmig del creixent control dels mitjans dinformació per part dels poders fàctics de sempre, aquesta fundació continua la seva tasca de divulgació. Actualment la seva web <www.fundacioperlapau.org> publica les xifres que situen Espanya en el sisè lloc en el rànquing mundial dels països exportadors darmes, una dada sorprenent si ho comparem per exemple amb el rànquing dels nivells deducació o les xifres destinades a recerca i investigació.
En una entrevista recent, el professor Arcadi Oliveras reclamava que laparició dels darrers casos de corrupció havien de servir per demanar més transparència democràtica. En concret parlava de la política local, allà on sestan descobrint un nombre més elevat de casos dirregularitats relacionats amb la bombolla immobiliària. De propostes aquests dies no en falten: candidatures amb llistes obertes, declaració privada de béns per part dels candidats, orientar part dels beneficis de les requalificacions al municipi, delegar a instàncies superiors competències en urbanisme, realitzar auditories dels comptes municipals de forma regular Si ens hem de creure la regeneració democràtica que pronostiquen els dirigents actuals sha de començar pels governs locals que són els que ens toquen més de prop. I és que una de les coses que sorprenen dArcadi Oliveras és aquesta persistent esperança en el futur passi el que passi. En el seu recent llibre El meu camí cap a la utopia explica el seu secret: la perspectiva temporal ens fa adonar que encara que no ho sembli caminem endavant, encara que sigui amb passos molt petits. No perdre la calma i mostrar-se persistent en lobjectiu són alguns altres dels seus secrets. Ara estem vivint una greu crisi de confiança en el sistema democràtic i podem tenir la sensació que tot sen va en orris. Tant de bo això passés amb tots els xoriços que saprofiten del seu càrrec a costa de la confiança dels altres. Però quan sembla que només ens queda desconfiar de tot i de tothom, resulta saludable tenir presents referents com lArcadi.
Ignasi Martí és historiador