Aquesta expressió, que en l’article de la secció ja va aparèixer el mes passat, té unes connotacions molt importants en les persones que practiquen exercici físic. Entrenar, o fer un entrenament, ho podríem definir com el conjunt d’exercicis físics destinats a proporcionar una preparació metòdica per poder efectuar una prova o competició esportiva en les millors condicions de rendiment. Aquí, també hi podríem afegir que en alguns casos es tracta del treball, bàsicament físic, destinat a millorar les qualitats físiques bàsiques i psicomotrius, fent-ho d’una forma metòdica i continuada, i buscant la millora de la condició física i la salut de la persona.

Ja vam parlar també anteriorment que tot això es podia enfocar cap a l’obtenció d’un rendiment del nivell que sigui (com es diu en la definició anterior) o cap a omplir el lleure de la persona buscant uns efectes de salut i/o socialització.

En cap cas, però, podem prescindir de l’entrenament invisible. Però, què és això? Bàsicament podem dir que es tracta de totes les coses que fem fora del moment o sessió d’entrenament i que influeixen en aquesta de forma determinant.

Aquest entrenament invisible té una sèrie d’aspectes a considerar:

– El descans o la recuperació.
– La higiene postural.
– La higiene corporal.
– La nutrició i els aspectes alimentaris.
– Els hàbits postprandials (cafè, tabac, alcohol...).
– Els mals hàbits de salut (tabaquisme, alcoholisme, drogoaddicció...).
– El control mèdic.
– Viure amb una actitud positiva.
– Les qualitats volitives.
– Hàbits de vida en general.

Bé, segurament que podríem afegir alguna consideració més, però de moment ja en són suficients. Amb tot això no vull dir que els practicants d’exercici físic haguem de ser o actuar com uns semiprofessionals... però quasi!

Pensem que cada vegada que el treball físic està mal fet o la relació entrenament - hàbits de vida no és la correcta, la pràctica d’exercici pot convertir-se més en un perjudici que en un benefici. Tot ha d’anar compensat.

Si una nit de sortir fas alguns abusos, segurament que l’endemà no podràs entrenar com és habitual, o trencaràs la cadena de la regularitat. Si no descansem, l’organisme no podrà seguir el ritme habitual i això també afectarà a les ganes d’entrenar o a la forma de fer-ho. Si sobreentrenem, la fatiga farà que haguem de deixar de fer-ho durant una setmana. Córrer 30 minuts diaris no elimina els efectes dels 10 cigarrets, ja que el que s’ha de fer és deixar de fumar.

Potser algú pensarà que “ara aquest ens vol fer anar al metge, deixar de fumar, menjar sa, no sortir...”. Res de tot això, però desgraciadament ja conec massa gent que ha de fer exercici físic no per plaer o lleure sinó per obligació clínica i vital. Per anar bé, s’han de saber combinar tots els aspectes de la vida sense que entre ells s’arribin a molestar ni interactuar negativament. Família, feina, amics, esport, sortir, lleure... si qualsevol d’ells fa que vagis molt angoixat i estressat, doncs ho has de revisar. Coordinar bé els hàbits de vida farà que la resta de coses segueixin un ordre i un sentit comú. Això també afecta l’exercici i l’entrenament. Cal tenir-ho present.