Opinió

Tornar a començar

La Jana ja és una més dels actuals 32.000 habitants del municipi. Ha nascut en un Cambrils força diferent d’aquell en què van néixer els seus pares, però encara molt més del Cambrils dels seus avis. Quan faci les primeres passejades pels carrers del seu barri segur que es creuarà amb altres cotxets que portaran altres nens i nenes de diferents indrets del país i del món. De ben segur que als pares d’aquests nens si els diguessin que la Jana és una besnéta de la Pampa es pensarien que ve d’una família d’argentins. Quan comenci a jugar a la plaça sentirà molts idiomes i possiblement el seu serà el minoritari. Avui, però, la Jana no sap res de com estan les negociacions per al nou Estatut, ni qui és l’Obama, i tampoc sap res del canvi climàtic. Segurament que d’aquí a un temps a algun mediàtic il·luminat se li acudirà dir que la seva és la generació de la “Crisi ninja” o la dels “2.500 euros”. De petita, les cançons de bressol seran temes del Nino Bravo o del Ray Coniff. Els temps canvien, i els avis també.

Quan la Jana es faci gran i passegi pels carrers de Cambrils hi trobarà moltes coses canviades, però d’altres no. Li hauran d’explicar on eren els barracons on van estudiar els seus pares, però segurament que coneixerà els típics estiuejants que busquen sol i platja per quatre duros. De ben segur que la plaça de la Vila encara portarà el nom que va posar un dictador feixista. El barri de l’Eixample, on va néixer la seva mare, haurà canviat de cap a peus amb nous edificis i nous veïns, mentre al Barri Antic del seu pare encara hi haurà algú que a l’estiu prendrà la fresca sota els arbres del portal fent-la petar, com s’ha fet sempre. Quan vagi pel barri de la Platja ja no es trobarà el vell edifici del Pòsit, i probablement algú li preguntarà: “com esteu els vileros?”. Aleshores el desdoblament de la via del tren que tants maldecaps va donar al seu besavi pagès ja formarà part del paisatge urbà cambrilenc. Fins i tot s’hauran acabat les obres pel tercer carril de l’autopista! Quan la Jana sigui més gran segurament que podrà gaudir d’una sala de concerts per a joves com la que van prometre als seus pares i tiets i que no van veure mai. Amb sort, per la Fira assistirà al teatre municipal a veure una obra amb algun actor que surti a la telenovel·la de moda de TV3. I més endavant podrà viatjar amb un dels trens de rodalies que cada mitja hora et portaran fins a Barcelona. Aleshores ja estarà avorrida de sentir la història sobre l’article d’opinió que li va dedicar el seu tiet quan només tenia una setmana.

Però tot això ja anirà venint. Es posa fil a l’agulla a una nova vida i es torna a començar. Ara la Jana té molta feina, amb tantes visites i amb tanta gent que la vol conèixer no s’acaba la son. No feu soroll, que dorm.


Ignasi Martí és historiador