El mes passat vaig comentar la necessitat de no perdre l’oportunitat de poder disposar d’una televisió local ara que és imminent la reforma tècnica i jurídica que farà possible, a la pràctica, el naixement de la TDT (televisió digital terrestre). Hi torno aquest mes perquè en el moment en què llegiu aquestes línies és més que probable que la Generalitat ja hagi convocat el corresponent concurs i, per tant, ja ha començat a córrer el calendari per presentar les sol·licituds. I si l’estiu passa ràpid arreu, a Cambrils encara molt més.

Com deia el mes passat, una població mitjana com Cambrils pot tenir una televisió pròpia, naturalment adaptada a la seva realitat i possibilitats, i evitant de caure en l’emmirallament de les televisions nacionals o estatals, per bé que a escala reduïda. Hi ha altres models que han funcionat i l’únic que cal és buscar-los, estudiar-los i adaptar-los. La clau és la conjunció d’interessos i esforços entre totes les institucions i entitats que tenen alguna cosa a dir en la comunicació a escala local. En primer lloc, com és lògic, el mateix ajuntament, que de cap manera pot estar al marge d’una iniciativa que va molt més enllà de la simple comunicació, sinó que abasta també altres aspectes com la cultura, el civisme i la convivència, entre altres.

Tanmateix, l’ajuntament hauria d’evitar convertir-se en l’únic protagonista. L’experiència d’altres poblacions indica que els projectes més exitosos, fins i tot entre els impulsats per l’administració municipal, són els que han sabut donar entrada a altres estaments locals, ja siguin privats o socials, és a dir, altres empreses de comunicació o entitats. Cadascú ha trobat la seva fórmula pròpia, adaptada a les característiques particulars de cada població. Però sí que en tots aquests casos hi ha una característica comuna: el poder de l’ajuntament, que continua sent important, no és absolut, sinó compartit, en major o menor mesura, amb altres col·lectius.

I això, més que un acte de generositat, és una mostra de gran intel·ligència per part dels dirigents municipals. La temptació de controlar fins al darrer detall del que surt en pantalla és molt gran i probablement inherent a la condició humana. Però en el món, i en el poble, ningú no viu sol i, per tant, cal que les decisions es prenguin en funció del bé comú. Però fins i tot pensant en la pròpia credibilitat és recomanable cedir una part del protagonisme d’una televisió local a col·lectius externs. Fins i tot a costa que s’hi facin programes o hi apareguin declaracions crítiques o incòmodes amb l’ajuntament.

Si som capaços de superar aquestes incomoditats, que mai seran exagerades perquè l’ajuntament té prou mecanismes per no perdre el darrer control del mitjà, la resta d’informacions, moltes de les quals seran de to positiu per a l’ajuntament, augmenten la seva credibilitat. Aguantar un dia una estirada d’orelles fa creïble l’elogi d’una altra ocasió. Un model mixt de televisió local té també avantatges en l’ordre econòmic i tècnic, però sobretot és la gran oportunitat per bastir un mitjà de comunicació amb credibilitat i no sotmès al dirigisme, habitualment amb elevades dosis de ceguesa, dels dirigents polítics de torn.