Riuada dhonestedat
Lepisodi en capítols que està suposant la crisi de la sequera resulta una constatació de la pobra talla de la nostra democràcia. Aquests dies comprovem com els interessos de partit amb els especuladors de laigua i la voluntat de mantenir-se aferrat a la poltrona del poder fan oblidar les formes més bàsiques duns representants de la ciutadania. Altre cop hem tornat a viure el model centralista de país on les comarques tarragonines continuen sent destí de la indústria perillosa i un espai dextracció massiu de recursos. Hem comprovat com la signatura dels tres partits en el Govern a favor duna nova cultura de laigua va quedar molt bé per fer-se la foto i prou. Pensàvem que qui tenia Alzheimer era lexpresident Maragall, però sembla que els nostres dirigents mostren una nova patologia de la malaltia: sencomana. Els partits anomenats desquerra ens han aixecat la camisa mentre no hi ha hagut cap canvi substancial de model de creixement tal i com es preconitzava en el document que van firmar els tres representants del Tripartit. Sha aprovat fer una canonada per via durgència mentre la gent de les Terres de lEbre veuen com seternitza linici dinfraestructures bàsiques i plans de desenvolupament que sembla que només queden bé en els programes electorals.
De totes les falsedats que shan dit crec que el súmmum va ser enredar la gent del riu fent-los creure que el vot al Tripartit era lúnica garantia per evitar el transvasament del PP mentre damagat la Generalitat i el Ministeri de Medi Ambient acordaven fer la canonada dinterconnexió de xarxes. No hi ha millor definició que la de govern botifler Si els convergents patrimonialitzaven la idea de Catalunya, aquests ho fan amb la idea de democràcia i justifiquen qualsevol mesura amb una falsa sostenibilitat. La gent no és tan ruc com alguns dells creuen. Un exemple de la borratxera delirant per justificar linjustificable va sortir de la boca del cap del PSC a les Terres de lEbre, que va qualificar de neocarlins els integrants de la Plataforma en Defensa de lEbre. I això que és historiador! Mentrestant el president Montilla continua sense donar la cara al territori i el veiem més fent declaracions al Po lònia que defensant els interessos de tots els catalans. La manipulació informativa dels mitjans públics catalans han fet oblidar a qui enyorés la que hi havia en els temps de Pujol. Al Torquemada mediàtic Bolaños se li escapa, però, la difusió que té actualment la xarxa telemàtica.
Els experts apunten com a solucions a la manca daigua a un consum més responsable amb tot un seguit de mesures destalvi que han danar acompanyades obligatòriament dun model de creixement més just territorialment i més respectuós amb els recursos. A casa nostra fa poc es va aprovar la connexió daigua per si en un futur es fa el camp de golf del Parc Samà, projecte que és tot el contrari a tot això. No ho dic jo, ho diu lAgenda21, que havia de ser el model de creixement a seguir. Per tot plegat crec que els senyors del Tripartit de Barcelona es mereixen una riuada, però no daigua, sinó de milers de manifestants que els tornin a recordar que els polítics estan al servei del poble i no al revés.
De totes les falsedats que shan dit crec que el súmmum va ser enredar la gent del riu fent-los creure que el vot al Tripartit era lúnica garantia per evitar el transvasament del PP mentre damagat la Generalitat i el Ministeri de Medi Ambient acordaven fer la canonada dinterconnexió de xarxes. No hi ha millor definició que la de govern botifler Si els convergents patrimonialitzaven la idea de Catalunya, aquests ho fan amb la idea de democràcia i justifiquen qualsevol mesura amb una falsa sostenibilitat. La gent no és tan ruc com alguns dells creuen. Un exemple de la borratxera delirant per justificar linjustificable va sortir de la boca del cap del PSC a les Terres de lEbre, que va qualificar de neocarlins els integrants de la Plataforma en Defensa de lEbre. I això que és historiador! Mentrestant el president Montilla continua sense donar la cara al territori i el veiem més fent declaracions al Po lònia que defensant els interessos de tots els catalans. La manipulació informativa dels mitjans públics catalans han fet oblidar a qui enyorés la que hi havia en els temps de Pujol. Al Torquemada mediàtic Bolaños se li escapa, però, la difusió que té actualment la xarxa telemàtica.
Els experts apunten com a solucions a la manca daigua a un consum més responsable amb tot un seguit de mesures destalvi que han danar acompanyades obligatòriament dun model de creixement més just territorialment i més respectuós amb els recursos. A casa nostra fa poc es va aprovar la connexió daigua per si en un futur es fa el camp de golf del Parc Samà, projecte que és tot el contrari a tot això. No ho dic jo, ho diu lAgenda21, que havia de ser el model de creixement a seguir. Per tot plegat crec que els senyors del Tripartit de Barcelona es mereixen una riuada, però no daigua, sinó de milers de manifestants que els tornin a recordar que els polítics estan al servei del poble i no al revés.