He perdut el melic
President de l'Associació Cultural Revista Cambrils
Els comentaris suscitats al diari digital sobre el nom que portarà lavinguda que flanqueja el Parc del Pinaret, lluny de fer-me posicionar sobre si és millor el nom, proposat oficialment, de carrer de Charles Darwin, motivat perquè enguany se celebra el segon centenari del naixement de linsigne científic, o altres propostes alternatives, com el suggeriment de carrer de lAnjub, en referència al mur de contenció fluvial que salvaguardava el municipi de possibles rierades, em fan pensar sobre els elements propis i la identitat, i com poden sobreviure en un període de globalització i homogeneïtzació cultural.
El patrimoni i el nomenclàtor dels carrers són, segurament, un bon indicador del respecte pels elements que ens són comuns, que han estat o són importants i que enllacen generacions passades amb presents i futures.
Charles Darwin i lanjub representen, en aquest cas, dos tendències culturals, la cultura global i la identitat local, que poden conviure sense excloures una a laltra. Per una banda, Darwin ens posa en contacte amb lesfera planetària i amb un reconeixement global a la seva figura i obra; per altra banda, lanjub ens recorda un referent del nostre passat immediat, local, autèntic, real, perquè encara en queda un bocí a la vora del carrer sense batejar, però que el seu record futur, més o menys intens, està condicionat a les nostres actuals accions.
Darwin ens ha explicat don venim, però segur que el pare de la teoria de levolució té noms de carrers a milers de ciutats del món, i Cambrils disposa de molts carrers que caldrà batejar i on sempre es podrà fer un lloc a linsigne investigador. Pel que fa a lanjub, que també dalguna manera ens diu don venim, sembla que perdrà aquesta oportunitat per al nom dun carrer.
De fet, ja hem viscut episodis estranys amb el patrimoni i els noms dels carrers, com en el cas del Pòsit, que només podrà ser recordat amb el nom de la plaça que lacollia, o la plaça de la Vila, que conserva el nom de plaça dEspanya, imposat des de lany 39 per les autoritats franquistes, o, recordo quan es va proposar el nom de plaça del Convent a lindret on es van excavar les restes del convent de Gràcia. Aquest nom, però, es va desestimar perquè algun regidor opinava que hi havia prou noms que feien referència a làmbit religiós, i li van posar el gloriós nom de plaça de la Palmera, pel fet que hi ha una palmera al mig. Encara sort que no hi havia un palo santo, sinó també haguessin tingut un conflicte per referències religioses.
En definitiva, crec que els noms de carrer i la preservació del patrimoni són dos elements claus en la nostra identitat, sempre que els donem la suficient atenció. I aquest plantejament no considero que sigui ni involucionista, ni populista, ni costumista, com a vegades sacusa a qui no ha acceptat algunes actuacions als nuclis històrics de Cambrils. Jo no porto barretina, ni em disfresso de catalanet, només mapropo amb les orelles i els ulls ben oberts a aquelles coses que, possiblement, no em podran explicar mai experts globals de la mateixa manera ni amb el mateix llenguatge que puc trobar en làmbit local.
En aquest país, a més, sens ha dit de fora i de dins que ens mirem tant el melic que semblem uns xovinistes i que hem de ser més cosmopolites. I així ens ha anat, que no ens hem fixat prou en el que tenim i quan viatgem no parem dadmirar com en un racó de món han conservat un edifici històric i lhan reconvertit en els seus usos, o disfrutem del paisatge duna platja envoltada de vegetació natural, o ens emmirallem en barris que mostren la seva contemporaneïtat sense perdre la seva personalitat històrica.
Darwin ens situa en lòrbita global, lanjub ens apropa a lentorn més proper, i un pensa que ens han dit tantes vegades que hem de ser més cosmopolites, més globals i no mirar-nos tant el melic que, al final, no ens el podrem mirar perquè lhaurem perdut o no ens el trobarem. Tot plegat, potser, és que la pèrdua del melic és un esglaó més en la teoria de levolució darwiniana.
El patrimoni i el nomenclàtor dels carrers són, segurament, un bon indicador del respecte pels elements que ens són comuns, que han estat o són importants i que enllacen generacions passades amb presents i futures.
Charles Darwin i lanjub representen, en aquest cas, dos tendències culturals, la cultura global i la identitat local, que poden conviure sense excloures una a laltra. Per una banda, Darwin ens posa en contacte amb lesfera planetària i amb un reconeixement global a la seva figura i obra; per altra banda, lanjub ens recorda un referent del nostre passat immediat, local, autèntic, real, perquè encara en queda un bocí a la vora del carrer sense batejar, però que el seu record futur, més o menys intens, està condicionat a les nostres actuals accions.
Darwin ens ha explicat don venim, però segur que el pare de la teoria de levolució té noms de carrers a milers de ciutats del món, i Cambrils disposa de molts carrers que caldrà batejar i on sempre es podrà fer un lloc a linsigne investigador. Pel que fa a lanjub, que també dalguna manera ens diu don venim, sembla que perdrà aquesta oportunitat per al nom dun carrer.
De fet, ja hem viscut episodis estranys amb el patrimoni i els noms dels carrers, com en el cas del Pòsit, que només podrà ser recordat amb el nom de la plaça que lacollia, o la plaça de la Vila, que conserva el nom de plaça dEspanya, imposat des de lany 39 per les autoritats franquistes, o, recordo quan es va proposar el nom de plaça del Convent a lindret on es van excavar les restes del convent de Gràcia. Aquest nom, però, es va desestimar perquè algun regidor opinava que hi havia prou noms que feien referència a làmbit religiós, i li van posar el gloriós nom de plaça de la Palmera, pel fet que hi ha una palmera al mig. Encara sort que no hi havia un palo santo, sinó també haguessin tingut un conflicte per referències religioses.
En definitiva, crec que els noms de carrer i la preservació del patrimoni són dos elements claus en la nostra identitat, sempre que els donem la suficient atenció. I aquest plantejament no considero que sigui ni involucionista, ni populista, ni costumista, com a vegades sacusa a qui no ha acceptat algunes actuacions als nuclis històrics de Cambrils. Jo no porto barretina, ni em disfresso de catalanet, només mapropo amb les orelles i els ulls ben oberts a aquelles coses que, possiblement, no em podran explicar mai experts globals de la mateixa manera ni amb el mateix llenguatge que puc trobar en làmbit local.
En aquest país, a més, sens ha dit de fora i de dins que ens mirem tant el melic que semblem uns xovinistes i que hem de ser més cosmopolites. I així ens ha anat, que no ens hem fixat prou en el que tenim i quan viatgem no parem dadmirar com en un racó de món han conservat un edifici històric i lhan reconvertit en els seus usos, o disfrutem del paisatge duna platja envoltada de vegetació natural, o ens emmirallem en barris que mostren la seva contemporaneïtat sense perdre la seva personalitat històrica.
Darwin ens situa en lòrbita global, lanjub ens apropa a lentorn més proper, i un pensa que ens han dit tantes vegades que hem de ser més cosmopolites, més globals i no mirar-nos tant el melic que, al final, no ens el podrem mirar perquè lhaurem perdut o no ens el trobarem. Tot plegat, potser, és que la pèrdua del melic és un esglaó més en la teoria de levolució darwiniana.