La fi del batxillerat nocturn, darrera genialitat del tripartit
Aquest govern del senyor Montilla no descansa ni un moment, és una mina, una inesgotable pedrera de fabuloses iniciatives que deixen a les beceroles el més espavilat dels guionistes del Polònia o Versió RAC1. Encara corpresos per uns decrets contra la sequera destira-i-arronsa, amb el paper estel·lar del conseller Baltasar, la ciutadania catalana ha rebut la darrera genialitat del tripartit com aigua de maig. En aquest cas, el protagonista és el conseller dEducació. Doncs bé, leficient Ernest Maragall, germà daquell inoblidable Pasqual que es va fer famós per dissenyar fabulosos projectes inaplicables o maragallades, té la lloable intenció destar a lalçada del seu parent.
Tots som conscients que lescola pública catalana té una excel·lència que ja ha estat ponderada en un estol dinformes: PISA, OCDE... No existeix el fracàs escolar, els resultats acadèmics són de rècord Guiness, Catalunya és capdavantera en inversions educatives a Europa. Enlluernat, com tants daltres, per les noves tecnologies, en Maragall considera quelcom tronat mantenir el servei dun batxillerat nocturn adreçat a persones que treballen i volen acabar llurs estudis. Això danar a classe als vespres i compartir laula amb companys per escoltar el professor de filosofia o la professora danglès és quelcom juràssic.
Ara aquests nois i noies gaudiran dun magnífic batxillerat on-line, virtual, des de les seves llars. No caldran pràctiques de laboratori, sobraran les inútils preguntes del pesat habitual, sestalviaran les discussions amb els companys daula. Després de treballar una pila dhores, sovint en una feina gratificant i ben retribuïda, lalumne agrairà la solitud de lordinador i anirà forjant el seu futur clicant un ratolí. Res de compartir apunts, cigarretes, cafès o complicitats amb altres; una de les grans virtuts és foragitar les relacions interpersonals, enutjós peatge de lera pretecnològica.
Lentusiasme del conseller per les TIC (Tecnologies de la Informació i el Coneixement) és digne delogi. Ja fa mesos va sorprendre la parròquia de mestres i professors, gent captiva per mètodes caducs de docència: explicar, llegir, escriure, sortir a la pissarra, resoldre problemes, emprar la memòria. Sense cap problema els va dir que com gosaven exigir atenció i silenci a una colla de xavals de lESO que els donaven mil voltes en lús de les noves tecnologies. Amb aquestes credencials, la proposta dacabar amb les classes de batxillerat nocturn és duna coherència irrefutable.
Per reblar el clau, lexplicació deficiència econòmica és definitiva. Aquest obsolet sistema dimpartir classes al vespre implica una gran despesa de llum elèctrica i uns esquifits resultats acadèmics, segons el Departament. Sense cap mena de dubte, davant la crisi econòmica que patim tots plegats, un govern desquerres i progressista té lobligació de vetllar per la despesa pública. Negar-se a satisfer les exigències de quatre obrers que volen tenir professors i classes és una mostra de sensibilitat social hereva dels postulats de Marx i Pablo Iglesias.
Amb tot, encoratjo el conseller a ser més agosarat. Li proposo reconvertir el seu càrrec i la seva Conselleria en Educació On-Line; alhora, el Consell Executiu pot esdevenir en una Generalitat Virtual. Dubto que lopinió pública notés cap minva deficiència i bon govern a Catalunya. Això sí, sacabaria el filó per a la bona gent del Polònia.
Tots som conscients que lescola pública catalana té una excel·lència que ja ha estat ponderada en un estol dinformes: PISA, OCDE... No existeix el fracàs escolar, els resultats acadèmics són de rècord Guiness, Catalunya és capdavantera en inversions educatives a Europa. Enlluernat, com tants daltres, per les noves tecnologies, en Maragall considera quelcom tronat mantenir el servei dun batxillerat nocturn adreçat a persones que treballen i volen acabar llurs estudis. Això danar a classe als vespres i compartir laula amb companys per escoltar el professor de filosofia o la professora danglès és quelcom juràssic.
Ara aquests nois i noies gaudiran dun magnífic batxillerat on-line, virtual, des de les seves llars. No caldran pràctiques de laboratori, sobraran les inútils preguntes del pesat habitual, sestalviaran les discussions amb els companys daula. Després de treballar una pila dhores, sovint en una feina gratificant i ben retribuïda, lalumne agrairà la solitud de lordinador i anirà forjant el seu futur clicant un ratolí. Res de compartir apunts, cigarretes, cafès o complicitats amb altres; una de les grans virtuts és foragitar les relacions interpersonals, enutjós peatge de lera pretecnològica.
Lentusiasme del conseller per les TIC (Tecnologies de la Informació i el Coneixement) és digne delogi. Ja fa mesos va sorprendre la parròquia de mestres i professors, gent captiva per mètodes caducs de docència: explicar, llegir, escriure, sortir a la pissarra, resoldre problemes, emprar la memòria. Sense cap problema els va dir que com gosaven exigir atenció i silenci a una colla de xavals de lESO que els donaven mil voltes en lús de les noves tecnologies. Amb aquestes credencials, la proposta dacabar amb les classes de batxillerat nocturn és duna coherència irrefutable.
Per reblar el clau, lexplicació deficiència econòmica és definitiva. Aquest obsolet sistema dimpartir classes al vespre implica una gran despesa de llum elèctrica i uns esquifits resultats acadèmics, segons el Departament. Sense cap mena de dubte, davant la crisi econòmica que patim tots plegats, un govern desquerres i progressista té lobligació de vetllar per la despesa pública. Negar-se a satisfer les exigències de quatre obrers que volen tenir professors i classes és una mostra de sensibilitat social hereva dels postulats de Marx i Pablo Iglesias.
Amb tot, encoratjo el conseller a ser més agosarat. Li proposo reconvertir el seu càrrec i la seva Conselleria en Educació On-Line; alhora, el Consell Executiu pot esdevenir en una Generalitat Virtual. Dubto que lopinió pública notés cap minva deficiència i bon govern a Catalunya. Això sí, sacabaria el filó per a la bona gent del Polònia.