La camarilla
President de l'Associació Cultural Revista Cambrils
Nadal és un esclat detiquetatges. Sempre em fixo en les etiquetes. Magrada veure com presenten i expliquen el producte que acompanyen i com ens persuadeixen de consumir-lo.
Nosaltres també anem tots etiquetats, i no em refereixo a la roba, sinó a aquelles etiquetes definitòries que algú ens ha penjat o nosaltres mateixos ens col·loquem (ets desquerres o de dretes, conservador, tolerant, incendiari, conformista...) i que moltes vegades, encara que ens hi mostrem convençuts, no corresponen a la realitat. De fet, les etiquetes que ens pengen moltes vegades parlen més dels interessos o de les finalitats de qui ens les posa, ja sigui per elogiar-nos o per atacar-nos, que de nosaltres mateixos.
La sociologia és lencarregada de valorar les persones i les seves actuacions sense etiquetes. Ara bé, amb les enquestes i els estudis sociològics, a vegades, un té la sensació que acaben sent justificacions i adaptacions a les finalitats ja decidides de qui les encarrega.
Parlant destudis sociològics i etiquetes, en un moment de la presentació del sociograma del barri antic es va definir a quatre entitats amb una etiqueta: membres duna camarilla, i tot i que es va explicar que aquest és un terme sociològic sobta que públicament sanomeni camarilla a la Coral Verge del Camí, a lAssociació dAntics Alumnes la Salle, a La Colla Gegantera Tota lEndenga i a lAssociació Cultural Revista Cambrils sense que no tingui un cert caire despectiu.
Jo mimagino una camarilla com un grupet ocult, interessat i influent, que busca un benefici propi, i això sallunya moltíssim de la meva imatge de les quatre entitats que es van citar, que precisament treballen desinteressadament per Cambrils des de fa molts anys. Per contrarestar deixeu-me posar tres etiquetes a aquestes entitats: la primera és letiqueta de creatives, perquè sempre han utilitzat la imaginació per poder fer front a les despeses i tirar endavant els seus projectes, la segona etiqueta és la dhonestes, perquè lluny dinteressos propis el seu objectiu sempre ha estat treballar per la gent de Cambrils i la tercera és la dinnovadores, perquè shan allunyat de populismes localistes i han trobat lèxit en fórmules originals i actuals. La multitudinària i emotiva arribada dels Reis Mags cada gener, la imminent inauguració del primer auditori decent a Cambrils a la cripta de lErmita, haver dinamitzat les festes locals amb la Nit del Foc, o el 55è aniversari daquesta publicació, són la carta de presentació, sense necessitat de grandiloqüents etiquetes daquestes quatre entitats.
Nosaltres també anem tots etiquetats, i no em refereixo a la roba, sinó a aquelles etiquetes definitòries que algú ens ha penjat o nosaltres mateixos ens col·loquem (ets desquerres o de dretes, conservador, tolerant, incendiari, conformista...) i que moltes vegades, encara que ens hi mostrem convençuts, no corresponen a la realitat. De fet, les etiquetes que ens pengen moltes vegades parlen més dels interessos o de les finalitats de qui ens les posa, ja sigui per elogiar-nos o per atacar-nos, que de nosaltres mateixos.
La sociologia és lencarregada de valorar les persones i les seves actuacions sense etiquetes. Ara bé, amb les enquestes i els estudis sociològics, a vegades, un té la sensació que acaben sent justificacions i adaptacions a les finalitats ja decidides de qui les encarrega.
Parlant destudis sociològics i etiquetes, en un moment de la presentació del sociograma del barri antic es va definir a quatre entitats amb una etiqueta: membres duna camarilla, i tot i que es va explicar que aquest és un terme sociològic sobta que públicament sanomeni camarilla a la Coral Verge del Camí, a lAssociació dAntics Alumnes la Salle, a La Colla Gegantera Tota lEndenga i a lAssociació Cultural Revista Cambrils sense que no tingui un cert caire despectiu.
Jo mimagino una camarilla com un grupet ocult, interessat i influent, que busca un benefici propi, i això sallunya moltíssim de la meva imatge de les quatre entitats que es van citar, que precisament treballen desinteressadament per Cambrils des de fa molts anys. Per contrarestar deixeu-me posar tres etiquetes a aquestes entitats: la primera és letiqueta de creatives, perquè sempre han utilitzat la imaginació per poder fer front a les despeses i tirar endavant els seus projectes, la segona etiqueta és la dhonestes, perquè lluny dinteressos propis el seu objectiu sempre ha estat treballar per la gent de Cambrils i la tercera és la dinnovadores, perquè shan allunyat de populismes localistes i han trobat lèxit en fórmules originals i actuals. La multitudinària i emotiva arribada dels Reis Mags cada gener, la imminent inauguració del primer auditori decent a Cambrils a la cripta de lErmita, haver dinamitzat les festes locals amb la Nit del Foc, o el 55è aniversari daquesta publicació, són la carta de presentació, sense necessitat de grandiloqüents etiquetes daquestes quatre entitats.