En bici i en forma
En aquests mesos destiu, intentaré fer una sèrie de tres articles en què es parli de les tres activitats motrius més senzilles a lhora de parlar de lexercici físic: córrer, nedar i anar en bicicleta. Són tres apostes segures, econòmiques, fàcils de practicar i amb uns beneficis afegits prou importants.
Començarem per la bicicleta, ja que segurament és un dels estris que hi ha a quasi totes les famílies, ja sigui per a petits o per a grans. Al nostre país, en general, el seu ús es força baix si el comparem amb els països de lEuropa central, però també val a dir que les característiques dHolanda, per exemple, i les de Catalunya són molt diferents, així com també ho són la gran tradició que hi ha en aquell país pel que fa a la bicicleta i leducació i el seny que tenen els seus habitants a lhora de portar a terme aquesta pràctica.
Per a ells és el mitjà de transport més important, i les infraestructures de tot el país així ho indiquen, mentre que aquí... qui va a lestació i deixa la bici tot el dia aparcada al carrer?
Pel que fa als aspectes de salut, que és el que més minteressa avui, em basaré en un estudi del professor de lEscola Superior Alemanya dEsports Ingo Froböse. Aquest professor indica en primer lloc levidència, és a dir, que la durada i la freqüència dels trajectes en bici, sha dajustar a la condició física i a ledat de cada persona. Pensem, però, que només amb deu minuts diaris de bicicleta ja enfortim la musculatura i les articulacions i a més activem el sistema circulatori.
També podem detallar que la pràctica de la bicicleta redueix el risc de tenir un infart de miocardi en més del 50% de casos, i la qüestió és pedalar, ja sigui pel carrer o a casa en una bici estàtica. Es produeix, doncs, un augment del ritme cardíac i una disminució de la pressió arterial, reduint-se també els nivells de glucosa i colesterol en la sang, amb els beneficis que això comporta.
El fet de fer bicicleta implica un benestar físic, però també psíquic. El cos (del practicant) desprèn compostos químics que milloren lestat dànim i disminueixen lestrès i lansietat. Fins i tot, sha comprovat que el pedaleig mobilitza de forma immediata els fagòcits, cèl·lules que devoren els bacteris, similar a les defenses que ataquen les cèl·lules tumorals, raó per la qual es pot dir que el ciclisme sutilitza com a teràpia contra el càncer i la sida. Lequip del doctor Froböse va aconseguir desenvolupar un programa específic per a dones amb càncer de mama. Als tres mesos van veure una reducció de la mortalitat del 30%.
Abans hem parlat dels beneficis de dedicar deu minuts diaris a pedalar. Amb lincrement del temps hi ha un increment dels beneficis. A partir dels 20 minuts enfortim el sistema immunitari; amb més de 30 minuts es millora la funció cardíaca, després dels 50 minuts es redueix el metabolisme, i passats els 60 minuts disminuïm el pes corporal. A partir daquí, pedalar es converteix en un gran antiestrès potenciador del benestar general de la persona.
Bé, segurament que podríem descobrir més aspectes positius, però no voldria acabar sense anomenar les tres regulacions més importants a lhora danar en bicicleta, ja sigui pel carrer o a casa:
1. Lalçada del selló: ha de permetre que quan el pedal estigui en la part més baixa, la cama quedi un pèl flexionada.
2. Lalçada del manillar des del terra: ha de ser una mica més baix que el selló. Val més pecar dalçada i després anar-lo baixant.
3. La distància entre selló i manillar: un truc pràctic és posar una mà i braç estirats amb els dits tocant la potència del manillar i ajustar el selló a lalçada del colze.
Bon estiu a tots i bona pedalada.
Jaume Borràs és llicenciat en Educació Física i entrenador personal
Començarem per la bicicleta, ja que segurament és un dels estris que hi ha a quasi totes les famílies, ja sigui per a petits o per a grans. Al nostre país, en general, el seu ús es força baix si el comparem amb els països de lEuropa central, però també val a dir que les característiques dHolanda, per exemple, i les de Catalunya són molt diferents, així com també ho són la gran tradició que hi ha en aquell país pel que fa a la bicicleta i leducació i el seny que tenen els seus habitants a lhora de portar a terme aquesta pràctica.
Per a ells és el mitjà de transport més important, i les infraestructures de tot el país així ho indiquen, mentre que aquí... qui va a lestació i deixa la bici tot el dia aparcada al carrer?
Pel que fa als aspectes de salut, que és el que més minteressa avui, em basaré en un estudi del professor de lEscola Superior Alemanya dEsports Ingo Froböse. Aquest professor indica en primer lloc levidència, és a dir, que la durada i la freqüència dels trajectes en bici, sha dajustar a la condició física i a ledat de cada persona. Pensem, però, que només amb deu minuts diaris de bicicleta ja enfortim la musculatura i les articulacions i a més activem el sistema circulatori.
També podem detallar que la pràctica de la bicicleta redueix el risc de tenir un infart de miocardi en més del 50% de casos, i la qüestió és pedalar, ja sigui pel carrer o a casa en una bici estàtica. Es produeix, doncs, un augment del ritme cardíac i una disminució de la pressió arterial, reduint-se també els nivells de glucosa i colesterol en la sang, amb els beneficis que això comporta.
El fet de fer bicicleta implica un benestar físic, però també psíquic. El cos (del practicant) desprèn compostos químics que milloren lestat dànim i disminueixen lestrès i lansietat. Fins i tot, sha comprovat que el pedaleig mobilitza de forma immediata els fagòcits, cèl·lules que devoren els bacteris, similar a les defenses que ataquen les cèl·lules tumorals, raó per la qual es pot dir que el ciclisme sutilitza com a teràpia contra el càncer i la sida. Lequip del doctor Froböse va aconseguir desenvolupar un programa específic per a dones amb càncer de mama. Als tres mesos van veure una reducció de la mortalitat del 30%.
Abans hem parlat dels beneficis de dedicar deu minuts diaris a pedalar. Amb lincrement del temps hi ha un increment dels beneficis. A partir dels 20 minuts enfortim el sistema immunitari; amb més de 30 minuts es millora la funció cardíaca, després dels 50 minuts es redueix el metabolisme, i passats els 60 minuts disminuïm el pes corporal. A partir daquí, pedalar es converteix en un gran antiestrès potenciador del benestar general de la persona.
Bé, segurament que podríem descobrir més aspectes positius, però no voldria acabar sense anomenar les tres regulacions més importants a lhora danar en bicicleta, ja sigui pel carrer o a casa:
1. Lalçada del selló: ha de permetre que quan el pedal estigui en la part més baixa, la cama quedi un pèl flexionada.
2. Lalçada del manillar des del terra: ha de ser una mica més baix que el selló. Val més pecar dalçada i després anar-lo baixant.
3. La distància entre selló i manillar: un truc pràctic és posar una mà i braç estirats amb els dits tocant la potència del manillar i ajustar el selló a lalçada del colze.
Bon estiu a tots i bona pedalada.
Jaume Borràs és llicenciat en Educació Física i entrenador personal