Senyor Sola, abans de tot, enhorabona pel seu merescut guardó, atorgat per aquestes elits burgeses amb casa i barquet a la Costa Brava, malgrat la seva reconeguda condició de «xarnego» i orgullós de ser-ne. On eren aquesta gent? Els va agafar amb els pixats al ventre o eren de vacances potser? En tot cas es tracta d’un gest molt generós per part d’aquests descendents de negrers, explotadors de les classes oprimides, i actualment xenòfobs i supremacistes.

El seu discurs ha fet forat, i ha agradat força als casposos de fora de Catalunya, que ja l’utilitzen, adequadament, en els seus mitjans. I també als Judes i als penedits de ser catalans que tenim per aquí.

Ja sé que avui mateix, dia 20, ha volgut matisar el significat del seu discurs. Només vostè sabrà si és sincer o és una excusa de mal pagador. Però el mal ja està fet. Encara que demanés vostè perdó a través dels mitjans que s’hi han fregat les mans fent-ne difusió, no l’hi publicarien. Com va dir l’indecent Pedro J., «que la veritat no t’espatlli un bon titular».

Però resulta, senyor Sola, que ja n’estic fins els «dallonses» de sentir com persones vingudes de fora de Catalunya perquè hi podien trobar el que els mancava a la seva terra d’origen, descarreguin la seva mala bava en contra d’aquesta terra. El seu avi analfabet va ser prou intel·ligent i amant de la seva família com per decidir venir a un lloc gràcies al qual va prosperar i tenir un nét que ha arribat on ha arribat malgrat declarar-se "xarnego". Cap dels vinguts de fora, en llevar-se un dia, va dir: "Hay que levantar Catalunya". Més aviat: "He de encontrar un futuro mejor para mi familia".

I van deixar enrere la seva estimada terra, dominada pels que ara encara la dominen, i piquen de mans – a sobre! - en escoltar discursos com el seu, igual que aclamaven al crit de «A por ellos» als que venien a bastonejar la gent que volia votar, entre els quals n’hi havien molts vinguts o descendents dels que van venir cercant una vida millor.

I escolti, Sr. Sola, no cal que ens doni les gràcies. Però no insultin a sobre la gent i la terra on els seus van trobar un futur sense la misèria del seu lloc d’origen. I tampoc insulti la intel·ligència de tanta gent que sap sobradament que els nouvinguts ho feien per necessitat i no per aixecar Catalunya. Per cert, molts dels vinguts de fora de Catalunya també van fer cap a Madrid, Saragossa, Euskadi, França, Alemanya.....Com és que només els vinguts aquí es vanten d’haver vingut a «levantar Catalunya»?

Ja n’hi ha prou, «DALLONSES!!».