Un altre any que comença
Efectivament, els anys van passant. Ja quasi no recordo aquell juliol de 2001, quan vaig escriure el primer article a la Revista. Ara deu fer el número 77, més o menys, i de vegades em qüestiono sobretot si això descriure un munt de coses sobre salut, esport i derivats fa que algú sadoni que molts cops hi ha una mica de marge per millorar el nostre viure i conviure diari.
En algun moment algú em diu i comenta la raó que tenia, o no, en tal o tal altre article. És engrescador, però sempre torna el dubte de si això serveix o no per a alguna cosa. No només és un plantejament des del punt de vista de larribada que puguin tenir els meus articles, via Revista en paper o via Diari Digital. Això depèn daltres coses. Sé del cert que, amb el temps, he fet un públic fidel, però el que realment em preocupa és la importància que les persones donen (o de vegades no donen) als aspectes de la salut. Realment, també és veritat que avui en dia es viu duna forma tan accelerada que tot i preocupar-se molt per la salut i les seves conseqüències, res garanteix tenir la vida més llarga o gaudir-ne més, ja que tothom podem abandonar aquest món en qualsevol moment per causes en què la salut no hi pot fer res.
Tampoc vull posar-me dramàtic, però molts cops marriba a cridar latenció en gran mesura com la gent viu al dia, quasi improvisant tot el que va fent. Vull dir que no cal ser un patidor com jo (és un dels retrets més clàssics que estic acostumat a rebre habitualment) o una persona realment preocupada pel seu estat físic i de salut, però sí que moltes vegades podríem valorar una mica més lestat que ens permet aixecar-nos cada matí, treballar, fer activitats esportives o de lleure, anar de compres o a passejar, anar de festa per la nit... La llista resulta inacabable. Per altra banda, recordeu quan heu estat malats de debò, al llit? O aquells mals de cervicals o desquena que sembla que tot el dia portem una llosa a sobre? O aquell malestar perquè percebem totes les coses igual de malament? O quan ens veiem o veiem daltres impedits pel que fa a la mobilitat o amb tractaments agressius que volen combatre un càncer, per exemple?
Em preocupa com la gent jove qüestiona en gran mesura el fet de cuidar-se, com riuen alguns quan els parles de la salut i els seus beneficis, i com baixen el cap altres quan els parles de com nés de dolent drogar-se o alcoholitzar-se. Tenim uns pares tan preocupats pel seu èxit en la vida, que de vegades ja no es recorden que un dia van fer un fill que ara té 14 o 15 anys i necessita molt més del que li estan donant. Tothom ha de treballar moltes hores perquè així ingressem uns sous millors i podem tenir cases millors i cotxes millors i comprar millors coses per als nostres, però... hi ha un problema, la salut no es compra. Tots aquests beneficis materials tan importants no serveixen de res si per manca de salut no els pots gaudir.
Bé, tothom té dret a viure com vulgui sempre que respecti els del seu entorn. També tothom té dret a gaudir daquesta vida de la forma que cregui convenient i a potenciar en ella els aspectes que consideri millors i més oportuns per tal de viure-la amb felicitat. Aquest hauria de ser lobjectiu principal. Respectem, doncs, totes les opcions, ja que ningú té la raó absoluta.
En aquell article de lestiu del 2001 jo ja començava parlant duna opció de vida, duna filosofia de vida, cuidar-se el cos per tenir millor la ment i per mantenir intactes totes les formes denfocar la vida. Shi pot estar o no dacord, al cap i al fi en el nostre viure diari tot depèn duna elecció darrere laltra. També això.
Feliç i saludable any nou a tothom.
Jaume Borràs és llicenciat en Educació Física i entrenador personal
En algun moment algú em diu i comenta la raó que tenia, o no, en tal o tal altre article. És engrescador, però sempre torna el dubte de si això serveix o no per a alguna cosa. No només és un plantejament des del punt de vista de larribada que puguin tenir els meus articles, via Revista en paper o via Diari Digital. Això depèn daltres coses. Sé del cert que, amb el temps, he fet un públic fidel, però el que realment em preocupa és la importància que les persones donen (o de vegades no donen) als aspectes de la salut. Realment, també és veritat que avui en dia es viu duna forma tan accelerada que tot i preocupar-se molt per la salut i les seves conseqüències, res garanteix tenir la vida més llarga o gaudir-ne més, ja que tothom podem abandonar aquest món en qualsevol moment per causes en què la salut no hi pot fer res.
Tampoc vull posar-me dramàtic, però molts cops marriba a cridar latenció en gran mesura com la gent viu al dia, quasi improvisant tot el que va fent. Vull dir que no cal ser un patidor com jo (és un dels retrets més clàssics que estic acostumat a rebre habitualment) o una persona realment preocupada pel seu estat físic i de salut, però sí que moltes vegades podríem valorar una mica més lestat que ens permet aixecar-nos cada matí, treballar, fer activitats esportives o de lleure, anar de compres o a passejar, anar de festa per la nit... La llista resulta inacabable. Per altra banda, recordeu quan heu estat malats de debò, al llit? O aquells mals de cervicals o desquena que sembla que tot el dia portem una llosa a sobre? O aquell malestar perquè percebem totes les coses igual de malament? O quan ens veiem o veiem daltres impedits pel que fa a la mobilitat o amb tractaments agressius que volen combatre un càncer, per exemple?
Em preocupa com la gent jove qüestiona en gran mesura el fet de cuidar-se, com riuen alguns quan els parles de la salut i els seus beneficis, i com baixen el cap altres quan els parles de com nés de dolent drogar-se o alcoholitzar-se. Tenim uns pares tan preocupats pel seu èxit en la vida, que de vegades ja no es recorden que un dia van fer un fill que ara té 14 o 15 anys i necessita molt més del que li estan donant. Tothom ha de treballar moltes hores perquè així ingressem uns sous millors i podem tenir cases millors i cotxes millors i comprar millors coses per als nostres, però... hi ha un problema, la salut no es compra. Tots aquests beneficis materials tan importants no serveixen de res si per manca de salut no els pots gaudir.
Bé, tothom té dret a viure com vulgui sempre que respecti els del seu entorn. També tothom té dret a gaudir daquesta vida de la forma que cregui convenient i a potenciar en ella els aspectes que consideri millors i més oportuns per tal de viure-la amb felicitat. Aquest hauria de ser lobjectiu principal. Respectem, doncs, totes les opcions, ja que ningú té la raó absoluta.
En aquell article de lestiu del 2001 jo ja començava parlant duna opció de vida, duna filosofia de vida, cuidar-se el cos per tenir millor la ment i per mantenir intactes totes les formes denfocar la vida. Shi pot estar o no dacord, al cap i al fi en el nostre viure diari tot depèn duna elecció darrere laltra. També això.
Feliç i saludable any nou a tothom.
Jaume Borràs és llicenciat en Educació Física i entrenador personal