Contra la crisi, el carmanyoling
Cada cop es fa més feixuc arribar a fi de mes. Això ha provocat diversos ajustaments o retallades en les despeses a les llars del nostre país. Un dels temes que més preocupa la societat en general és el dels àpats i lalimentació daquells que han de dinar fora de casa, ja siguin estudiants, nens o joves, o aquells treballadors que tenen un horari intensiu o aquells per als quals la llunyania del lloc de treball es converteix en un inconvenient.
Als mitjans de comunicació ja hem pogut veure algunes accions al respecte, com la iniciativa engegada en alguns col·legis on es permet que els alumnes portin una carmanyola de casa i per un preu ajustat la cuinera els manté el menjar calent i tenen dret a pa i aigua.
La carmanyola ha estat present a la nostra vida des de fa molt temps, sobretot joves universitaris que estudiaven fora o algun/a fill/a solter/a que sha independitzat hi buida la nevera de la mama els diumenges. Són la generació tupper, joves que han seguit amb el bon hàbit de la carmanyola i lhan portat a les primeres feines, per tal destalviar-se uns calerons o no abusar dels fast food, un costum que ha provocat que en moltes oficines disposin despais habilitats per poder dinar amb un petit frigorífic i un microones.
La proposta del carmanyoling és molt raonable i com tot té els seus avantatges i els seus inconvenients. Per exemple, no cal que ens posem tots els dies a la cuina, podem dedicar-nos a fons un matí o una tarda (sentim-nos Arguiñanos dels nostres fogons) i preparar: pasta, arròs, guisadets, llegums, etc. Tot aquest menjar després el racionem en carmanyoles, i a congelar. Podem caure potser en la monotonia al fer servir cada dia la carmanyola. Eva Celada, autora de No haga zapping, haga la cena, recomana en el seu llibre que canviem de tuppers amb formes diferents, utilitzar recipients que podem reciclar i decorar-los si és possible. Hem de triar els envasos que escaiguin millor amb la mida i evitar les carmanyoles de dos pisos (els aliments o sabors sacaben barrejant).
Les salses o vinagretes és millor portar-les a part per guanyar en textura i en presència. Si posem un senzill arròs blanc o una carn amb una mica doli abans descalfar-ho al microones, serà molt més sucós. Mercedes Cucurny, autora de Comer en la oficina, parla de la importància de decorar el menjar, dutilitzar tovallons de paper de colors diferents, també jugar amb els coberts... en definitiva fer-ho tot una mica més agradable. Cal enganyar els sentits perquè sembli que està acabat de fer. Cal evitar, doncs, arrebossats o empanats, i si no hi ha més remei, millor que siguin llibrets amb formatget per assegurar-nos que són sucosos. O també podem jugar amb acompanyaments de verdures saboroses que hi donaran color i feeling.
Gabriel Bartra és professor de cuina de lIES Escola dHoteleria de Cambrils
www.gbgracia.blogspot.com
Als mitjans de comunicació ja hem pogut veure algunes accions al respecte, com la iniciativa engegada en alguns col·legis on es permet que els alumnes portin una carmanyola de casa i per un preu ajustat la cuinera els manté el menjar calent i tenen dret a pa i aigua.
La carmanyola ha estat present a la nostra vida des de fa molt temps, sobretot joves universitaris que estudiaven fora o algun/a fill/a solter/a que sha independitzat hi buida la nevera de la mama els diumenges. Són la generació tupper, joves que han seguit amb el bon hàbit de la carmanyola i lhan portat a les primeres feines, per tal destalviar-se uns calerons o no abusar dels fast food, un costum que ha provocat que en moltes oficines disposin despais habilitats per poder dinar amb un petit frigorífic i un microones.
La proposta del carmanyoling és molt raonable i com tot té els seus avantatges i els seus inconvenients. Per exemple, no cal que ens posem tots els dies a la cuina, podem dedicar-nos a fons un matí o una tarda (sentim-nos Arguiñanos dels nostres fogons) i preparar: pasta, arròs, guisadets, llegums, etc. Tot aquest menjar després el racionem en carmanyoles, i a congelar. Podem caure potser en la monotonia al fer servir cada dia la carmanyola. Eva Celada, autora de No haga zapping, haga la cena, recomana en el seu llibre que canviem de tuppers amb formes diferents, utilitzar recipients que podem reciclar i decorar-los si és possible. Hem de triar els envasos que escaiguin millor amb la mida i evitar les carmanyoles de dos pisos (els aliments o sabors sacaben barrejant).
Les salses o vinagretes és millor portar-les a part per guanyar en textura i en presència. Si posem un senzill arròs blanc o una carn amb una mica doli abans descalfar-ho al microones, serà molt més sucós. Mercedes Cucurny, autora de Comer en la oficina, parla de la importància de decorar el menjar, dutilitzar tovallons de paper de colors diferents, també jugar amb els coberts... en definitiva fer-ho tot una mica més agradable. Cal enganyar els sentits perquè sembli que està acabat de fer. Cal evitar, doncs, arrebossats o empanats, i si no hi ha més remei, millor que siguin llibrets amb formatget per assegurar-nos que són sucosos. O també podem jugar amb acompanyaments de verdures saboroses que hi donaran color i feeling.
Gabriel Bartra és professor de cuina de lIES Escola dHoteleria de Cambrils
www.gbgracia.blogspot.com