La truita de patates, truita espanyola o truita a la Navarra
Segurament la truita de patates és, juntament amb la paella, un dels plats que ens representa fora de la nostra península a nivell internacional. És una de les nostres arrels que fins el mateix Ferran Adrià no ha pogut deixar crear una versió al més pur savoire faire del restaurant Bulli, amb una base de patates xips (les de bossa).
Dèiem que a nivell internacional es reconeix el seu origen, com a prova, apareix en tots els llibres culinaris i enciclopèdies, en què lanomenen truita espanyola. Però es té poca constància de quin va ser el seu veritable origen. Podem constatar segur que no forma part dun llegat ancestral, però de fet molts dels nostres plats tradicionals són resultat dun mosaic i de la riquesa de civilitzacions i cultures forasteres, amb les quals hem format un mosaic culinari equilibrat i amb un sabor propi.
La truita, doncs, és una de les adquisicions relativament recents. Hi ha una llegenda ressenyada pel gastrònom Mikel Corcuera que apunta que lorigen de la truita de patata es troba a la zona de Navarra. Satribueix la seva creació a una mestressa de casa duna masia de les muntanyes del nord de la comunitat, on va arribar totalment esgotat en plena guerra Carlista el general Zumalakarregui. La mestressa no tenia quasi res de menjar, només comptava amb un parell dous que li donaven les seves gallines i una cistella de patates que provenien de la seva propi hort; així, doncs, va elaborar aquest nou plat per al general carlista i els seus homes, fruit de la necessitat.
El cronista navarrès Iribarren relata aquesta història amb aquestes paraules: dos o tres ous de truita per a cinc o sis, perquè les nostres dones la saben fer gran i grossa amb pocs ous, barrejant les patates i altres coses, és aquest el motiu pel qual aquesta recepta a la regió de Lesaka sanomena truita a la Navarra.
No deixa de ser interessant que un plat que duna manera informal representa la nostra gastronomia sigui fruit de la gana. En el fons no és tan estrany! Aquest dies destiu qui més qui menys intenta fer cuina de mercat o de frigorífic, la calor no motiva a estar molt de temps davant els fogons i acabem menjant coses fresques i ràpides de preparar, a vegades amb lúnica finalitat de pal·liar la gana! Res millor en aquests moments que trobar-se un trosset de truita de patates.
Dèiem que a nivell internacional es reconeix el seu origen, com a prova, apareix en tots els llibres culinaris i enciclopèdies, en què lanomenen truita espanyola. Però es té poca constància de quin va ser el seu veritable origen. Podem constatar segur que no forma part dun llegat ancestral, però de fet molts dels nostres plats tradicionals són resultat dun mosaic i de la riquesa de civilitzacions i cultures forasteres, amb les quals hem format un mosaic culinari equilibrat i amb un sabor propi.
La truita, doncs, és una de les adquisicions relativament recents. Hi ha una llegenda ressenyada pel gastrònom Mikel Corcuera que apunta que lorigen de la truita de patata es troba a la zona de Navarra. Satribueix la seva creació a una mestressa de casa duna masia de les muntanyes del nord de la comunitat, on va arribar totalment esgotat en plena guerra Carlista el general Zumalakarregui. La mestressa no tenia quasi res de menjar, només comptava amb un parell dous que li donaven les seves gallines i una cistella de patates que provenien de la seva propi hort; així, doncs, va elaborar aquest nou plat per al general carlista i els seus homes, fruit de la necessitat.
El cronista navarrès Iribarren relata aquesta història amb aquestes paraules: dos o tres ous de truita per a cinc o sis, perquè les nostres dones la saben fer gran i grossa amb pocs ous, barrejant les patates i altres coses, és aquest el motiu pel qual aquesta recepta a la regió de Lesaka sanomena truita a la Navarra.
No deixa de ser interessant que un plat que duna manera informal representa la nostra gastronomia sigui fruit de la gana. En el fons no és tan estrany! Aquest dies destiu qui més qui menys intenta fer cuina de mercat o de frigorífic, la calor no motiva a estar molt de temps davant els fogons i acabem menjant coses fresques i ràpides de preparar, a vegades amb lúnica finalitat de pal·liar la gana! Res millor en aquests moments que trobar-se un trosset de truita de patates.