Barraques, fonts i mines
Més enllà dels nuclis urbans, els paisatges de les viles i els pobles de les nostres comarques es troben completament antropitzats, intervinguts des de fa segles per la mà de les persones. No resta cap indret verge, sense haver estat treballat abans o, almenys, aprofitat. Les activitats agràries i ramaderes han estat les principals responsables de la conformació dels paisatges tradicionals de la plana del camp tarragoní. És en aquest sentit que lestudi del paisatge adquireix una dimensió etnològica, pel sol fet dencabir-hi tasques humanes, a més de la pròpiament naturalista o ambiental. Actualment, a més, shi prioritza una altra perspectiva de mesura: la dimensió econòmica. Malauradament, una mala pràctica daquesta pot implicar la desaparició definitiva dels valors naturals i etnològics del paisatge rural. Les polítiques de paisatge esdevenen, aleshores, un instrument necessari per al reconeixement, la protecció, la gestió i lordenació del paisatge. Impulsades per la Unió Europea, aquestes polítiques sestan desenvolupant amb més o menys èxit entre els seus països membres, inclòs el nostre.
Mentrestant, diversos pobles daquesta comarca han sabut apostar els darrers anys per la preservació de diferents elements culturals dels seus patrimonis paisatgístics locals. És el cas de Mont-roig arran de la recent catalogació de les seves barraques de pedra seca. Aquestes construccions rurals són comunes en diversos indrets de la Mediterrània, com les ben conegudes de Menorca, on constitueixen una veritable senyera del patrimoni de lilla (i, alhora, un esquer turístic). La construcció daquestes cabanes, utilitzades com a magatzems deines, rebostos, refugis o tancats per al bestiar, es realitzava tradicionalment amb pedres de diferents mides sense emprar cap material dunió. Darrerament, un grup destudi local nha catalogat 107 en bon estat en tot el terme del municipi veí. El gran nombre de cabanes i el seu bon estat de conservació ha motivat lAjuntament de Mont-roig a declarar el conjunt com a Bé Cultural dInterès Local (BCIL). Una altra població de lentorn que ha publicat recentment els resultats de la catalogació duna part del seu patrimoni local és Vandellòs. La Guia de les fonts del terme de Vandellòs i lHospitalet de lInfant recull una cinquantena de fonts daquest terme tan vast, juntament amb una descripció del context natural on estan situades. En canvi, a Riudoms no ha pogut fructificar la iniciativa popular encapçalada per una plataforma ciutadana i el centre destudis local perquè lAjuntament declarés el conjunt de mines daigua del terme com a bé cultural. El vot dels partits conservadors municipals va impedir apostar per aquest valor, però és destacable que shagués definit aquest interessant projecte que estava avalat, a més, per un grup darquitectes.
Tots aquests exemples, prou propers a Cambrils, coincideixen en haver incidit sobre conjunts delements etnopaisatgístics, aparentment sense importància ja que no presenten la monumentalitat inherent daquells elements més fàcilment identificables com a patrimoni cultural (més aviat arquitectònic). Les iniciatives dels nostres veïns van més enllà dhaver sabut identificar aquells elements definidors del seu rerepaís, i han estat capaços de reflexionar conscientment sobre el paisatge, amb tota la complexitat i la riquesa que representa, i interpretar els diversos elements dins del context adient. En aquest procés, a més, hi han tingut un paper fonamental els veïns, mentre que les institucions han actuat de suport (tret de Riudoms), cosa que demostra la solidesa de la seva identitat col·lectiva.
Manel Tarés és físic i historiador
Mentrestant, diversos pobles daquesta comarca han sabut apostar els darrers anys per la preservació de diferents elements culturals dels seus patrimonis paisatgístics locals. És el cas de Mont-roig arran de la recent catalogació de les seves barraques de pedra seca. Aquestes construccions rurals són comunes en diversos indrets de la Mediterrània, com les ben conegudes de Menorca, on constitueixen una veritable senyera del patrimoni de lilla (i, alhora, un esquer turístic). La construcció daquestes cabanes, utilitzades com a magatzems deines, rebostos, refugis o tancats per al bestiar, es realitzava tradicionalment amb pedres de diferents mides sense emprar cap material dunió. Darrerament, un grup destudi local nha catalogat 107 en bon estat en tot el terme del municipi veí. El gran nombre de cabanes i el seu bon estat de conservació ha motivat lAjuntament de Mont-roig a declarar el conjunt com a Bé Cultural dInterès Local (BCIL). Una altra població de lentorn que ha publicat recentment els resultats de la catalogació duna part del seu patrimoni local és Vandellòs. La Guia de les fonts del terme de Vandellòs i lHospitalet de lInfant recull una cinquantena de fonts daquest terme tan vast, juntament amb una descripció del context natural on estan situades. En canvi, a Riudoms no ha pogut fructificar la iniciativa popular encapçalada per una plataforma ciutadana i el centre destudis local perquè lAjuntament declarés el conjunt de mines daigua del terme com a bé cultural. El vot dels partits conservadors municipals va impedir apostar per aquest valor, però és destacable que shagués definit aquest interessant projecte que estava avalat, a més, per un grup darquitectes.
Tots aquests exemples, prou propers a Cambrils, coincideixen en haver incidit sobre conjunts delements etnopaisatgístics, aparentment sense importància ja que no presenten la monumentalitat inherent daquells elements més fàcilment identificables com a patrimoni cultural (més aviat arquitectònic). Les iniciatives dels nostres veïns van més enllà dhaver sabut identificar aquells elements definidors del seu rerepaís, i han estat capaços de reflexionar conscientment sobre el paisatge, amb tota la complexitat i la riquesa que representa, i interpretar els diversos elements dins del context adient. En aquest procés, a més, hi han tingut un paper fonamental els veïns, mentre que les institucions han actuat de suport (tret de Riudoms), cosa que demostra la solidesa de la seva identitat col·lectiva.
Manel Tarés és físic i historiador