Fracàs polític
Tan sols la meitat dels ciutadans amb dret a vot censats a Cambrils van passar per les urnes el 27 de maig. El nivell de participació daquests comicis municipals ha assolit aquí el valor més baix des del restabliment de la democràcia. Sorprenentment, són els ens locals els més perjudicats per labstenció, just aquells més pròxims al ciutadà, mentre que les eleccions estatals solen enganxar més votants. De fet, la participació electoral a Cambrils ha estat sempre inferior a la mitjana catalana en tota mena de plebiscits. Som, doncs, una societat poc interessada en política. La complexitat social de la població mostra diferències importants en el comportament electoral per barris. Així, tradicionalment el Port és el barri més participatiu a les municipals i, en general, els barris més centrals. En canvi, els més aliens són Vilafortuny i, sobretot, els barris de ponent. Aquesta tendència canvia substancialment a les estatals, on Vilafortuny gira la truita. Cal dir, també, que darrerament sha registrat un augment considerable de la participació a lEixample Platja i el Molí de la Torre, relacionat segurament amb els processos de redistribució demogràfica i social que experimenta el municipi. El poc interès per les eleccions es manifesta també en altres col·lectius més restringits. Per exemple, en les eleccions sindicals a Cambres Agràries del passat 25 de febrer només van votar 27 pagesos dun cens de 129 electors a Cambrils (gairebé el 80% dabstenció!).
Els més nostàlgics enyoren aquells anys de gran compromís polític de la transició, mentre que els més entusiastes envegen laltíssima participació daltres països, com França, on el duel de les presidencials va arrossegar el 85% delectors a les urnes (no va ser així, però, a les legislatives). Làmplia abstenció obre un delicat i complex debat sobre la representació política dels governants electes i recreen una distribució dels regidors una mica artificial. Fins i tot, hi ha qui parla de crisi de valors i representativitat democràtica feble. Shan apuntat diverses causes per explicar labstenció tan elevada dels darrers anys (desconfiança envers les institucions, descrèdit dels polítics, debilitat dels lideratges, etc.) Els nostres polítics no deuen ignorar la munió destudis que tracten el tema. La característica de ciutat turística, el pes del component de ciutat dormitori i el creixement tan ràpid dels últims anys afavoreixen la manca de cohesió social i de sentiment didentitat al nostre municipi, dos factors de consideració en lanàlisi de labstenció cambrilenca. El poc compromís polític dels ciutadans podria estar relacionat, paral·lelament, amb diversos fenòmens detectats respecte de la poca participació de la gent en associacions, sindicats i altres entitats o, si més no, un divorci entre el moviment associatiu i la participació electoral. Així sexplica que els moviments veïnals arran del POUM a penes shagin notat en els vots.
No ens enganyem: ningú creia que els socialistes cambrilencs obtindrien tan bons resultats. El seu lideratge en el govern, duna estabilitat envejable si repassem la història dels ajuntaments democràtics de Cambrils, ha fet ombra als triomfs dels seus socis del tripartit, mentre que loposició ha mostrat una desfilada dautèntics despropòsits: crisis internes, regidors no adscrits, oportunistes viatjants dun partit a laltre, lobbies i clans familiars. Tot un conjunt de maniobres perfectament legals, però de pèssima base moral. Amb aquest panorama, comú en altres localitats, no és estrany que sorgeixin formes imaginatives per recollir el vot protesta. Així doncs, encara algú pot sorprendres amb els freakys de la CORI reusenca?
Els més nostàlgics enyoren aquells anys de gran compromís polític de la transició, mentre que els més entusiastes envegen laltíssima participació daltres països, com França, on el duel de les presidencials va arrossegar el 85% delectors a les urnes (no va ser així, però, a les legislatives). Làmplia abstenció obre un delicat i complex debat sobre la representació política dels governants electes i recreen una distribució dels regidors una mica artificial. Fins i tot, hi ha qui parla de crisi de valors i representativitat democràtica feble. Shan apuntat diverses causes per explicar labstenció tan elevada dels darrers anys (desconfiança envers les institucions, descrèdit dels polítics, debilitat dels lideratges, etc.) Els nostres polítics no deuen ignorar la munió destudis que tracten el tema. La característica de ciutat turística, el pes del component de ciutat dormitori i el creixement tan ràpid dels últims anys afavoreixen la manca de cohesió social i de sentiment didentitat al nostre municipi, dos factors de consideració en lanàlisi de labstenció cambrilenca. El poc compromís polític dels ciutadans podria estar relacionat, paral·lelament, amb diversos fenòmens detectats respecte de la poca participació de la gent en associacions, sindicats i altres entitats o, si més no, un divorci entre el moviment associatiu i la participació electoral. Així sexplica que els moviments veïnals arran del POUM a penes shagin notat en els vots.
No ens enganyem: ningú creia que els socialistes cambrilencs obtindrien tan bons resultats. El seu lideratge en el govern, duna estabilitat envejable si repassem la història dels ajuntaments democràtics de Cambrils, ha fet ombra als triomfs dels seus socis del tripartit, mentre que loposició ha mostrat una desfilada dautèntics despropòsits: crisis internes, regidors no adscrits, oportunistes viatjants dun partit a laltre, lobbies i clans familiars. Tot un conjunt de maniobres perfectament legals, però de pèssima base moral. Amb aquest panorama, comú en altres localitats, no és estrany que sorgeixin formes imaginatives per recollir el vot protesta. Així doncs, encara algú pot sorprendres amb els freakys de la CORI reusenca?