Per Nadal, les tres R
Vaig assistir laltre dia a les jornades que es van fer a Cambrils sobre el PEC (Projecte Educatiu de Ciutat) i em va fer pensar que potser nosaltres a vegades ens allunyem de la realitat i que qui ens pot fer tocar de peus a terra és la gent gran i els més joves.
Això ho volia lligar amb larribada de lèpoca nadalenca. Fa uns anys, no pas tants, una família feia festa grossa amb un capó o un pollastre, avui en dia necessitem decoració, guirnaldes amb música incorporada, llumetes que es moguin a ritmes frenètics, una taula atapeïda de canapès, aperitius, marisc, elaboracions exòtiques, pomposes i complicades o, si més no, cares, postres, dolços, bombons, torrons, neules, polvorons... bufff! sense oblidar el cava, per tal que faci goig!
Sembla mentida que després de tot lany de fer bondat, ara ens llancem al penya-segat de lopulència i del consumisme més agressiu, amb lobjectiu de deixar tísica la targeta de crèdit. Potser és hora descoltar als nostres fills.
Sí, a lescola fa temps que ensenyen als més petits que hem dactuar duna manera equilibrada, amb nosaltres, amb les nostres accions i amb el medi ambient, duna manera fàcil, aplicant les tres R: reciclar, reduir i reutilitzar.
Aquests conceptes no són pas nous, encara que ho sembli; les nostres àvies seguien com si fos el parenostre aquestes paraules, tants cops pronunciades pel mediàtic showman-cuiner Karlos Arguiñano: aquí no se tira nada.
Abans que els catalans portessin barretina, a la cuina es feia servir lenginy, que sempre ha anat de bracet de la gana! Posem per cas, calia reciclar aquella mica de menjar que podia sobrar del dinar, lexemple clar daquests dies, els canalons o els bunyols, encara que podíem trobar pastissos de carn o els púdings de peix, patates o albergínies farcides, crestes (empanadillas) o croquetes.
Aquesta manera de reaprofitar el menjar no era fruit de la preocupació per la capa dozó o per lefecte hivernacle, més aviat era resultat duna mena de consciència col·lectiva, on per damunt de tot era pecat llençar alguna cosa, sinó a la porquera o a les gallines. Temps on no calien contenidors de colors, perquè no existien els residus.
Fórmules com el mercat, fer servir cistell, utilitzar envasos de vidre (100% reciclable), la compra a granel, els càntirs o els porrons funcionen! O comprar simplement el que ens cal, sense excessos, qui no segueix menjant torrons durant tot el gener! I per què no? reciclar a la nostra cuina, la butxaca també ens ho agrairà. Nadal, amb gust i seny!
Gabriel Bartra és professor de cuina de lIES Escola dHoteleria de Cambrils
Això ho volia lligar amb larribada de lèpoca nadalenca. Fa uns anys, no pas tants, una família feia festa grossa amb un capó o un pollastre, avui en dia necessitem decoració, guirnaldes amb música incorporada, llumetes que es moguin a ritmes frenètics, una taula atapeïda de canapès, aperitius, marisc, elaboracions exòtiques, pomposes i complicades o, si més no, cares, postres, dolços, bombons, torrons, neules, polvorons... bufff! sense oblidar el cava, per tal que faci goig!
Sembla mentida que després de tot lany de fer bondat, ara ens llancem al penya-segat de lopulència i del consumisme més agressiu, amb lobjectiu de deixar tísica la targeta de crèdit. Potser és hora descoltar als nostres fills.
Sí, a lescola fa temps que ensenyen als més petits que hem dactuar duna manera equilibrada, amb nosaltres, amb les nostres accions i amb el medi ambient, duna manera fàcil, aplicant les tres R: reciclar, reduir i reutilitzar.
Aquests conceptes no són pas nous, encara que ho sembli; les nostres àvies seguien com si fos el parenostre aquestes paraules, tants cops pronunciades pel mediàtic showman-cuiner Karlos Arguiñano: aquí no se tira nada.
Abans que els catalans portessin barretina, a la cuina es feia servir lenginy, que sempre ha anat de bracet de la gana! Posem per cas, calia reciclar aquella mica de menjar que podia sobrar del dinar, lexemple clar daquests dies, els canalons o els bunyols, encara que podíem trobar pastissos de carn o els púdings de peix, patates o albergínies farcides, crestes (empanadillas) o croquetes.
Aquesta manera de reaprofitar el menjar no era fruit de la preocupació per la capa dozó o per lefecte hivernacle, més aviat era resultat duna mena de consciència col·lectiva, on per damunt de tot era pecat llençar alguna cosa, sinó a la porquera o a les gallines. Temps on no calien contenidors de colors, perquè no existien els residus.
Fórmules com el mercat, fer servir cistell, utilitzar envasos de vidre (100% reciclable), la compra a granel, els càntirs o els porrons funcionen! O comprar simplement el que ens cal, sense excessos, qui no segueix menjant torrons durant tot el gener! I per què no? reciclar a la nostra cuina, la butxaca també ens ho agrairà. Nadal, amb gust i seny!
Gabriel Bartra és professor de cuina de lIES Escola dHoteleria de Cambrils