Ja sé que no és estricta actualitat, però no me’n podia estar de fer una reflexió al voltant de la manifestació que va organitzar el Fórum de la Familia (aquests que patrimonialitzen l’essència mateix de la família) en contra la llei que modifica el Codi Civil perquè la unió de dues persones del mateix sexe s’equipari en drets a la unió de persones de sexe diferent. Entre els manifestants no hi havia ningú que sabés exactament per què es manifestaven, si tenim en compte les seves diverses i contradictòries consignes, entre elles el lema que havien triat per a la marxa, “la familia sí importa”, precisament perquè allò contra què es manifestaven era legalitzar més famílies. Algunes parròquies van organitzar expedicions per als seus feligresos i van llogar autobusos per encabir-hi quatre agüeletes i quatre catòlics fanàtics perquè anessin a Madrid convençuts amb vés a saber quins arguments. Jo personalment, em creuria que no van ser manipulats si hi haguessin anat amb els seus cotxes particulars o amb tren. (Per cert que aquestes manifestacions populars espontànies –ho dic amb ironia– recorden les que s’organitzaven per al Generalísimo allí on el clamor popular per ell no era tal; a base d’entrepà i deu duros –per dir alguna cosa– l’ensopiment popular es convertia en veritable devoció).

I no em surt el secretari general del PP, Ángel Acebes, i diu textualment que es manifesten “a favor de la llibertat”! No hi ha res més contradictori que manifestar-se en contra de la llibertat d’unes persones dient que es fa a favor de la llibertat! En aquesta qüestió tothom deu tindre la seva opinió, però caldria que ens féssim una reflexió bàsica, si és que ens considerem demòcrates: els drets, per ser justos, han de ser per a tothom, perquè quan només ho són per a uns quants no són drets sinó privilegis.

D’altra banda, és lamentable que els manifestants utilitzessin la canalla i els fessin passar hores de cara al sol (m’ha sortit espontàniament, ho juro) com a estendard d’aquesta família única i idíl·lica. (Per cert que si en qualsevol altre cas algú hagués utilitzat la imatge d’una criatura en una reivindicació ja se li haguessin tirat al coll). Aquest determinat model de família de fet mai ha sigut l’únic. De tota la vida hi ha hagut d’altres models de família legals. Per les circumstàncies que siguin, hi ha hagut uns fills criats amb uns avis, amb una mare i dos tietes (sense figura paterna), amb un pare i un oncle (sense figura materna), amb una mare sola... i també un home i una dona sense fills (o pel fet que no tinguin fills ja no són una família?). Que es legalitzi un altre model de família, que de fet ja existeix, no va en contra de la família ni atempta contra la llibertat de ningú, perquè –com vaig sentir dir a no sé qui– aquest altre model de família és una opció, no una obligació.

Valgui per qui li valgui.