Políptics
President de l'Associació Cultural Revista Cambrils
Un políptic, en art o en arts gràfiques, és un retaule o un desplegable que té més de tres cares, la semblança fonètica amb polític donaria a fer un joc de paraules ràpid sobre el fet de les múltiples cares en art i en política, que no és, però, la intenció daquesta columna. El paral·lelisme vindria per dues activitats que semblen dentrada absolutament oposades, divergents moltes vegades, però on hi podríem trobar alguns punts en comú: lactivitat dels artistes i la dels polítics.
Lescriptora Yasmine Reza, autora de laclamada obra de teatre Arte, ha publicat recentment un llibre basat en el seguiment que va fer de la campanya a la presidència de França de Nicolas Sarkozy. Reza comenta, precisament, que els polítics i els artistes sexposen públicament, és a dir, que se la juguen davant lopinió pública en les seves activitats.
Algú deia que els moments més costosos de la vida són aquells en els quals has de prendre decisions, precisament polítics i artistes han de prendre decisions de manera més o menys continuada. Lartista és valorat per la qualitat de la seva feina, per la seva trajectòria, i tot el seu valor professional aconseguit el dota del coneixement necessari perquè sigui conscient i estigui convençut que allò que fa està bé, per damunt de gustos o tendències.
El polític, el polític consagrat, perquè igual que dartistes de polítics nhi ha de moltes categories, també sha de mantenir íntegre en les seves decisions, tot i que no siguin al gust de tothom. A més arriscant-ho tot, perquè una mala decisió pot acabar amb la seva trajectòria.
Totes dues professions, en definitiva, són dun risc personal evident, admirable, perquè no sinverteixen només temps, diners o treball, sinó que el que es posa per davant és a un mateix, per molt que lartista pugui refugiar-se darrere la seva obra i el polític darrera un partit o una institució.
Vivim en una etapa on sembla que shan allunyat clarament la societat civil i els polítics, possiblement per una manca de confiança, no en la seva capacitat de gestió o de decisió, sinó més aviat en les formes, en la sinceritat a lhora de comunicar i fer les coses.
Un bon artista que sacomodi i no sigui sincer amb el que fa, que treballi per acontentar un jurat o un públic concret, corre el risc de perdre el sentit en la seva feina. A alguns polítics, en canvi, quan se li demana sinceritat es pot acabar obtenint cinisme.
Lescriptora Yasmine Reza, autora de laclamada obra de teatre Arte, ha publicat recentment un llibre basat en el seguiment que va fer de la campanya a la presidència de França de Nicolas Sarkozy. Reza comenta, precisament, que els polítics i els artistes sexposen públicament, és a dir, que se la juguen davant lopinió pública en les seves activitats.
Algú deia que els moments més costosos de la vida són aquells en els quals has de prendre decisions, precisament polítics i artistes han de prendre decisions de manera més o menys continuada. Lartista és valorat per la qualitat de la seva feina, per la seva trajectòria, i tot el seu valor professional aconseguit el dota del coneixement necessari perquè sigui conscient i estigui convençut que allò que fa està bé, per damunt de gustos o tendències.
El polític, el polític consagrat, perquè igual que dartistes de polítics nhi ha de moltes categories, també sha de mantenir íntegre en les seves decisions, tot i que no siguin al gust de tothom. A més arriscant-ho tot, perquè una mala decisió pot acabar amb la seva trajectòria.
Totes dues professions, en definitiva, són dun risc personal evident, admirable, perquè no sinverteixen només temps, diners o treball, sinó que el que es posa per davant és a un mateix, per molt que lartista pugui refugiar-se darrere la seva obra i el polític darrera un partit o una institució.
Vivim en una etapa on sembla que shan allunyat clarament la societat civil i els polítics, possiblement per una manca de confiança, no en la seva capacitat de gestió o de decisió, sinó més aviat en les formes, en la sinceritat a lhora de comunicar i fer les coses.
Un bon artista que sacomodi i no sigui sincer amb el que fa, que treballi per acontentar un jurat o un públic concret, corre el risc de perdre el sentit en la seva feina. A alguns polítics, en canvi, quan se li demana sinceritat es pot acabar obtenint cinisme.