Benvolgut Pere,

Aquest matí he trobat una amiga que m’ha donat la trista noticia del teu traspàs. No cal dir que m’ha causat un fort impacte. Sabia que havies tingut recaigudes de salut i que estaves en tractament, però la veritat és que no esperava aquest desenllaç.

A la tarda he anat al tanatori a acomiadar-me de tu i donar el meu condol a la teva estimada família. Ha estat un moment certament emotiu. La sala estava plena de gom a gom i això demostra la gran estima que et tenia la societat cambrilenca. Sempre has treballat per l’associacionisme local, anant al davant de moltes iniciatives i d’altres vegades treballant anònimament, però sempre d’una forma activa i altruista. Has estat un exemple pels cambrilencs. La teva simpatia, sempre de bon humor, el teu seny, el teu treball incansable pel teu poble durant tants i tants anys va ser reconeguda l’any passat per l’Ajuntament atorgant-te, merescudament, la Medalla al Mèrit Cívic. Recordo que tu i la teva inseparable Maria dels Àngels seieu davant meu. Els dos fèieu cara de molta felicitat i emoció. Quan et vaig felicitar se’t van humitejar els ulls per l’emoció del moment i la veritat és que a mi també, perquè ets una de les persones que més he apreciat, sempre has estat un referent per a mi.

Tot i que ens coneixíem i ens havíem tractat des de sempre, ja que havíem compartit presència en diferents entitats, quan et vaig conèixer i valorar millor va ser en l’etapa política que vam compartir l’any 1987, quan tu vas ser regidor de Cultura, Ensenyament i Joventut i jo alcalde. La política municipal en aquell moment era molt diferent. Ens vam embarcar en un projecte de poble que crec que va ser molt positiu i que ens va unir fortament. Tot l’equip de govern vam passar per unes experiències interessantíssimes, però especialment tu i jo teníem molt de contacte. Per una part, perquè la teva responsabilitat requeria de molta dedicació i molta atenció i per una altra, perquè des del primer dia em vas donar molta confiança. El teu tarannà, la teva forma de treballar, el teu interès per la feina que desenvolupaves et feia córrer més del que l’administració està acostumada a caminar. I això et neguitejava. Ho volies fer tot amb rapidesa i agilitat, sense tenir en compte que hi havia uns filtres i uns tràmits tècnics que endarrerien l’execució dels projectes.

Fou en aquesta etapa del 1987 al 1991 quan vaig apreciar els teus grans valors. Sempre vas ser una persona honesta, fidel, compromesa amb Cambrils, amb iniciatives per millorar el nostre poble. I ho sabies fer amb intel·ligència i sobretot amb tolerància i empatia. Venies ben format des de la teva experiència en la societat civil. Sabies apropar-te a les entitats, perquè també eren la teva gent, sabies negociar amb ells, et tenien confiança perquè eres sincer i transparent, sabien que no els enganyaries, sempre vas saber mantenir l’equilibri necessari entre les dues parts i això en política és molt difícil d’aconseguir.

Amic Pere, has estat una persona admirable i tots els que hem tingut la sort de conèixer-te, i en el meu cas l’orgull i privilegi de treballar amb tu, et recordarem sempre, tot i que físicament ja no estiguis entre nosaltres el teu record perdurarà en el temps, no morirà mai.

En un dia tan dolorós per la teva pèrdua la família lògicament està trista, però té l’escalf i el suport de molta gent i estic convençut que se sent orgullosa de tu, del teu pas per aquesta vida. Has estat un bon marit i un bon pare, i junt amb la Maria dels Àngels heu sabut construir una història de vida magnífica.

Amic Pere, ha estat un plaer comptar amb la teva amistat.

Descansa en pau.