El número del mes d’agost em serveix per pegar fanalada al tornar de les vacances de l’estiu i revisar les coses que al turista Josep Capella li han passat al seu poble les últimes setmanes. Hi ha anys en què predomina un sol tema i altres, com enguany, en què val la pena diversificar el comentari. Al ser el primer any de la meva vida en què al passar per la plaça del Pòsit no hi he trobat el seu edifici principal, podria centrar-me en aquesta qüestió, però m’agradaria dedicar-hi una fanalada especial, quan tots estem més reposats, fins i tot amb un format més extens com ja vaig fer en una altra ocasió. Del que no puc estar-me de referir és algun comentari que m’ha arribat de boca d’algun estiuejant sorprès i estranyat perquè d’un any per l’altre ens haguem polit una part important del nostre patrimoni o alguns altres als quals els ha costat situar-se geogràficament perquè els faltava la referència del vell edifici del Pòsit i no sabien ben bé en quin indret de la costa catalana es trobaven.

Aquest problema d’ubicació no el tenen només per l’absència de la referència del Pòsit sinó també per altres qüestions. Si miren la carta i el menú d’alguns establiments cambrilencs també els entraran dubtes sobre quin país estan. Hi ha locals en els quals el català brilla per la seva absència. No recordo quina és la normativa sobre la matèria, però al marge de les lleis, no estaria de més que l’administració local fes valer la seva influència per aconsellar a determinats negocis de la conveniència de fer servir la llengua del país a l’hora de comunicar-se amb els seus clients. Però tampoc estaria de més que els usuaris d’aquests serveis, els clients, també hi diguéssim alguna cosa i ho féssim constar en algun lloc, ja sigui com una queixa o com un suggeriment. També podríem fer-ho quan el cas sigui el contrari i ens trobem en un local d’un ciutadà estranger amb el català com a primera llengua de la seva carta. També n’hi ha!

Aquest també ha estat l’estiu on he escoltat una sorprenent prohibició de pescar amb canya a totes les aigües locals. Una norma que afortundament he vist que no s’ha complert ni tan sols on possiblement es podria limitar, que és al moll de ponent. Fins i tot a la malaguanyada punta verda, objecte de reivindicació constant per la meva part, hi ha una pila de gent que cada dia fa un veritable ral·li per practicar el seu esport preferit i ara una legislació extremadament primmirada els ho vol prohibir.

I, en definitiva, ha estat l’any de les sigles. Del famós i polèmic POUM. Sabeu que intento evitar sempre la polèmica en matèries sobre les quals no en tinc ni la informació ni els detalls suficients. No en faré una excepció. Només voldria que imperi el seny i que la sensatesa s’imposi a totes dues bandes. Segur que uns i altres han comès errors en tot el procés. Som a temps de rectificar i evitar que el nom del nostre poble vagi pels diaris per actuacions poc afortunades d’uns o altres.

Entrem en període de Festa Major, dies també de vacances per a molts dels nostres convilatans, disfruteu-la a fons i agafem forces i ànims per afrontar el nou curs amb esperit renovat.