Al límit de la memòria familiar
Per saber què tracta el darrer estudi de la Beca de Recerca Vila de Cambrils, publicat recentment, només cal llegir-ne el títol: Elits i control social al Cambrils de la Restauració borbònica (1874-1923). Malgrat que algú pugui pensar que és un títol massa llarg i complex, val a dir que és prou explícit i complet. Una vegada més, amb la publicació dun altre estudi historiogràfic, sassoleix una nova fita en el coneixement de la història de la nostra població. Aquest cop estem davant duna recerca ambiciosa, amb resultats importants. El seu autor, Ignasi Martí, historiador i col·laborador habitual daquesta revista, ha treballat una època de la història local, la Restauració, al tombant dels segles XIX i XX, del qual ja en sabíem algunes coses gràcies a treballs anteriors. Martí se sent deutor daquests primers estudis, tot i que ell sha acostat al període interrogant-lo de manera diferent als seus precedents i ha creat un discurs interpretatiu molt personal, sense témer treuren conclusions novedoses ni llençar hipòtesis arriscades.
En efecte, lestudi dIgnasi Martí defuig anteriors investigacions de caire estructuralista. La metodologia de recerca, que ha implicat moltíssimes hores de feina, és especialment nova en la tradició historiogràfica local perquè ha emprat fonts ignorades fins ara: premsa i entrevistes orals. Totes dues fonts són uns recursos envejables de què disposen els estudiosos de la història contemporània i, pel que fa a les fonts orals, un valor que la resta dinvestigadors hauríem dexplotar amb urgència. Un repàs de la premsa comarcal més important daquell moment ha permès fer un seguiment de determinats esdeveniments que apareixien com a marginals o inexistents en daltres registres més habituals, com les actes municipals. Daltra banda, el contacte amb una trentena de persones que, duna manera o altra, han pogut aportar informació sobre les grans famílies daquell temps ha estat un esforç molt important alhora que fructífer. Cal pensar que tots aquests entrevistats eren testimonis diferits, és a dir, el seu discurs ha estat adquirit gràcies a la transmissió oral dels seus avantpassats. Ens trobem aquí en la ratlla que separa la història de la memòria, un tema que ofereix unes disquisicions fascinants sobre els usos del passat, el qual es recrea en el present gràcies, precisament, a aquesta transmissió de la memòria.
Martí parteix dun model ben establert sobre les pràctiques dels grans terratinents de la Restauració i identifica una dotzena de famílies que van tenir un pes específic social molt gran a Cambrils. Lestudi va més enllà dels successos per elaborar una caracterització daquella elit local, profundament dividida entre liberals i conservadors, que feia tots els possibles per exterioritzar el seu poder. Shi revela la gran quantitat diniciatives dutes a terme per aquells personatges, que han arribat fins als nostres dies. Lestudi obre nous interrogants i podria generar un debat historiogràfic pel que fa a alguns temes polèmics, al meu entendre, com el de la industrialització o la incidència de lanarquisme, dels quals lautor gosa donar-ne unes claus interpretatives per primera vegada. És, per tant, una lectura recomanable que convida a la reflexió. Malgrat haver passat molts anys, amb esdeveniments tan sotregadors com la guerra i la dictadura, no podem deixar de preguntar-nos quins fenòmens que apareixen al llibre continuen vigents avui. Existeix, també ara, una elit local amb incidència directa sobre les decisions polítiques municipals? Estan prou avaluades les implicacions de les actuacions que sendeguen? És prou plural el règim municipal? Es poden identificar casos obscurs al límit de la legalitat? Al cap duns anys, els nous historiadors ho explicaran, això si ningú els barra el pas.
En efecte, lestudi dIgnasi Martí defuig anteriors investigacions de caire estructuralista. La metodologia de recerca, que ha implicat moltíssimes hores de feina, és especialment nova en la tradició historiogràfica local perquè ha emprat fonts ignorades fins ara: premsa i entrevistes orals. Totes dues fonts són uns recursos envejables de què disposen els estudiosos de la història contemporània i, pel que fa a les fonts orals, un valor que la resta dinvestigadors hauríem dexplotar amb urgència. Un repàs de la premsa comarcal més important daquell moment ha permès fer un seguiment de determinats esdeveniments que apareixien com a marginals o inexistents en daltres registres més habituals, com les actes municipals. Daltra banda, el contacte amb una trentena de persones que, duna manera o altra, han pogut aportar informació sobre les grans famílies daquell temps ha estat un esforç molt important alhora que fructífer. Cal pensar que tots aquests entrevistats eren testimonis diferits, és a dir, el seu discurs ha estat adquirit gràcies a la transmissió oral dels seus avantpassats. Ens trobem aquí en la ratlla que separa la història de la memòria, un tema que ofereix unes disquisicions fascinants sobre els usos del passat, el qual es recrea en el present gràcies, precisament, a aquesta transmissió de la memòria.
Martí parteix dun model ben establert sobre les pràctiques dels grans terratinents de la Restauració i identifica una dotzena de famílies que van tenir un pes específic social molt gran a Cambrils. Lestudi va més enllà dels successos per elaborar una caracterització daquella elit local, profundament dividida entre liberals i conservadors, que feia tots els possibles per exterioritzar el seu poder. Shi revela la gran quantitat diniciatives dutes a terme per aquells personatges, que han arribat fins als nostres dies. Lestudi obre nous interrogants i podria generar un debat historiogràfic pel que fa a alguns temes polèmics, al meu entendre, com el de la industrialització o la incidència de lanarquisme, dels quals lautor gosa donar-ne unes claus interpretatives per primera vegada. És, per tant, una lectura recomanable que convida a la reflexió. Malgrat haver passat molts anys, amb esdeveniments tan sotregadors com la guerra i la dictadura, no podem deixar de preguntar-nos quins fenòmens que apareixen al llibre continuen vigents avui. Existeix, també ara, una elit local amb incidència directa sobre les decisions polítiques municipals? Estan prou avaluades les implicacions de les actuacions que sendeguen? És prou plural el règim municipal? Es poden identificar casos obscurs al límit de la legalitat? Al cap duns anys, els nous historiadors ho explicaran, això si ningú els barra el pas.