Una línia
Amb aquesta xafogor que fa i la calor que ha de venir sempre nha de fer més no trobo el moment de fer el canvi darmari definitiu. Em ve molt de gust perdre de vista coses que ja no vull veure més. Tinc la sensació que enterrant velles glòries i ressuscitant algunes perles puc ser una altra persona. No obstant això, hi ha coses a les quals per molt que els vulguem fer un rentat de cara resten intactes sota el maquillatge. Què vols fer-hi! Amb això densenyar pit i cuixa magafa lobsessió per la línia.
I és resseguint aquesta línia que arribo fins a Girona, on, si no recordo malament, fa unes setmanes es va desfermar la polèmica perquè havien utilitzat imatges de paratges exòtics per a la promoció turística. Unes fotos precioses de llocs que ningú dels qui han passejat per allà ha estat capaç de trobar. Per allò que com sóc daquí mho dec saber tot, mai mhe entretingut a fullejar els prospectes promocionals de Cambrils. Després del cas gironí mhe abstingut de córrer a les oficines dinformació turística.
Val a dir, però, que ho hauria dhaver fet per haver preparat les visites damics i coneguts. Hauria dhaver traçat una línia sobre el mapa de Cambrils un amb tots els noms de tots els carrers degudament senyalitzats i planificar una ruta per tots els espais emblemàtics i històrics. Nhi haurà que tornaran, perquè, per a gratitud meva, Cambrils ofereix alternatives al fet de passar-se tot el dia fent el llangardaix a la platja.
Com encara som a temps de posar-nos al dia per a la temporada que ja comença i per a totes les que hagin de venir, aprofitaré les últimes línies per adreçar-me a qui pertoqui, com se sol dir: hem de ser molt curosos amb la imatge de Cambrils que projectem. No voldria que ningú pensi que li hem venut unes imatges idíl·liques que no es corresponen amb la realitat. Recentment he visitat un museu local on amb prou feines tatenen a la porta (ja no diguem que et facin una visita comentada), on els plafons informatius tenen les fotos caragolades i esgrogueïdes, i la informació fa ben bé 10 anys que no sactualitza. Si algú em parlés així dalgun lloc, us ben prometo que sem passarien les ganes danar-hi i que no ho recomanaria a ningú. Tan sols espero que situacions com la que explico no capitalitzin les anècdotes dels qui han vingut de vacances a Cambrils. Hi ha línies que no es poden creuar.
Que mescoltes? Doncs portam lescala, que amb el caixonet no hi arribo.
I és resseguint aquesta línia que arribo fins a Girona, on, si no recordo malament, fa unes setmanes es va desfermar la polèmica perquè havien utilitzat imatges de paratges exòtics per a la promoció turística. Unes fotos precioses de llocs que ningú dels qui han passejat per allà ha estat capaç de trobar. Per allò que com sóc daquí mho dec saber tot, mai mhe entretingut a fullejar els prospectes promocionals de Cambrils. Després del cas gironí mhe abstingut de córrer a les oficines dinformació turística.
Val a dir, però, que ho hauria dhaver fet per haver preparat les visites damics i coneguts. Hauria dhaver traçat una línia sobre el mapa de Cambrils un amb tots els noms de tots els carrers degudament senyalitzats i planificar una ruta per tots els espais emblemàtics i històrics. Nhi haurà que tornaran, perquè, per a gratitud meva, Cambrils ofereix alternatives al fet de passar-se tot el dia fent el llangardaix a la platja.
Com encara som a temps de posar-nos al dia per a la temporada que ja comença i per a totes les que hagin de venir, aprofitaré les últimes línies per adreçar-me a qui pertoqui, com se sol dir: hem de ser molt curosos amb la imatge de Cambrils que projectem. No voldria que ningú pensi que li hem venut unes imatges idíl·liques que no es corresponen amb la realitat. Recentment he visitat un museu local on amb prou feines tatenen a la porta (ja no diguem que et facin una visita comentada), on els plafons informatius tenen les fotos caragolades i esgrogueïdes, i la informació fa ben bé 10 anys que no sactualitza. Si algú em parlés així dalgun lloc, us ben prometo que sem passarien les ganes danar-hi i que no ho recomanaria a ningú. Tan sols espero que situacions com la que explico no capitalitzin les anècdotes dels qui han vingut de vacances a Cambrils. Hi ha línies que no es poden creuar.
Que mescoltes? Doncs portam lescala, que amb el caixonet no hi arribo.