Opinió

Art vers cuina

L’altre dia vaig llegir, a la publicació gastronòmica Papeles de cocina1, una entrevista a Vicente Todolí, director de la Tate Modern de Londres, que intentava analitzar el significat de la presència de Ferran Adrià a Documenta. La cuina en els darrers anys s’ha adreçat cap a una línia més conceptual, a l’alçada de la resta de disciplines artístiques. El mateix Adrià presenta la cuina com una cosa més propera a les arts escèniques que no pas a les plàstiques. L’art dels fogons com les arts plàstiques, és efímer, “l’espectador” gaudeix d’una experiència que comença i acaba (moltes vegades aquest fi és materialitza al veure el compte). Ja ho deia Manuel Vázquez Montalbán, “la gastronomia per la seva naturalesa efímera no pot entrar dins un museu” cert és que la cuina s’ha de poder gaudir amb tots els sentits, entaulats en un restaurant on s’harmonitzi amb un bon servei i es presenti un maridatge de vi i caves que arrodoneixin la vetllada. Això no es pot copsar en cap suport audiovisual, ni ens ho pot oferir cap realitat virtual, ni cap cibertastet!

Però realment la cuina és art? Jonathan Jones, del diari The Guardian escrivia: “els cuiners no són veritables artistes perquè fins i tot la cuina més moderna no pot desagradar la gent més enllà d’un cert punt. La cuina no serà art fins que la gent vagi a un restaurant a pensar sobre la mort”. La cuina avantguardista intenta presentar un rerefons al plat, buscar un sentit, enllaçar-ho amb una experiència que habitualment convida a provar coses noves, que porta el comensal a experimentar, ampliar el seu registre, les seves combinacions, sabors, etc. Ampliant la seva memòria gustativa i trencant els dics culturals del menjar, prejudicis que ens assetgen a la taula.

Per Vicente Todolí, una gran experiència artística és aquella que ens fa conscients d’un equilibri inestable, alguna cosa que ens mou, que fa que ens qüestionem la nostra manera de ser en el món. Sempre és una eina del coneixement. Pel director de la Tate Modern, no té sentit qüestionar-se si la cuina és o no art, més aviat seria necessari preguntar-se “si aquella obra m’aporta alguna cosa o no m’aporta res. Són decisions individuals”. Això, segons Todoli, és perquè la percepció de qualsevol experiència estètica, emocional, és sempre alguna cosa que et fa ser més conscient del teu propi paper com a individu i del teu lloc al món, a l’hora que t’enriqueix com a ésser humà.

Vull acabar amb una frase de l’Alain Ducasse (xef francès): “la cuina és una expressió artesanal de l’art”.

Gabriel Bartra és professor de cuina de l’IES Escola d’Hoteleria de Cambrils
www.gbgracia.blogspot.com