Aprenent a ser més persones
Com acostuma a ser habitual, la feina de formiga és la que costa més de veure. Des de fa més de 10 anys lesplai el Gripau Blau està realitzant una impagable tasca en favor de la socialització de les persones amb disminucions psíquiques. Quan parlem que vivim en una societat cada cop més diversa i complexa, sovint només ens referim a aspectes culturals i no parem compte en les persones que presenten algun tipus de disminució. Els monitors de lesplai combinen el voluntarisme i la professionalització que permet donar el servei municipal durant tot lany. Amb les dificultats creixents que té el voluntarisme, un cas com aquest resulta reconfortant. No ens ha destranyar, vivim en una societat individualista on la classe dirigent amb la qual ens hauríem demmirallar ha fet del voluntarisme una autèntica caricatura. Un fet a destacar és la presència de joves destinant part del seu temps lliure a lesplai, em sembla que contradiu molts dels tòpics sobre ells.
Amb els anys hem normalitzat veure monitors i usuaris de lesplai junts anant a prendre un refresc, a sopar o anar a un concert de rock. Donen lagradable sensació de veure gairebé una família. És una manera excel·lent de promoure lacceptació social daquestes persones, de les quals segur que podem aprendre moltes coses. Ens posen en evidència que per créixer com a persones només necessitem compartir afecte pels altres i no pas tenir el darrer model de mòbil o gastar-nos els diners per tenir un físic modèlic. Ens ajuden a relativitzar molts dels problemes quotidians i adonar-nos de les limitacions que en definitiva i sense excepció tots tenim. El millor de tot plegat és pensar que aquest esplai no és lúnic cas a Cambrils de gent que destina part del seu temps als altres. En un món on sembla que tot ha de tenir un preu, casos com el Gripau Blau són tota una lliçó dhumanitat.
Amb els anys hem normalitzat veure monitors i usuaris de lesplai junts anant a prendre un refresc, a sopar o anar a un concert de rock. Donen lagradable sensació de veure gairebé una família. És una manera excel·lent de promoure lacceptació social daquestes persones, de les quals segur que podem aprendre moltes coses. Ens posen en evidència que per créixer com a persones només necessitem compartir afecte pels altres i no pas tenir el darrer model de mòbil o gastar-nos els diners per tenir un físic modèlic. Ens ajuden a relativitzar molts dels problemes quotidians i adonar-nos de les limitacions que en definitiva i sense excepció tots tenim. El millor de tot plegat és pensar que aquest esplai no és lúnic cas a Cambrils de gent que destina part del seu temps als altres. En un món on sembla que tot ha de tenir un preu, casos com el Gripau Blau són tota una lliçó dhumanitat.