De totes les revolucions que s’han donat en el darrer segle, el procés d’emancipació de la dona el van batejar com a “revolució silenciosa”. Amb poques generacions s’ha donat l’entrada massiva de la dona al treball remunerat, a la universitat, s’ha estès l’ús d’anticonceptius... Han estat canvis, revolucions, d’una rellevància crucial que sovint s’han portat a terme de forma súbtil, sense fer soroll. La nostra societat ha après a concebre la incorporació de la dona en centres de treball on tenia vetada l’entrada, i gairebé s’ha normalitzat la seva presència en la vida política. A Cambrils podem comprovar aquest fenomen amb els treballadors de l’Ajuntament, el centre de treball radicat al municipi, que tot l’any concentra un major nombre d’empleats. Reconec que no tinc les dades a la mà, però qualsevol pot constatar com en els darrers anys el percentatge de personal femení ha augmentat de forma important. Com a tants d’altres indrets del país, les dones han normalitzat la seva presència en càrrecs de tots els nivells de l’administració local. Aquest cas, però, ens pot despistar i obviar altres realitats discriminatòries persistents avui en dia. Tractant-se de l’Ajuntament, és notori que el nombre de dones entre els representants municipals encara és minoritari. A més, si observem les carteres que tenen les regidores, em pregunto com percebríem, per exemple, una regidora d’Hisenda? I una alcaldessa? La nostra societat encara identifica la política com a una activitat eminentment masculina.

Respecte al món laboral, fa poc apareixien unes dades que demostraven que a nivell local l’atur afecta més les dones que els homes. Segurament que també es podria corroborar la discriminació salarial que demostren estudis que es publiquen cada any a nivell estatal. “Tens novi?”, “has pensat casar-te?” són algunes de les preguntes amb les quals encara es poden trobar les noies que busquen feina en una edat perillosa: a veure qui és la valenta que s’atreveix a parir en aquesta empresa! Els importants avenços que s’han fet fins ara no ens han de fer oblidar altres realitats socials on a la dona li queda molt per fer. Crec que és feina de tots i totes, ja que els valors no es transmeten explicant-los, sinó actuant en conseqüència.