Opinió

L'esmolet

L’actual mentalitat consumista ens obliga a comprar de forma compulsiva i oblidar la possibilitat de reparar allò que comprem. Els objectes de consum tenen una caducitat cada vegada més curta i la idea d’arreglar allò que s’ha espatllat o s’ha gastat l’anem eliminant del nostre imaginari col·lectiu. Els darrers esmolets encara es passejaven pels carrers del nostre municipi a finals de la dècada de 1990, com si restessin impertorbables a aquests nous hàbits de consum. “Navajas, cuchillos, tijeras, se vende, se corta, se afila, el afilador!” cridaven amb aquella cantarella pròpia i amb una veu doble i gruixuda mentre empenyien una motocicleta on hi anava la mola. Paral·lelament a aquest agònic ofici, també passaven els darrers paraigüers que arreglaven les varetes dels paraigües. Són dos pervivències del nostre passat més recent que xoquen de ple amb el nostre consumisme militant.

La veritat és que volia tractar les eleccions municipals, però servidor queda saturat de tan bons desitjos i felicitat electoral, i per començar volia tractar d’una altra cosa que en un principi no hi té res a veure. Tanmateix prestem atenció a l’expressió “esmolar ganivets” que s’utilitza per referir-se a algú que es prepara per enfrontar-se verbalment a alguna persona. Doncs precisament l’esmolet no ha tingut massa feina en aquesta legislatura a l’Ajuntament. Els plens de forma general i amb poques excepcions, han estat pràcticament una bassa d’oli. Crec que la situació ha fet que el concepte de “regidors de l’oposició” hagi estat tot un eufemisme. Amb totes les baixes i no adscrits semblava que haguessin de dir allò que l’últim apagués el llum. Per lògica democràtica, cal que cadascú jugui el seu paper, no? Aquesta legislatura ens podem preguntar: tornarà a passar l’esmolet? I el paraigüer? Almenys aquests sí que són sostenibles i no doblen la població en quinze anys.