Síndrome Matusalem
Vivim en un dels països on hi ha lesperança de vida més alta del planeta i els avis centenaris han passat de ser casos sobrenaturals a ser inusuals. El grau de salut amb el qual sarriba a ledat de jubilació fa que tinguem un nou i creixent contingent de població que té unes inquietuds i unes necessitats que van en augment. Cambrils és un daquests casos on des de fa uns anys el col·lectiu de jubilats local han vist augmentar els serveis destinats exclusivament a ells. A banda daquest àmbit exclusiu, magradaria referir-me a la creixent presència de persones jubilades o prejubilades en diferents àmbits ciutadans. Actualment entitats de tot tipus i condició tenen en aquesta franja dedat una font de sosteniment bàsica per tirar endavant la seva activitat. Per al món associatiu, resulta ideal comptar amb persones que, sense obligacions laborals i amb una salut notable, engeguen o dirigeixen associacions i projectes de tota classe. També resulta digne desmentar totes aquelles persones que en arribar a aquesta edat, lluny de tancar-se a casa o conformar-se a donar menjar als coloms, sembranquen en cursos de formació per tal de donar continuïtat als estudis que van fer de joves o simplement per pura curiositat personal. Cal valorar que en un municipi com el nostre gent daquesta franja dedat sinteressi per formar-se. Recordem que fins a principis de la dècada de 1970, Cambrils tenia un nivell de formació acadèmica molt baix i els veïns amb estudis superiors resultaven casos puntuals. Els contingents dimmigrants que fins aleshores van venir dExtremadura i Andalusia no van canviar pas la situació formativa del municipi, sí que ho faria larribada de treballadors dels complexos petroquímics i nuclears que es va posar en funcionament a prop del municipi. Ara, ja men vaig cap a daltres àmbits, però resulta interessant veure com la transformació que ha experimentat Cambrils en les darreres dècades es pot observar des de múltiples òptiques.
Lèxit social amb què tothom hauria de percebre larribada de contingents de persones a ledat de la jubilació comporta canvis en el quadre actiu ciutadà. Els que ens demanen el vot cada quatre anys això ho saben molt bé. En les campanyes electorals és habitual veure els polítics fent-se fotos al costat dels jubilats, als quals els fan tota mena de promeses i els conviden a algun tiberi o altre. I és que el grau de participació electoral del col·lectiu de jubilats és superior al dels joves, que a més percentualment estan per sota. Em resulta curiós que avui en dia entre certs col·lectius de jubilats encara es mantinguin opinions com que han de votar per assegurar-se el subsidi o que pressionin de forma corporativa els polítics amb lamenaça de votar el seu contrincant. Em fan recordar pràctiques del sistema electoral caciquil de fa un segle. La Síndrome Matusalem de la nostra societat sha acomodat a aquesta democràcia, que ens lhan venuda com a modèlica. Vaja, ja mhe tornat a saltar de tema.
Ignasi Martí és historiador
Lèxit social amb què tothom hauria de percebre larribada de contingents de persones a ledat de la jubilació comporta canvis en el quadre actiu ciutadà. Els que ens demanen el vot cada quatre anys això ho saben molt bé. En les campanyes electorals és habitual veure els polítics fent-se fotos al costat dels jubilats, als quals els fan tota mena de promeses i els conviden a algun tiberi o altre. I és que el grau de participació electoral del col·lectiu de jubilats és superior al dels joves, que a més percentualment estan per sota. Em resulta curiós que avui en dia entre certs col·lectius de jubilats encara es mantinguin opinions com que han de votar per assegurar-se el subsidi o que pressionin de forma corporativa els polítics amb lamenaça de votar el seu contrincant. Em fan recordar pràctiques del sistema electoral caciquil de fa un segle. La Síndrome Matusalem de la nostra societat sha acomodat a aquesta democràcia, que ens lhan venuda com a modèlica. Vaja, ja mhe tornat a saltar de tema.
Ignasi Martí és historiador